(Catalunya ?, segle IX)
Tia paterna de Guifré I el Pilós, el qual li llegà el lloc de Borredà junt amb el llibert Sarraí.
Hom l’havia confosa amb una filla del comte d’Urgell, Asnar Galí, aragonesa, de nom Eilo o Ailo.
(Aragó, segle XIII – segle XIV)
Noble. Fill de Pere d’Ayerbe i d’Aldonça de Cervera. Nét de Jaume I el Conqueridor. En 1287 figurà entre els ostatges posats per la Unió aragonesa en poder del rei Alfons II el Franc, cosí seu, com a garantia de concòrdia.
Jaume II el Just, també cosí seu, el féu majordom d’Aragó, i el casà amb Violant de Pallars, filla del difunt comte Arnau Roger I de Pallars i de la princesa grega Irene Làscaris. El matrimoni fou desgraciat i no trigaria a separar-se.
En 1302 acompanyà Jaume II a la frontera de Castella. En 1311 assistí a les Corts de Saragossa. Tingué dues filles:
Constança d’Aierbe (Catalunya, segle XIV) Filla gran. Morí soltera.
Maria Peris d’Aierbe (Catalunya, segle XIV – ? , segle XIV) Filla petita. Es casà amb el noble aragonès Pere Cornel. Com que, per la mort de la seva germana, era hereva de la senyoria d’Aierbe, constituïda pel seu besavi Jaume I el Conqueridor, les seves pertinences restaven incorporades a les de la família Cornel. Hi hagué un altre llinatge d’Aierbe que no és d’origen reial.
(Catalunya, segle XII)
Muller d’Artau III de Pallars Sobirà. El seu llinatge és desconegut. Fou la mare d’Artau IV de Pallars Sobirà i de:
Agnès de Pallars (Catalunya, segle XII) Dama. Muller de Ramon d’Erill (1167).
(Catalunya ?, segle XI – abans 1136)
Dama. Muller de Guillem Ramon de Montcada, senescal de Barcelona.
El seu llinatge és desconegut. S’escau la conjectura que fos germana del comte Ermengol VI d’Urgell. El fet explicaria que el fill gran d’Agnès i del Gran Senescal Guillem de Montcada, fos cridat en quart lloc a la successió urgellenca pel testament d’aquell comte.
Fills d’Agnès foren, a més de l’esmentat, Ot de Montcada i potser un Gastó de Montcada poc conegut. També degué tenir una filla casada amb el vescomte Udalard II de Besalú.
El seu marit morí devers el 1120. Ella ja era morta en 1136.
(Catalunya, segle XI – abans 1076)
Filla del comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell, i d’Elisabet.
Es casà amb Guiu d’Albion, noble del Delfinat.
Morí abans que el seu pare, el qual traspassà en 1076.
(Carcassona, França, segle XI – Catalunya Nord, segle XI)
Dama. Primera muller del comte Guillem I de Cerdanya, al qual transferí els seus discutits drets al comtat de Carcassona-Rasès.
El 1067, tanmateix, els vengueren a Ramon Berenguer I de Barcelona per 4.000 mancusos d’or.
(Catalunya ? , segle XI)
Era filla del comte Bernat I Tallaferro de Besalú i neboda de l’homònima filla d’Oliba Cabreta.
Muller del comte Ponç I d’Empúries. Fou la mare d’Hug II d’Empúries i de Berenguer, vescomte de Peralada.
(Catalunya, segle XI)
Segona muller d’Ermengol III d’Urgell. Aquest s’hi casà en restar vidu de la seva primera esposa Clemència.
Potser foren fills d’Adelaida alguns dels que tingué el comte: Guillem, Ramon i Berenguer, tots ells morts joves.
(Catalunya, segle X – segle XI)
Dama. Filla de Galindó i de Guillem de Sant Martí, senyor del castell de Sant Martí Sarroca i de les terres i estanys de Calders, sobre els quals mantenia plets amb el monestir de Sant Cugat.
Essent ja vídua (1010), una cèlebre sentència comtal partí aquelles terres entre els litigants (1013). Després, el plet fou resolt favorablement al monestir (1017) contra Adelaida.
Però la lluita entre la família vescomtal barcelonina i els Sant Martí durà encara anys.
(Catalunya, segle X – Ogassa, Ripollès, segle XI)
Muller de Joan Oriol, ric hisendat d’Ogassa. Filla del comte Oliba Cabreta de Cerdanya-Besalú i d’Ermengarda.
Era, per tant, germana de tres grans figures de l’època: Bernat I Tallaferro, comte de Besalú; Guifre II de Cerdanya; i el famós abat i bisbe Oliba.
Dades dels Països Catalans 