Arxiu d'etiquetes: crítics/ques

Tintorer i Vilaseca, Emili

(Madrid, 1870 – Barcelona, 1945)

Escriptor i crític teatral. Llicenciat en dret a Barcelona (1892).

Traduí al castellà, amb Lluís Via i Josep O. Martí, Cyrano de Bergera, d’E. Rostand, que tingué un gran èxit.

Fou un dels fundadors de la revista “Joventut”, on féu sempre les crítiques teatrals; després (1907) passà a “Las Noticias”, on, amb el pseudònim Max, publicà la secció Paradojas.

És autor de l’obra La moral en el teatre (1905) i dels drames El geni (1904, en col·laboració amb F. Pujulà), continuat per El boig (1907), Mal de verge (1906) i Dintre la gàbia (1906).

Soler i Miquel, Josep

(les Borges Blanques, Garrigues, 1861 – Barcelona, 21 març 1897)

Crític literari. Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid, on fou deixeble de Francisco Giner de los Ríos.

Amic de Joan Maragall, es decantà cap a la crítica literària i es convertí en un dels teòrics més importants dels primers anys del Modernisme. Des del 1894 fins al seu suïcidi col·laborà a “La Vanguardia”.

A diferència del grup regeneracionista, propugnà el decadentisme literari, anticipant-se a la teoria de Maragall de l’acte creatiu com a producte de la sensibilitat. Rebutjà la crítica analítica i defensà i practicà la crítica impressionista.

Maragall reuní part dels seus articles a Escritos de José Soler y Miquel (1898), i el 1900 li fou editada la traducció de Lo poema del Rose, de Frederic Mistral.

Segura i Burgués, Santiago

(Sabadell, Vallès Occidental, 29 setembre 1879 – València, 7 octubre 1918)

Marxant i promotor artístic. Fundà les Galeries Laietanes i d’altres sales d’art i antiguitats a Barcelona.

Promotor de diverses revistes, com “La Cantonada”, “Revista Nova” i “Vell i Nou”.

Fou un dels principals impulsors del noucentisme.

Romea i Catalina, Alfred

(Madrid, 1884 – Barcelona, 13 febrer 1955)

Guitarrista i crític musical. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Felip Pedrell.

Realitzà una notable carrera de concertista i treballà també com a crític i conferenciant.

Rodríguez d’Alcàntara i Elias, Melcior

(Barcelona, 23 gener 1855 – 26 juny 1919)

Compositor i crític musical. Estudià a Barcelona amb Carles G. Vidiella i fou concertista de piano.

Autor de Simfonia-Allegro, per a orquestra, Nocturn, per a instruments de corda, i Marxa heroica, per a piano, instrument per al qual escriví també glosses de cançons catalanes, com La pastoreta.

Fou crític musical de “La Renaixença”, “La Ilustració Catalana” i “La Vanguardia”.

Riba i Martí, Francesc

(Igualada, Anoia, 1899 – Barcelona, 1971)

Compositor i crític musical. Deixeble de Lluís Romeu i de Vicenç Maria de Gibert.

Mestre de capella de l’església de Pompeia, de Barcelona, guanyà el premi del concurs musical convocat per la Comissió Abat Oliva amb Cinc càntics a la Verge de Montserrat (1947).

Exercí la crítica musical del diari “El Matí”.

Riambau i Möller, Esteve

(Barcelona, 25 gener 1955 – )

Crític i historiador del cinema. Llicenciat en medicina i doctor en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ha publicat monografies sobre directors de cinema i estudis sobre etapes i escoles concretes de la història del cinema: Temps era temps: cinema de l’Escola de Barcelona i el seu entorn (1993), La producció cinematogràfica a Catalunya (1962-1969) (1995), Guionistas en el cine español: quimeras, picarescas y pluriempleo (1998), amb C. Torreiro, i El cine francés, 1958-1998; de la Nouvelle Vague al final de la escapada (1999).

Pont i Ibáñez, Jaume

(Lleida, 24 març 1947 – )

Poeta, professor i crític. Es llicencià en filologia hispànica en la Universitat de Barcelona i n’esdevingué professor. Després fou lector de castellà de la universitat de Poitiers.

Ha col·laborat com a crític literari en moltes revistes especialitzades i en el diari “Avui”. Des del 1979 dirigí “Quaderns de Ponent”.

En col·laboració amb J. Marco és autor de La nova poesia catalana (1980).

La seva obra poètica reflecteix una de les experiències més rigoroses i profundes de la poesia catalana actual.

Piferrer i Fàbregas, Pau

(Barcelona, 11 desembre 1818 – 25 juliol 1848)

Crític, historiador i poeta. Pertanyia a una família obrera. Estudià dret i filosofia i s’afilià al romanticisme liberal.

Prengué part en publicacions de l’època, com “El Vapor”, “Diario de Barcelona” o “Lo Gay Saber”, i fou director de “La Discusión”.

Poeta romàntic, donà a la seva lírica un to trist i musical, i emprà el romanç, cosa que li atorgà una coneguda personalitat dins l’escola romàntica. Els seus poemes, apareguts sota el títol de Composiciones poéticas (1858), recollits i editats per M. Milà i Fontanals, foren publicats juntament amb l’obra d’altres escriptors.

Formà part del cercle artístic i literari català, i redactà els volums sobre Catalunya i Mallorca de Recuerdos y Bellezas de España (1839-42), que constitueixen una entusiasta recopilació de les dades aportades pels historiadors més monumentals del país.

Crític original, el seu llibre Clásicos españoles (1846) recull per primera vegada romanços i cants catalans.

Entre altres càrrecs exercí el de bibliotecari provincial de la Universitat de Barcelona (1844).

És considerat com un dels principals iniciadors de la Renaixença.

Pérez de Olaguer, Gonçal

(Gènova, Itàlia, 1936 – Barcelona, 2 juny 2008)

Crític teatral. Vinculat als moviments del teatre universitari dels anys 1960. Fundà i dirigí el grup escènic Bambalinas, així com la desapareguda llibreria de teatre Metropolitana.

Exercí la crítica de forma ininterrompuda en la revista teatral “Yorick” (1965-75), de la qual fou fundador i director, i en “Mundo Diario” (1973-76), “Diari de Barcelona” (1976-78), “El Periódico de Catalunya” (d’ençà del 1978) i “La Guía del Ocio”.

Publicà els llibres Teatre independent a Catalunya (1970), Adolfo Marsillach: una biografia socio-teatral (1972) TNB, història d’una imposició (1990), La Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega (1998) i Els anys difícils del teatre català (2008).

Formà part del jurat del Premio Nacional de Teatro en diverses ocasions i el 2003 rebé el Premi ADB concedit per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona.