(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)
Masia i antic llogaret (804 m alt), situats en un turó, entre les conques del Gaià i de l’Anoia.
El llogaret és esmentat ja l’any 976.
Almenara -Conca de Barberà-
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Conca de Barberà
Albió
Poble (712 m alt), emplaçat damunt un tossal, a la dreta del riu Corb, a poca distància del balneari de Vallfogona de Riucorb.
Aguiló -Conca de Barberà-
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)
(ant: Santa Maria d’Aguiló) Poble, situat vora el cim (811 m alt) de la serra d’Aguiló, carena que separa les aigües del Gaià de les de la riera de Clariana (afluent de l’Anoia), al costat de les runes de l’antic castell d’Aguiló.
Al punt d’unió de les serres de Santa Fe i d’Aguiló, entre aquest poble i el de Santa Fe de Montfred, es troba el coll d’Aguiló, prop del qual es troben la carretera de Sant Guim de l’Estació a Santa Coloma de Queralt amb la de Montblanc a Igualada.
Era un antic municipi, suprimit a la segona meitat del segle XIX, que comprenia els pobles d’Aguiló, les Roques d’Aguiló, la Pobla de Carivenys i Almenara.
Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà)
Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 66,09 km2, 496 m alt, 917 hab (2017)
Situat a la vall alta del riu de Milans, capçalera del Francolí, accidentat per les muntanyes de Prades, gran part de les quals són cobertes pel gran bosc de Poblet, al límit amb les Garrigues.
Els conreus més estesos són els de vinya i de cereals, seguits dels d’oliveres, avellaners i ametllers. Ramaderia de llana; avicultura. Explotació de pedreres de granit. Indústria derivada de l’agricultura, tèxtil i química. Àrea comercial de Montblanc. Gran atracció de turisme, degut al veí monestir de Poblet, situat dins el municipi.
La vila, d’origen islàmic, és a l’esquerra del riu de Milans; església parroquial de la Transfiguració del Senyor, gòtica. Museu del Vidre.
El municipi comprèn, a més, les antigues granges de la Pena, Castellfollit, Riudabella, Milmanda, la granja Mitjana i el Tillar, la vall del Codoç, el santuari dels Torrents i el despoblat de Torrelles.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Museu del Vidre
Vilaverd (Conca de Barberà)
Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 12,61 km2, 269 m alt, 440 hab (2017)
Situat a la dreta del Francolí, entre el riu Brugent (límit meridional) i el barranc de la Vall (límit septentrional), a l’entrada del congost de la Riba, i accidentat pels contraforts occidentals de les muntanyes de Prades, a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb l’Alt Camp. El territori és ocupat en bona part per la garriga, el pasturatge i el bosc.
L’agricultura ocupa poc menys d’una quarta part del territori; hi predominen els conreus de secà (vinya, cereals, oliveres i ametllers) sobre els de regadiu (hortalisses i patates). Hi ha avicultura amb escorxador i dins el terme es troben diverses guixeres. Àrea comercial de Montblanc. Població en descens.
La vila és a la dreta del Francolí; l’església parroquial és dedicada a sant Martí. Prop de la població hi ha el santuari marià de Montgoi, de base gòtica.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 21,51 km2, 893 m alt, 121 hab (2017)
Situat als vessants meridionals de serra la Llena, on neix el riu de Milans, i a les ribes del Montsant i del Francolí, comprèn l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb les Garrigues, el Priorat i el Baix Camp.
Hi predominen els conreus de secà (castanyers, vinya, avellaners i ametllers) sobre els de regadiu (hortalisses i patates); té especial interès la recol·lecció de tòfones. Ramaderia ovina i avicultura. Mines de barita i de plom, actualment inactives. Depèn simultàniament de l’àrea comercial de Montblanc i de la de Reus.
