Arxiu d'etiquetes: dominics/ques

Garcia, Francesc -teòleg-

Deixa un comentari

(València, segle XVI)

Teòleg i dominicà. Fou professor de la Universitat de València. És considerat com el monetarista més important de l’escola valenciana.

Publicà un notable Tratado utilísimo y muy general de todos los contratos, cuantos en los negocios humanos se suelen ofrecer (València, 1583; traduït a l’italià l’any 1596). En aquest tractat atorga preeminència a la utilitat com a causa del valor, en contraposició a l’escolàstica tradicional, que la xifrava en el cost. També és remarcable la relació de causalitat que estableix entre quantitat de moneda i preu.

Galiana i Cervera, Lluís

2 Respostes

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 8 juny 1740 – 4 març 1771)

Religiós i escriptor. Professà en l’orde dominicà el 1756 i estudià als col·legis d’Oriola, Ontinyent i València.

Publicà comentaris a obres de fra Luis de León (1769, 1765) i mantingué una extensa correspondència amb Gregori Maians, Agustí Sales, Carles Ros, Josep Teixidor i altres erudits i escriptors valencians sobre problemes culturals ben diversos. L’epistolari ha estat publicat en part per Roc Chabàs (1891) i Vicent Castañeda i Alcover (1923, 1926). Hi ha manuscrits seus a l’Academia de la Historia (Madrid) i les biblioteques Universitària i Municipal de València.

Hom li ha atribuït la Rondalla de rondalles (1768, 1776, 1820, 1971, etc), obra de caràcter summament popular, que aplega, literàriament, una gran quantitat de vocables i frases fetes del País Valencià. Redactà també una Recopilación de refranes valencianos (1920) i un quadern d’esmenes i addiccions a Escritores del Reino de Valencia, de Vicent Ximeno.

Per la seva posició davant la problemàtica lingüística i cultural valenciana, Galiana ha estat inscrit dins el petit cercle valencià del segle XVIII anterior a la Renaixença.

Fort, Joan Baptista

Deixa un comentari

(València, 1609 – 1685)

Frare dominicà. Era mestre en teologia. Destacà com a orador sagrat i publicà sermons.

Fort, Baltasar

Deixa un comentari

(País Valencià, 1570 – Manila, Filipines, 1640)

Frare dominicà. Prengué l’hàbit el 1585. Després de viure a Barcelona, Tortosa i Saragossa, fou destinat a les missions de Pangasinan (Filipines). Es retirà després a Manila per manca de salut. Fou provincial de l’orde el 1618.

Després de nova estada a Pangasinan i d’altres missions, on es distingí, tornà a Manila, on fou rector de la universitat de San Tomás i prior del convent de Santo Domingo.

Fornés -varis bio-

Deixa un comentari

Francesc Fornés  (Catalunya, segle XVII ?)  Frare dominicà. Autor d’un llibre titulat Cataluña electora según derecho y justicia.

Llorenç Fornés  (Catalunya, segle XV)  Eclesiàstic. Fou beneficiat a Lleida. Corregí el Breviari d’aquella seu, imprès el 1479.

Fornari i Peretó, Salvador

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1700)

Frare dominicà. Fou teòleg i predicador notable. Obtingué la càtedra de prima a la universitat de Càller (Sardenya).

És autor de Sermones varios, Curso filosófico i Pactos de predicativa.

Folch, Ramon

Deixa un comentari

(València, segle XIV – 1444)

Frare dominicà. Fou prior del convent de Sant Domènec de València, de 1421 a 1438.

Escriví treballs teològics i reculls de sermons.

Fluixà -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Fluixà  (Illes Balears, segle XIX – Inca, Mallorca, segle XIX)  Sabater. El 1870 reuní els artesans més anomenats de Mallorca i formà amb ells la primera fàbrica de sabates de l’illa.

Guillem Fluixà  (Palma de Mallorca, segle XVII – 1743)  Eclesiàstic. Era canonge penitencier de la seu mallorquina. Destacà entre els partidaris de Carles d’Àustria. A la victòria dels borbònics, en 1715, fou desterrat. No pogué tornar a l’illa fins al 1723.

Pau Fluixà  (Illes Balears, segle XVI – Palma de Mallorca, 1604)  Religiós dominicà. Fou prior del convent d’Eivissa. Excel·lí com a predicador. Deixà alguns escrits.

Fiol -varis bio-

Deixa un comentari

Cristòfol Fiol  (Manacor, Mallorca, segle XVI – Illes Balears, 1629)  Frare dominicà. Fou predicador general de l’orde. Escriví en castellà algunes obres religioses.

Joan Fiol  (Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1652)  Religiós observant. El 1651 acabà una traducció catalana de la gramàtica llatina d’Andreu Sempere, seguida d’una taula alfabètica de verbs, que ha restat manuscrita.

Pere Fiol  (Palma de Mallorca, segle XVI)  Religiós jesuïta. Ensenyà a Mallorca, Girona, València i Saragossa. En aquesta darrera població era catedràtic de retòrica. Escriví poesies en català.

Figueres -varis bio-

Deixa un comentari

Figueres  (València ?, segle XIV – segle XV)  Poeta. Hom li atribueix la composició de tres poemes amorosos i un de caràcter religiós recollits als cançoners Vega-Aguiló i de París.

Figueres  (Catalunya, segle XVIII)  Religiós jesuïta. El 1635 publicà una Suma espiritual.

Francesc Figueres  (Barcelona, segle XVII)  Frare franciscà. El 1651 publicà una Apologia de l’orde de Sant Francesc.

Nicolau Josep Figueres  (Sueca, Ribera Baixa, 1594 – València, 1670)  Frare dominicà. Residí al convent de Sant Domènec de València, on hi prengué l’hàbit el 1610. Fou bon hebraista. Publicà, en llatí i en castellà, diverses obres religioses.