Arxiu d'etiquetes: dames

Aragall, Lluís

2 Respostes

(Barcelona, segle XV – Sardenya, Itàlia, segle XV)

Cavaller. Serví a Sardenya molt destacadament. El 1433 fou nomenat governador de Càller i Gal·lura. Fou lloctinent del lloctinent reial a l’illa en 1437-40, i altra vegada en 1444. Restà a l’illa.

Era pare de Jaume i de Marquesa Aragall  (Sardenya, Itàlia, segle XV)  Muller de Guerau (II) de Doni, senyor de Tuili. El seu marit era un noble ja sard però d’ascendència catalana molt pròxima. En 1450, havent hagut d’hipotecar Tuili, la senyoria fou adquirida pel seu germà, Jaume.

Anglesola -varis/es bio-

24 Respostes

Beatriu d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV)  Germana de Ramon d’Anglesola. Filla de Guillem IV d’Anglesola i de Beatriu de Pallars. Mare d’Hug II de Cardona.

Berenguer Gombau d’Anglesola  (Catalunya, segle XI)  Primer senyor del castell i baronia d’Anglesola. Fundador, per concessió de Ramon Berenguer III de Barcelona, de la baronia d’Anglesola (1079). Fou pare d’Arnau Berenguer d’Anglesola.

Berenguera d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Muller de Simó de Montcada. senyor d’Albalat i vuitè senescal del regne entre els pertanyents a aquest llinatge. En tingué només una filla, Constança de Montcada, que es casaria amb Berenguer de Vilaragut.

Cecília d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Muller de Pere Ferrandis d’Híxar, senyor d’Híxar, d’una branca reial bastarda, ja que era nét de Jaume I. El seu marit contreia segones núpcies amb aquest matrimoni. Fills seus foren Alfons Ferrandis i Marquesa Ferrandis d’Híxar.

Constança d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV)  Muller de Guillem Ramon III de Montcada, senyor d’Aitona. Filla d’Hug II d’Anglesola i de Sibil·la d’Anglesola.

Gombau d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV – vers 1362)  Nét de Ramon I d’Anglesola. Senyor de Castellolí, Savallà, Guialmons, les Piles, Rubió, Marmellar i Montlleó, segurament com a marit de Francesca de Timor, i un dels capitans de Pere III de Catalunya en la guerra dels Dos Peres (1358).

Magdalena d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Filla de Hug II d’Anglesola i d’Elieta de Rocabertí. Muller de Felip Galceran de Castre i de Pinós, baró de Castre i de Peralta.

Ramon Arnau d’Anglesola  (Catalunya, segle XII)  Fundador de la línia de Vallbona. Germà d’Arnau i de Berenguer Arnau, rebesavi d’Arnau III d’Anglesola.

Sibil·la d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV – 1393)  Germana de Berenguer IV d’Anglesola. Última de la línia d’Anglesola. Casada vers el 1360 amb Hug II d’Anglesola, senyor de Miralcamp. La seva herència passà a la seva filla Constança.

Anglesola, Sibil·la d’ -dama, s. XIII-

6 Respostes

(Catalunya, segle XIII)

Dama. Fou proposada per Jaume de Cervera i altres magnats urgellencs, adversaris dels Montcada, com a muller del comte Àlvar I d’Urgell. Aquest es trobava ja aleshores unit en matrimoni, per bé que no consumat, amb Constança de Montcada.

Ja a punt de casar-se a l’església de Menàrguens, el comte Àlvar es negà a fer-ho amb Sibil·la, i declarà sobtadament el seu amor per Cecília de Foix, amb la qual s’uniria el 1256. Aquest afer deixà al marge Sibil·la d’Anglesola tot just començaren les complicacions. Més encara, els seus parents s’oblidaren per raons polítiques del greuge inferit a Sibil·la i feren costat al comte en la seva posició de fidelitat a la dama de Foix.

Sibil·la d’Anglesola conegué encara unes altres vicissituds sentimentals poc freqüents. Anys després dels fets anteriors contragué un nou matrimoni. El seu marit, al cap d’un temps de vida conjugal, sentí vocació religiosa i, com a resultat de diverses gestions, aconseguí entrar a l’orde de predicadors. En aquesta darrera avinentesa, Jaume I adreçà a Sibil·la d’Anglesola una lletra de conhort plena de simpatia.

