(Catalunya, segle XV)
Filla de Bernat I de Vilamarí. Es casà amb Joan de Cardona, fill d’Anton de Cardona. Un germà seu es casà amb la seva cunyada Isabel de Cardona.
El seu marit fou virrei de Calàbria i comte d’Avellino. Tingué una filla, Maria de Cardona, que es casaria amb Artau de Cardona.
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Pubilla del llinatge. Heretà la baronia de Vilademuls i el castell de la Roca, prop de Perpinyà.
Aquestes propietats passaren al casal d’Empúries en virtut del seu matrimoni amb el comte Hug IV d’Empúries.
Fill seu fou el futur comte Ponç Hug IV d’Empúries.
(Catalunya, segle XII)
Dama. Muller de Jofre I de Rocabertí, el primer vescomte d’aquest nom plenament documentat, en el segon quart del segle XII.
Fill seu fou Dalmau I de Rocabertí. La seva filla, anomenada, també Ermessenda, es casà amb el comte del Rosselló, Sanç, germà del rei Alfons I.
(Grècia, segle XIV)
Filla de Bonifaci de Verona, senyor del Negrepont, que fou fet presoner per la Companyia Catalana a la batalla del Cefís (1311), amb els quals després tingué bones relacions.
Es casà amb Alfons Frederic (1317), recentment nomenat vicari general del ducat d’Atenes. Aportà en dot l’illa d’Egina i la senyoria de Càristos.
Alfons Frederic morí el 1330. Li donà sis fills; el gran, Jaume Frederic, fou comte de Salona, i el segon, Bonifaci Frederic, senyor d’Egina i de Càristos.
(Catalunya, segle XVI)
Filla de Pere de Vallgornera i de Fontcoberta, i de Rafaela de Sarraí i de Peguera. Fou la darrera representant de la línia dels senyors de Vilanova de la Muga.
Portà l’herència als seus descendents i del seu marit, Miquel Marc de Montagut i de Llupià, que adoptaren el cognom de Vallgornera i foren creats marquesos de Vallgornera, títol que avui porten els Balle.
Fou germà seu Joan de Vallgornera i de Sarraí (Catalunya, segle XVI).
Eren filles de Galceran (I) de Vallgornera i de Foixà.
Melciora de Vallgornera i de Llupià (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Darrera membre de la línia de Vilanant. Aportà l’herència als seus descendents i als del seu marit Miquel de Salbà i de Vallseca, senyor de Santiga, que foren creats marquesos de Vilanant.
Menciana de Vallgornera i de Llupià (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Muller de Maties d’Orís i de Foixà, senyor d’Orís. L’herència del seu pare passà als seus descendents i del seu marit, que avui dia són els Sentmenat, marquesos de Castelldosrius.
(Catalunya, segle XI – Pallars Jussà, vers 1100)
Comtessa de Pallars Jussà. Filla del magnat Arnau Mir de Tost, senyor d’Àger.
El 1055 es casà amb el comte Ramon V de Pallars Jussà, que, veient obstruïda l’expansió natural del comtat vers el sud per les possessions urgelleses de la serra del Montsec i de la vall d’Àger, segurament cercava amb aquest matrimoni una solució a aquest problema.
Segons alguns historiadors, Valença aportà en dot la conca de Tremp; per part seva, Ramon V li donà (1056) diversos castells.
Figura sovint al costat del seu marit en documents de caràcter feudal de la segona meitat del segle XI.
(Pallars Jussà, segle XII – 1182)
Comtessa de Pallars Jussà (1177-82). Filla del comte Ramon VI, a la mort del qual li deixà, en un testament del 1177, el comtat de Pallars Jussà, un honor que tenia pel rei de Catalunya-Aragó, una altra que tenia pel comte d’Urgell i uns béns a la Cerdanya i el Conflent, tot sota la guarda i batllia de la seva àvia Òria d’Entença.
Per part seva, Òria féu testament pel maig de 1178, i encomanava la tutela de Valença al comte rei Alfons I el Cast. Tanmateix, Valença governà poc temps, i morí sense successió.
En compliment del testament del seu avi Arnau Mir I, el comtat passà aleshores a Dolça de So, que el donà a Alfons I el Cast.
(Aragó, segle XIII)
Dama. Filla del noble Eiximèn d’Urrea. Es casà amb Ferran Sanxis de Castre, fill natural de Jaume I.
En restà tràgicament vídua el 1275, quan Ferran fou negat al riu Cinca per ordre de l’infant Pere.
Tingué del seu marit un fill, Felip Ferrandis de Castre, que havia de continuar el llinatge.
Veure> Isabel d’Urgell i d’Aragó (duquessa de Coïmbra, 1409-59).
Dades dels Països Catalans 