El poble és sota la punta Curull (1.023 m alt), la cota màxima de serra la Llena; església de Sant Salvador, del segle XVIII; algunes cases conserven bells portals adovellats, del segle XVI. Tocant al poble hi ha l’ermita de Sant Antoni.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Vallverd de Queralt
(Sarral, Conca de Barberà)
Poble de l’antic municipi de Montbrió de la Marca, al nord del terme, al sud-oest del coll de Deogràcies, esglaonat a la dreta de la riera de Vallverd (afluent, per la dreta, del riu d’Anguera), que neix damunt Vallverd i, després de passar per Rocafort de Queralt i per Sarral, s’uneix al seu col·lector vora Ollers.
Una mica separat del petit nucli hi ha l’església parroquial (Sant Joan), la qual depèn de la parròquia de Rocafort de Queralt.
Hi ha algunes restes de l’antic castell de Vallverd, antigament dit de Bufalla (així és anomenat en una donació feta pel comte Ramon Berenguer I el 1073), enderrocat el segle XVIII, encara que la torre mestra subsistí fins a la fi del segle XIX. El castell fou adquirit (1306) pels hospitalers.
Vallverd fou, fins cap al 1880, cap del municipi.
Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà)
Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 10,94 km2, 573 m alt, 87 hab (2017)
(o Vallfogona de Lorda o de Corbell o de Comalans) Situat a la vall del Corb, als altiplans dels Comalats, a l’extrem nord de la comarca, al límit amb la Segarra.
Economia agrícola, predominen els conreus de secà (cereals i ametllers). Ramaderia ovina i porcina. Àrea comercial de Tàrrega.
El poble és a l’esquerra del riu Corb; església parroquial de Santa Maria i Sant Llorenç (gòtica amb portal romànic, amb la capella de Santa Bàrbara, d’on fou rector el poeta Francesc Vicenç Garcia i Torres, el famós Rector de Vallfogona.
És important el centre balneari de Vallfogona, gran edifici bastit al començament del segle XX, que explota les fonts de les aigües minerals de Vallfogona (fonts Pudosa i Salada). Del 1312 al 1811 els hospitalers hi establiren la comanda de Vallfogona.
El municipi comprèn, a més, l’església de Sant Pere dels Bigats i la torre i la quadra de Carbonells.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Vallespinosa
(Pontils, Conca de Barberà)
Poble (640 m alt), a sud-oest del terme, a la dreta del torrent de Vallespinosa (o de coma de Vaques), afluent, per la dreta, del Gaià, que neix al vessant oriental de la serra de Comaverd i, profundament engorjat (congost de Vallespinosa, que fa inaccessible aquesta vall des de Gaià), s’uneix al seu col·lector aigua avall de Querol.
Presideixen el petit nucli l’església parroquial (de Sant Jaume; abans, de Santa Maria) i les aturonades ruïnes del castell de Vallespinosa.
El lloc és esmentat ja el 1030. El castell pertanyia el 1174 a Berenguer de Clariana; el 1357 el rei Pere III el vengué a Arnau de Cervelló, de la família del qual passà als Ermengol i, el 1526, als Biure (en fou senyor, a mitjan segle XVII, Josep de Margarit i de Biure).
Vallclara (Conca de Barberà)
Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 13,63 km2, 625 m alt, 103 hab (2017)
Situat a la vall del barranc de Vallclara o riu de Milans, afluent de capçalera del Francolí, al sud-oest de la comarca, al límit amb les Garrigues, accidentat pels vessants septentrional de la serra de Prades i de la serra la Llena. El territori és molt muntanyós, ocupat en gran part per garriga, pasturatge i bosc.
La part del terme dedicada a l’agricultura de secà (olivera, avellaners, vinya i cereals) és limitada, i una petita part és dedica al regadiu, sobretot a les patates. Àrea comercial de Montblanc.
El poble és al vessant esquerre de la vall, sota les ruïnes de l’antic castell de Vallclara; l’església parroquial de Sant Joan Baptista s’acabà de construir el 1760 i és d’estil barroc; hi ha restes de l’antiga església romànica, de les muralles i del pont sobre el riu.
El lloc és esmentat ja el 1149. Hom ha volgut identificar, sense proves, el lloc amb Bíclarum o Biclara.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 