Anglesola, Guerau/a d’ -varis/es-

2 Respostes

Guerau d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV)  Noble. De filiació imprecisa. En 1392 participà a l’expedició per sotmetre Sicília a l’obediència de la reina Maria I i del marit d’aquesta, Martí I el Jove.

Guerau d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV)  Noble. En 1327, essent jove, assistí a l’assemblea davant la qual Jaume III de Mallorca reconegué, a Barcelona, el seu vassallatge a la corona Catalano-aragonesa.

Gueraua d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Filla de Guillem II d’Anglesola. Muller de Simó de Palau, vescomte de Bas.

Almodis -dama del s. XII-

4 Respostes

(Catalunya, segle XII)

Muller de Bernat Amat de Claramunt. N’hagué dos fills: Guillem i Ramon Folc II de Cardona.

Alguns genealogistes del casal de Cardona l’han feta passar per germana del comte Ramon Berenguer III de Barcelona. La pretensió sembla sense fonament, i ni tan sols existeixen indicis que el comte esmentat hagués tingut mai una germana.

Alagó -varis/es bio-

1 Resposta

Antònia d’Alagó  (Aragó, segle XIV – Catalunya, segle XIV) Noble dama. Filla d’Artau d’Alagó. Fou la primera muller del famós vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí. No li donà fills. Morí jove. El seu marit contragué segones núpcies amb Esclarmunda de Fenollet.

Bartomeu Alagó  (Barcelona, segle XV – ?, segle XV)  Pintor, fou deixeble de Jaume Huguet.

Lucina d’Alagó  (Aragó, segle XIII – Sicília ?, Itàlia, segle XIV)  Muller de Guillem Ramon de Montcada. Segurament nascuda a Sicília però pertanyent a noble llinatge aragonès. El seu marit fou el primer d’aquesta família que s’instal·là també a Sicília. Fill seu fou un altre Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó, comte d’Agosta.

Ailo -dama, s. IX-

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle IX)

Tia paterna de Guifré I el Pilós, el qual li llegà el lloc de Borredà junt amb el llibert Sarraí.

Hom l’havia confosa amb una filla del comte d’Urgell, Asnar Galí, aragonesa, de nom Eilo o Ailo.

Aierbe i de Cervera, Pere d’

4 Respostes

(Aragó, segle XIII – segle XIV)

Noble. Fill de Pere d’Ayerbe i d’Aldonça de Cervera. Nét de Jaume I el Conqueridor. En 1287 figurà entre els ostatges posats per la Unió aragonesa en poder del rei Alfons II el Franc, cosí seu, com a garantia de concòrdia.

Jaume II el Just, també cosí seu, el féu majordom d’Aragó, i el casà amb Violant de Pallars, filla del difunt comte Arnau Roger I de Pallars i de la princesa grega Irene Làscaris. El matrimoni fou desgraciat i no trigaria a separar-se.

En 1302 acompanyà Jaume II a la frontera de Castella. En 1311 assistí a les Corts de Saragossa. Tingué dues filles:

Constança d’Aierbe  (Catalunya, segle XIV)  Filla gran. Morí soltera.

Maria Peris d’Aierbe  (Catalunya, segle XIV – ? , segle XIV)  Filla petita. Es casà amb el noble aragonès Pere Cornel. Com que, per la mort de la seva germana, era hereva de la senyoria d’Aierbe, constituïda pel seu besavi Jaume I el Conqueridor, les seves pertinences restaven incorporades a les de la família Cornel. Hi hagué un altre llinatge d’Aierbe que no és d’origen reial.

Agnès de Pallars

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Muller d’Artau III de Pallars Sobirà. El seu llinatge és desconegut. Fou la mare d’Artau IV de Pallars Sobirà i de:

Agnès de Pallars (Catalunya, segle XII) Dama. Muller de Ramon d’Erill (1167).

Agnès de Montcada

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XI – abans 1136)

Dama. Muller de Guillem Ramon de Montcada, senescal de Barcelona.

El seu llinatge és desconegut. S’escau la conjectura que fos germana del comte Ermengol VI d’Urgell. El fet explicaria que el fill gran d’Agnès i del Gran Senescal Guillem de Montcada, fos cridat en quart lloc a la successió urgellenca pel testament d’aquell comte.

Fills d’Agnès foren, a més de l’esmentat, Ot de Montcada i potser un Gastó de Montcada poc conegut. També degué tenir una filla casada amb el vescomte Udalard II de Besalú.

El seu marit morí devers el 1120. Ella ja era morta en 1136.