(Catalunya, 1395 – Barcelona, 18 febrer 1471)
Filla de Jaume de Prades i de Violant de Gandia. Visqué a Sicília amb el seu pare. Mort aquest el 1408, fou presa sota la protecció de la reina Blanca de Sicília, muller de Martí el Jove.
Després de la mort d’aquest (1409), Blanca volgué casar-la amb Frederic de Luna, fill natural del difunt, però el casament no es realitzà, encara que se’n signaren capítols pel maig de 1409.
Finalment es casaria amb Joan de Cabrera, fill del comte de Mòdica.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Dama. Era filla del comte Arnau Roger I de Pallars i d’Irene Làscara de Ventimiglia. El seu pare morí el 1288, quan ella tenia pocs anys. Amb la mare i les germanes fou posada sota la protecció del rei Alfons II.
El 1297 es casà amb Eiximèn Cornel, fill de Pere, hereu d’Alfajarín i d’altres possessions. En tingué tres fills dits Pere, Tomàs i Ramon.
(Sicília, Itàlia, segle XIV – Castella, 1428)
Filla natural de Martí el Jove i de la siciliana Agatuccia de Pesci, de Catània.
El 1403, amb el seu germà natural Frederic, futur comte de Luna, fou duta a Catalunya per criar-se a cura del seu avi el rei Martí l’Humà, el qual professà als infants un afecte molt viu.
A la mort del seu pare a Sardenya (1409), fou vivament recomanada a l’avi perquè vetllés per ella.
(Catalunya-Aragó, segle XIV – Omeladés, França, segle XIV)
Filla de Berenguer de Vilaragut (m 1357) i de la seva primera muller, Sança. Fou amistançada de Jaume III de Mallorca.
Vidu aquest de Constança, es casà amb Violant el 1347. Aquesta aportà 15.000 florins de dot, que el seu marit esmerçà en propòsits bèl·lics. L’acompanyà a l’intent de reprendre Mallorca. Vençut i mort Jaume a la batalla de Llucmajor (25/oct/1349), Violant fou presonera dels triomfadors.
Amb la seva fillastra Isabel fou internada al convent de Santa Clara de València. Pere III obrí procés contra ella, acusant-la d’haver instigat la mort de Constança. El rei abandonà la instrucció per gestions del papa i de Joan II de França.
Alliberada, fou acollida per Joan II, que la maridà amb Ot de Brünswick-Grübenhagen, fill d’Enric II de Tarent. Li atorgà residència al castell d’Omeladès i una renda anual.
Eren fills de Bernat I de Vilamarí.
Joan I de Vilamarí i de Palau (Catalunya, segle XIV – segle XV) Veguer de Puigcerdà (1384-87). Es casà amb Esclarmunda de Sagarriga. Pel testament de Ramon de Palau, probablement pare de Francesca, corresponia a Joan el castell de Palau-saverdera, el qual ocupà per sorpresa (1408). Assetjat per les forces de la Generalitat, el castell se sotmeté el 1411: La seva herència fou adjudicada a Sança, vídua del seu fill Joan II de Vilamarí i de Sagarriga, que era germà d’Asbert, Berenguer i Pere.
Francesc de Vilamarí i de Palau (Catalunya, segle XIV – 1418/21) Senyor de Boadella. Fou enviat a Avinyó i a França en defensa de Benet XIII (1393). Conseller i algutzir del rei Martí I (1405). Pres pel comte Jaume II d’Urgell (1412), fou alliberat a precs del parlament, on el seu germà Joan I de Vilamarí havia protestat, però amb la prohibició d’anar-se’n d’Àger, i li foren presos tots els béns que posseïa a Sicília. En esmena, Ferran I de Catalunya li donà els llocs de Vilves i Collfred, confiscats al comte d’Urgell (1415). De la muller, Elionor Armengol, no deixà descendència.
Ramon de Vilamarí i de Palau (Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. Fou cavaller santjoanista i comanador d’Avinyonet i de Castelló d’Empúries.
Francesca de Vilamarí i de Palau (Catalunya, segle XIV) Es casà amb Berenguer de Fortià, els quals foren pares de la reina Sibil·la de Fortià, muller de Pere III el Cerimoniós.
(Catalunya, segle XVI – Sicília, Itàlia, després 1556)
Dama. Filla i successora de Bernat II de Vilamarí i d’Elisabet de Cardona-Anglesola i de Requesens. Fou segona comtessa de Capaccio.
Es casà (1520) amb Ferrante Sanseverino, príncep de Salern i duc de Vilafermosa.
(Catalunya, segle XV)
Filla de Bernat I de Vilamarí. Es casà amb Joan de Cardona, fill d’Anton de Cardona. Un germà seu es casà amb la seva cunyada Isabel de Cardona.
El seu marit fou virrei de Calàbria i comte d’Avellino. Tingué una filla, Maria de Cardona, que es casaria amb Artau de Cardona.
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Pubilla del llinatge. Heretà la baronia de Vilademuls i el castell de la Roca, prop de Perpinyà.
Aquestes propietats passaren al casal d’Empúries en virtut del seu matrimoni amb el comte Hug IV d’Empúries.
Fill seu fou el futur comte Ponç Hug IV d’Empúries.
(Catalunya, segle XII)
Dama. Muller de Jofre I de Rocabertí, el primer vescomte d’aquest nom plenament documentat, en el segon quart del segle XII.
Fill seu fou Dalmau I de Rocabertí. La seva filla, anomenada, també Ermessenda, es casà amb el comte del Rosselló, Sanç, germà del rei Alfons I.
(Grècia, segle XIV)
Filla de Bonifaci de Verona, senyor del Negrepont, que fou fet presoner per la Companyia Catalana a la batalla del Cefís (1311), amb els quals després tingué bones relacions.
Es casà amb Alfons Frederic (1317), recentment nomenat vicari general del ducat d’Atenes. Aportà en dot l’illa d’Egina i la senyoria de Càristos.
Alfons Frederic morí el 1330. Li donà sis fills; el gran, Jaume Frederic, fou comte de Salona, i el segon, Bonifaci Frederic, senyor d’Egina i de Càristos.
Dades dels Països Catalans 