Arxiu d'etiquetes: comunistes

Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 12 abril 1936 – 1970)

(JSUC)  Organització juvenil. Creada amb les Joventuts Socialistes de Catalunya (de la USC i del Partit Català Proletari) i les joventuts del Partit Comunista i de la Federació Catalana del PSOE.

Els seus principals dirigents foren Àngel Estivill, Vicenç Penyarroya i Wenceslau Colomer. Foren els preconitzadors de l’Aliança Nacional de la Joventut Antifeixista.

El seu òrgan central fou “Juliol”, de Barcelona, i durant la guerra civil tingueren un destacat paper en la lluita al front, especialment a través de la columna Graells i de la Divisió 27.

Comptaven amb una afiliació directa a la Internacional Juvenil Comunista, independent de la de les JSU del PCE.

El 1970 les JSUC es transformaren en la Joventut Comunista de Catalunya.

Joventut Comunista Ibèrica

1 Resposta

(Catalunya, 1935 – maig 1937)

(JCI)  Organització juvenil del POUM. En foren secretaris generals Germinal Vidal i Wilebaldo Solano.

El febrer de 1937 formà, amb les Joventuts Llibertàries, el Front de la Joventut Revolucionària, oposat a l’Aliança Nacional de la Joventut Antifeixista, que les Joventuts Socialistes Unificades defensaven.

El seu òrgan de premsa fou “Juventud Comunista”, de Barcelona.

Hagué de passar a la clandestinitat després dels fets de Maig de 1937.

Joventut Comunista de Catalunya

1 Resposta

(Catalunya, 1970 – )

(JCC)  Organització juvenil del PSUC. Creada com a successora de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya.

Com a portaveu va editar “Jove Guàrdia” (1971-76) i “Jovent” (1977-80).

Als anys 1980, anà perdent la força que tenia com a conseqüència d’una sèrie de crisis internes relacionades amb el procés de descomposició del PSUC.

Enllaç web: Joventut Comunista de Catalunya

Hora, L’ -setmanari, 1930/37-

2 Respostes

(Barcelona, 10 desembre 1930 – maig 1937)

Setmanari en català. Aparegut com a portaveu oficiós de la Federació Comunista Catalano-Balear, que dirigia Joaquim Maurín. Fou una revista política, cultural i d’orientació comunista.

En una primera etapa, que arribà fins al novembre de 1931, fou dirigida per Daniel Domingo Montserrat. Tingué una segona etapa, de l’abril al setembre de 1934, reaparegué el 19 de gener de 1935, fins al 10 de juliol de 1936 i, finalment, com a òrgan del Partit Obrer d’Unificació Marxista, inicià una tercera etapa, del gener al maig de 1937.

Grup de “La Batalla”

Deixa un comentari

(Barcelona, 1922 – 1924)

Nom donat a un grup d’obrers reunits entorn del periòdic “La Batalla”, encapçalats per Joaquim Maurín.

Sota la influència encara de la ideologia sindicalista, preconitzà sobretot la llibertat de tendències dins la CNT.

Però el 1924 s’inscriví en el marc comunista en formar-se la Federació Comunista Catalano-Balear.

Gómez Rodríguez, Helios

1 Resposta

(Sevilla, Andalusia, 27 maig 1905 – Barcelona, 19 setembre 1956)

Dibuixant i caricaturista polític. El 1930 fixà la residència a Barcelona i s’uní al grup de “Treball” i a la Federació Comunista Catalano-Balear. Fou empresonat per l’octubre de 1930.

Col·laborà com a dibuixant a “L’Hora” i “La Rambla de Catalunya” i fou el principal il·lustrador de les cobertes dels llibres de l’editorial Ariel, lligada als comunistes.

Expulsat de la Federació Comunista per l’agost de 1931, es relacionà amb el PCE i posteriorment col·laborà a “Justicia Social – Octubre”.

Adoptà un expressionisme amb forta influència cubititzant, molt determinat per les limitacions imposades per les possibilitats tipogràfiques del tipus de publicació en què col·laborà.

El 1948 exposà a Barcelona.

Frutos i Gras, Francesc

1 Resposta

(Calella, Maresme, 25 gener 1939 – Barcelona, 26 juliol 2020)

Polític, conegut per Paco Frutos. Treballador de l’empresa SAFA a Blanes i membre del PSUC des del 1963, es convertí en un dirigent de CCOO el 1966.

Diputat al Parlament de Catalunya el 1980. Cap de la línia leninista del PSUC, fou secretari general del partit en 1981-82.

El 1984 passà al PCE, partit del qual fou secretari del comitè central i, a partir del 1998, després de la dimissió de J. Anguita, secretari general.

Formà part també de l’executiva federal d’Izquierda Unida.

Frente Rojo

1 Resposta

(València, febrer 1937 – Barcelona, gener 1939)

Diari. Òrgan del Partido Comunista de España.

Després del pas del govern de Negrín a Barcelona (novembre 1937), fou publicat en aquesta ciutat. Dirigit per Antonio Mije.

Tingué com a col·laboradors importants membres i caps militars del partit.

Federació Comunista Catalano-Balear

11 Respostes

(Catalunya, 1924 – 1935)

Organització política. Secció catalana del Partit Comunista d’Espanya, organitzada pel grup de sindicalistes revolucionaris procedents de la CNT i aglutinats entorn del setmanari “La Batalla” des de la fi del 1922.

Dissident del PCE a partir del 1926, el 1930 es fusionà amb el Partit Comunista Català i formà el Bloc Obrer i Camperol (BOC).

Canvià el nom pel de Federació Comunista Ibèrica (1933) i desaparegué quan el BOC es constituí en el Partit Obrer de Unificació Marxista (POUM).

Joaquim Maurín en fou el secretari general durant tota aquesta etapa; uns altres dirigents destacats foren Hilari Arlandis, Jordi Arquer, Pere Bonet, Víctor Colomer i Daniel Rebull.

Estartús i Vilas, Llibert

Deixa un comentari

(Barcelona, 1911 – Tolosa de Llenguadoc, França, 1945)

Polític. Col·laborador de “L’Opinió” (1928-29), el 1930 era un dels principals dirigents de l’Esquerra Universitària. Fou un dels fundadors de les Joventuts Comunistes -dependents inicialment de la Federació Comunista Catalano-Balear (FCCB) i després del Bloc Obrer i Camperol (BOC)-, de les quals fou secretari polític (1931-32).

Membre de la Comissió Agrària creada pel Comitè Central del BOC l’agost de 1931, publicà Dels remences als rabassaires (“L’Hora”, 1931) i Las luchas que han librado los campesinos catalanes contra sus explotadores (“La Batalla”, 1931).

En crear-se el POUM, va encapçalar amb Víctor Colomer i Àngel Estivill, un petit grup del BOC que va ingressar en la Federació Catalana del PSOE (1935) i, després, en el PSUC (1936).

Va morir assassinat.