(Catalunya, segle XI – abans 1076)
Filla del comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell, i d’Elisabet.
Es casà amb Guiu d’Albion, noble del Delfinat.
Morí abans que el seu pare, el qual traspassà en 1076.
Agnès de Barcelona
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: dames
Adelaida de Carcassona
(Carcassona, França, segle XI – Catalunya Nord, segle XI)
Dama. Primera muller del comte Guillem I de Cerdanya, al qual transferí els seus discutits drets al comtat de Carcassona-Rasès.
El 1067, tanmateix, els vengueren a Ramon Berenguer I de Barcelona per 4.000 mancusos d’or.
Adelaida de Besalú
(Catalunya ? , segle XI)
Era filla del comte Bernat I Tallaferro de Besalú i neboda de l’homònima filla d’Oliba Cabreta.
Muller del comte Ponç I d’Empúries. Fou la mare d’Hug II d’Empúries i de Berenguer, vescomte de Peralada.
Adelaida d’Urgell -segle XI-
(Catalunya, segle XI)
Segona muller d’Ermengol III d’Urgell. Aquest s’hi casà en restar vidu de la seva primera esposa Clemència.
Potser foren fills d’Adelaida alguns dels que tingué el comte: Guillem, Ramon i Berenguer, tots ells morts joves.
Adelaida de Sant Martí
(Catalunya, segle X – segle XI)
Dama. Filla de Galindó i de Guillem de Sant Martí, senyor del castell de Sant Martí Sarroca i de les terres i estanys de Calders, sobre els quals mantenia plets amb el monestir de Sant Cugat.
Essent ja vídua (1010), una cèlebre sentència comtal partí aquelles terres entre els litigants (1013). Després, el plet fou resolt favorablement al monestir (1017) contra Adelaida.
Però la lluita entre la família vescomtal barcelonina i els Sant Martí durà encara anys.
Adelaida de Cerdanya
(Catalunya, segle X – Ogassa, Ripollès, segle XI)
Muller de Joan Oriol, ric hisendat d’Ogassa. Filla del comte Oliba Cabreta de Cerdanya-Besalú i d’Ermengarda.
Era, per tant, germana de tres grans figures de l’època: Bernat I Tallaferro, comte de Besalú; Guifre II de Cerdanya; i el famós abat i bisbe Oliba.
Adelaida d’Urgell -segle X-
(Catalunya, segle X – Sant Joan de les Abadesses ?, Ripollès, segle X)
Muller del comte Sunifred II d’Urgell. En restà vídua el 948.
L’any següent, havent entrat en religió, fou la tercera abadessa del monestir de Sant Joan, substituint a una altra, el nom de la qual fou amagat a tots els escrits degut a la seva conducta escandalosa.
Abarca, Sibil·la d’
(Aragó, segle XIII – Catalunya, segle XIII)
Muller de Pere (I) de Montcada (1240).
Del seu matrimoni nasqueren dues filles –Constança de Montcada, l’esposa rebutjada del comte Àlvar I d’Urgell, i Sibil·la de Montcada, que es casaria amb un altre comte urgellenc, Ermengol X-, i dos fills –Pere II de Montcada, hereu d’Aitona–Seròs, i Guillem Ramon, mort poc després que el seu pare-.
Xixilona
(Catalunya, segle IX – 945)
Dama. Figura esmentada com a filla del comte de Barcelona Guifre el Pilós. Entrà en religió.
Se’n conserva la lauda sepulcral, que aprofita el revés d’una placa visigòtica de pedra decorada. procedent de Santa Maria del Camí de la Garriga.
Ximena de Barcelona
(Catalunya, vers 1095 – segle XII)
Comtessa de Besalú i de Foix. Filla de Ramon Berenguer III de Barcelona i de la seva primera muller Maria Roderic, filla del Cid.
Es casà el 1118 amb el futur Roger III de Foix.
Dades dels Països Catalans 