(Dénia, Marina Alta, segle XVIII – Madrid, 1813)
Comediògraf. Residí habitualment a Madrid, on estrenà i publicà un gran nombre d’obres teatrals.
Entre les quals La toma de Hay por Josué (1801), El buen y el mal amigo (1801), El triunfo del amor y de la amistad (1804) i La Eumenia o La madrileña (1805).
(València, 1618 – 1698)
Poeta i comediògraf. Fill natural de Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, marquès de La Casta. Carmelità (1631). Participà en els certàmens poètics valencians dels anys 1665, 1667 i 1668.
Acompanyà el seu germà Baltasar Pardo de la Casta-Aguilar i de Puixmarín-Rocafull en ésser aquest nomenat lloctinent general de Mallorca i residí allí mentre durà la seva lloctinència (1675-78).
Publicà a Mallorca, el 1688, Festivos alborotos (per l’entrada del seu germà com a lloctinent) i Plausibles elogios (sobre un cas misteriós de l’anada del viàtic a casa d’un pagès). Poesies seves en castellà figuren en diverses edicions de l’època i deixà inèdites diverses comèdies.
(València, 1650 – 1728)
Poeta i comediògraf en castellà. Fill de Marc Antoni Ortí i Ballester. Estudià dret a València, a la Universitat de la qual es doctorà. Secretari del regne de València, redactà el Llibre de memòries de la ciutat.
Impulsà la fundació de les acadèmies de l’Alcàsser (1670), una de Ciències i Belles Arts (1665), en la qual fou professor, i a més participà en la fundació de la de ciències polítiques i matemàtiques.
Fou el pare de Josep Vicent Ortí i Major.
(València, 24 febrer 1868 – 18 octubre 1923)
Periodista i comediògraf. Redactor del diari “Las Provincias”. Hi féu sobretot crítica taurina (amb el pseudònim Latiguillo) i articles sobre qüestions cinegètiques (amb el de Juan Palomo).
Escriví, per al teatre, Ojo por ojo, El buque nacional, Huelga de cocheros, Rojo y verde, Temple aragonés i altres obres còmiques. És autor, també, d’una novel·la curta, de costums populars: Bous de poble (1914).
Fou president de l’Associació de la Premsa Valenciana, el 1922.
(València, 1577 – 1617)
Poeta i comediògraf en castellà. Fill de Valerià Boïl, legitimat el 1585. Senyor de Massamagrell i de la Pobla de Farnals. Ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns (1592), on adoptà el nom de Recelo, i fundà l’Acadèmia dels Adorants (1599).
Amb el nom de Carlos Boïl Vives de Canesmas publicà la comèdia El marido asegurado (1616), precedida d’un Romance preceptiu (A un licenciado que deseaba hacer comedias), en el qual exposa la seva opinió sobre l’art de compondre comèdies, i d’una lloa a les dames de València.
També és autor de Silva de los versos y loas de Lisandro (1600).
Felip Beltran * Veure> Felip Bertran i Casanova (inquisidor valencià, 1704-83).
Josep Maria Beltran (València, 1827 – segle XIX) Músic de regiment. Afeccionat a la música de banda i completament lliurat a l’activitat musical. Publicà un mètode de cornetí i fiscorn (1862), un altre del baix profund (1866) i Método completo de flauta (1867).
Lluís Beltran * Veure> Lluís Bertran i Eixarc (religiós i sant valencià, 1526-81).
Miquel Beltran (Illes Balears, segle XVIII) Comediògraf. Doctor en medicina, exercí de metge a Inca. És autor de la comèdia nadalenca Els pastorells.
Pere Beltran (Llucmajor, Mallorca, segle XV – Roma, Itàlia, 1505) Prelat. Rector de Llucmajor durant alguns anys. El 1486 fou nomenat bisbe de Tuy (Galícia). Tingué a la seva diòcesi una actuació especialment fecunda.
(Illa, Rosselló, 1881 – 1977)
Comediògrafa. Autora de nombroses comèdies de costums i de sainets en un llenguatge senzill i popular, com Primers passos (1931), Retalls (1933), Rialles (1942), Els set pecats capitals (1948), etc.
També ha publicat dues obres en francès.
(Manresa, Bages, 1886 – Barcelona, 1948)
Autor teatral i publicista. Escriví sovint amb el pseudònim d’Andreu Maurí. Col·laborà a “La Tralla” i a “Lluita”.
Autor d’Alegria i companyia (1910) i de diverses traduccions.
Pseudònim de l’escriptor català Frederic Passarell (1837-94).
(Barcelona, 1832 – Madrid, 7 octubre 1879)
Comediògraf i periodista. Administrador de Correus, escriví algunes peces en castellà, però aviat es decantà pel català.
A més d’Adéu-siau o el payés en la corte i La pubilla de Riudoms, ambdues obres bilingües i estrenades el 1861, és autor dels melodrames Digna de Déu i Mistos, estrenats el 1866.
Dades dels Països Catalans 