Arxiu d'etiquetes: coves

Encantades, cova de les -Maresme-

(Cabrera de Mar, Maresme)

Santuari ibèric, situat en una zona de difícil accés del Montcabrer.

Té una doble entrada, davant de la qual s’ha documentat un gran nombre d’ofrenes (uns 50.000 fragments ceràmics), consistents essencialment en vaixella de diferents tipus, àmfores, amforetes votives en miniatura, envasos de perfum, rèpliques en ceràmica de banyes de bòvid, caps de Demèter de terracota i algunes monedes.

Fou freqüentat des del segle IV aC fins al canvi d’era, amb una especial intensitat en el període comprès entre el 125 i el 50 aC.

Duc, cau del

(Torroella de Montgrí / Ullà, Baix Empordà)

Dues coves del massís de Montgrí, properes, que corresponen als dos termes municipals.

Excavades el 1927 per Maties Pallarès i Lluís Pericot, hi foren trobades indústries prehistòriques considerades de tècnica asturiana i d’època mesolítica.

Una revisió posterior dels materials ha fet inclinar a H. de Lumley i Eduard Ripoll a classificar-los com a mosterians.

Drac, cova del -Vallès Occidental-

(Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental)

Relleu del massís de Sant Llorenç del Munt, que forma un monòlit foradat pel mig i pla a la part superior, destacat de la cinglera que limita la Mola.

Segons la llegenda, s’hi refugiava el drac que assolava aquella contrada.

Coll de Mònecs, el

(Ulldemolins, Priorat)

Partida, al vessant oriental de serra la Llena, dominada per una roca enorme que conté algunes coves amb vestigis de murs i cel·les d’un asceteri, probablement habitat per monjos reclosos ja des de l’època visigòtica, car ja hi havia ermitans en aquest indret a mitjan segle XII, anteriors a la conquesta catalana, els quals foren la base dels primers ascetes de Bonrepòs i Escaladei.

Carreres, bora gran d’en

(Serinyà, Pla de l’Estany)

Cova, que forma part d’un grup on hom ha trobat jaciments paleolítics.

És la que ha proporcionat els materials més importants de la indústria magdaleniana del nord de Catalunya, en part microlítica.

Sobresurten, al costat de les peces de sílex, els instruments fets d’os i de banya.

Cabrafeixet, morral de

(el Perelló, Baix Ebre / Rasquera, Ribera d’Ebre)

Contrafort meridional de la serra de Cardó, entre els dos termes, de grans espadats pel vessant septentrional.

Dins el municipi del Perelló hi ha la balma de Cabrafeixet, amb pintures rupestres prehistòriques del grup dels pintors de les serres, descobertes el 1921; damunt una superfície de 10 m de longitud hi ha tres grups de figures amb un caçador amb arc, un home que corre i diversos animals, cabres salvatges i cérvols.

Bor -Baixa Cerdanya-

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Poble (1.120 m alt), a la plana de la Batllia, al peu del serrat de la Quera. És un petit centre comercial d’abastament de la rodalia.

La parròquia és esmentada ja el 839; l’actual església de Sant Marel és romànica (segle XI).

Un quilòmetre al sud del poble hi ha la font de la fou de Bor; prop seu, al cingle del serrat, hi ha la coneguda cova (o tuta) de la font de Bor, amb dos corredors practicables, amb un recorregut total de 2.000 m, on han estat trobats vestigis de vida humana des d’època prehistòrica.

Altres coves pròximes són la tuta Freda i la tuta de l’Ambret.

Bòfia, la

(la Coma i la Pedra, Solsonès)

Pou de glaç natural (- 31 m), antigament explotat, situat al nord del portell de l’Ós, a la serra de Port de Comte, en una zona de pendents suaus (plans de la Bòfia) que ha estat aprofitada per a l’esquí; hom hi construí el refugi de la Bòfia (prats de Bacies).

Arenella, illa de s’

(Cadaqués, Alt Empordà)

Illot de la costa, de 100 m de longitud en sentit nord-oest – sud-est i 100 m d’amplada màxima; limita la badia de Cadaqués pel nord.

En dret de l’illa, a la costa, hi ha un caseriu anomenat Arenella i la Cova del Contraban, amagatall sota terra usat en segles anteriors com a magatzem de productes d’estraperlo.

Anes

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Antic poble i parròquia, situat a la dreta del Segre, entre Prullans i Talltendre.

De l’antic poble només resta una casa, el mas d’Anes, i els vestigis de l’església parroquial de Sant Mamet, esmentada ja el 839, a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.

Prop del mas hi ha la cova d’Anes, on s’han trobat restes de l’edat del bronze.