Arxiu d'etiquetes: compositors/es

Esplà i Triay, Òscar

3 Respostes

(Alacant, 5 agost 1886 – Madrid, 6 gener 1976)

Compositor. Estudià amb Saint-Saëns i M. Reger. Presidí la Junta Nacional de Música (1931-36) i la secció espanyola de la Societat Internacional de Musicologia, i fou membre de l’Institut de França. Basà la seva producció en la música popular d’Alacant.

Amb Suite llevantina, per a orquestra, guanyà el primer premi del concurs internacional de Viena (1911). Les seves composicions més notables són la Sonata per a violí i piano (1913), Don Quijote velando las armas (1924), la cantata La nochebuena del diablo (1926), el ballet El contrabandista (1928), Sonata del sur (1945), Sonata espagnole (1949), Segon concert per a corda (1956), entre d’altres.

El 1956 Alacant creà el premi internacional de composició Òscar Esplà.

Espinós i Moltó, Víctor

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 6 abril 1871 – Madrid, 21 desembre 1948)

Musicòleg i compositor. Compongué peces per a piano i diverses obres escèniques que portaven la qualificació de retablo.

Autor de biografies de músics, fou el fundador del Museo Instrumental de Madrid.

Espí i Ulrich, Josep

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 26 desembre 1849 – València, 13 juliol 1905)

Compositor. Estudià a Alcoi i al conservatori de València, on fou deixeble de Salvador Giner. Es dedicà inicialment a la música religiosa i fou organista (1872-vers 1883) del col·legi de jesuïtes de Sant Josep, de València.

Les seves obres principals són un Stabat Mater (1869), la simfonia per a septet La reconquesta de València pel rei En Jaume I (1875), El recluta, basada en una obra de Teodor Llorente, en la doble modalitat de sarsuela (1887) i d’òpera (1895), i l’òpera Aurora (1896). Deixà inèdita l’òpera La promesa.

Escorihuela, Isidre

1 Resposta

(Alacant, segle XVII – 1723)

Compositor. Fou mestre de capella a la catedral alacantina. Sembla haver estat el primer introductor al país de l’ús de violins en la música religiosa.

És autor de diverses composicions.

Díez i Peydró, Vicent *

Deixa un comentari

Veure> Vicent Peydró i Díez  (compositor i escriptor valencià, 1861-1938).

Cuevas i Perales, Joan

Deixa un comentari

(Guadassuar, Ribera Alta, 8 febrer 1782 – València, 20 desembre 1855)

Compositor. Mestre de capella de la col·legiata de Xàtiva (1818-24), actuà, entre d’altres llocs, a la catedral de València (1833-35).

Entre les seves obres es destaquen diverses misses a distintes veus amb orquestra, nadales a quatre i a vuit veus i altres obres religioses de quatre a vuit veus, amb acompanyament instrumental o sense.

Cuesta i Gómez, Francesc

Deixa un comentari

(València, 26 maig 1889 – 23 maig 1921)

Compositor i pianista. Cec des de la infantessa, estudià al conservatori de València amb Salvador Giner.

En les seves obres hi ha novetats formals i estilístiques que la seva mort prematura no li permeté de desenvolupar.

És autor d’obres per a piano, de cambra, d’orquestrals i de cançons per a cant i piano amb texts catalans.

Crevea i Cortès, Vicent

1 Resposta

(Cocentaina, Comtat, 16 agost 1812 – Alacant, 23 setembre 1879)

Compositor. Germà de Miquel. Estudià amb Pasqual Pérez i Gascón. Fou mestre de capella de la col·legiata d’Alacant.

Escriví dues misses, magníficats i motets. També és autor de música per a piano i per a cant i piano.

Crevea i Cortès, Miquel

1 Resposta

(Cocentaina, Comtat, 10 març 1837 – Alacant, 10 setembre 1862)

Compositor i violoncel·lista. Germà de Vicent. Fou organista de l’església de Sant Nicolau d’Alacant.

Autor de música religiosa, d’obres per a piano i de dues sarsueles.

Cotes, Ambrosi Coronat de

2 Respostes

(Villena, Alt Vinalopó, vers 1550 – Sevilla, Andalusia, 1603)

Compositor. Fou mestre de capella de la capella reial de Granada i de les catedrals de València i de Sevilla.

Amb la seva producció policoral començà una nova època en l’escola musical valenciana.