Arxiu d'etiquetes: collades

Mentet (Conflent)

7 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 32,15 km2, 1.500 m alt, 31 hab (2012)

(fr: Mantet) Situat a l’alta vall del riu de Mentet, afluent de la Tet, al vessant sud-occidental del Canigó, entre els massissos de Costabona i de Bastiments, al límit amb la vall de Camprodon (Ripollès). A la portella de Mentet (2.478 m alt) passa el camí de Camprodon a l’alt Conflent, i el coll de Mentet (1.765 m alt) comunica Mentet amb la vall de Saorra.

El territori és força accidentat i poc conreable (només hi ha pasturatges), circumstància que, unida a la davallada de l’activitat ramadera, ha provocat el despoblament gairebé total del terme, enregistrant una pèrdua del 66% de la població d’ençà del 1936.

El poble, en un coster, prop del fons de la vall, és dominat per l’església parroquial de Sant Vicenç (consagrada el 1102).

Batalla, coll de sa -Andratx / Palma-

Deixa un comentari

(Andratx, Mallorca Tramuntana / Palma de Mallorca)

Coll de la carretera que comunica les dues poblacions, entre Santa Ponça i Palma Nova.

El 1229 hi tingué lloc la primera batalla de les tropes de Jaume I de Catalunya contra els musulmans mallorquins després del desembarcament a Santa Ponça.

Batalla, coll de sa -Escorca-

Deixa un comentari

(Escorca, Mallorca Tramuntana)

Coll de la serra de Tramuntana, sobre el monestir de Lluc.

Batalla, coll de la -Fenolleda / Rosselló-

6 Respostes

(Bellestar de la Frontera, Fenolleda / Millars, Montner, Rosselló)

Coll (269 m alt) de la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet, entre els antics castells de Caladroer i de la Força-ral.

És termenal dels tres municipis, i límit tradicional de Catalunya amb el regne de França des del segle XIII.

Llauró (Rosselló)

3 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,34 km2, 320 m alt, 316 hab (2012)

(fr: Llauro) Situat al vessant nord del coll de Llauró, entre el Rosselló i el Vallespir, a la dreta de la riera de Mener. El terme és en bona part cobert de suredes.

Conreus de vinya. Lloc d’estiueig i segones residències. Àrea comercial de Tuïr.

Al poble destaca l’església parroquial romànica, la qual és esmerletada en un dels costats; al segle XI era del monestir d’Arles; passà, successivament, el 1139 al capítol d’Elna, el 1163 al monestir del Camp i el 1273 a la senyoria de l’infant Jaume.

Al nord del poble hi ha el dolmen anomenat la Cabana del Moro.

Arques, coll de les -Rosselló/Conflent-

5 Respostes

(Bula d’Amunt, Rosselló / Glorianes, Conflent)

Depressió de la serra que marca el límit de les dues comarques, per on passa el camí entre els dos termes.

Gata (Marina Alta)

11 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 20,34 km2, 78 m alt, 5.985 hab (2014)

(o Gata de Gorgos) Estès per una vall de la serralada subbètica valenciana, al peu de la serra del Montgó, a banda i banda del riu de Gorgos, al sud de Dénia. El territori és accidentat i en bona part inculte.

La vida econòmica local es basa en algunes petites indústries derivades de la tradicional fabricació de cabassos, estores i capells. El turisme, per irradiació dels municipis veïns, i el conreu de secà (més de la meitat es dedica a la vinya -raïm moscatell-, una part important a cereals i la resta a garrofers, ametllers i oliveres), completen l’oferta econòmica del municipi. La indústria li ha permès de trencar a partir del 1960, l’estancament demogràfic en què es trobava des del 1900. Àrea comercial de Benissa.

El poble és a l’esquerra del riu, prop de l’estratègic coll de Gata; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel, del segle XVII. Annex al poble hi ha l’anomenat barri de Gateta.

Eslida (Plana Baixa)

4 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 18,13 km2, 381 m alt, 877 hab (2014)

Situat a la vall d’Artana, o riu d’Eslida; el coll d’Eslida (688 m alt) comunica la vall amb la conca del Palància; al vessant sud de la serra d’Espadà, al sud-oest de Castelló de la Plana. Terreny muntanyós.

Hi abunden les suredes, que han donat lloc a algunes petites indústries de la fusta. L’altra font de l’economia és el turisme interior; l’agricultura tradicional, de secà (olivera, vinya i garrofers), està en regressió. Àrea comercial de Castelló de la Plana. La població no ha parat de disminuir durant tot el segle XX.

La vila es troba en un coster, a la dreta de la rambla d’Artana, al peu de les ruïnes de l’antic castell d’Eslida; l’església parroquial és dedicada al Salvador. Antic lloc de moriscs, participà en la rebel·lió de la serra d’Espadà (1526).

Enllaç web: Ajuntament

Eina (Alta Cerdanya)

7 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 20,36 km2, 1.500 m alt, 128 hab (2012)

(fr: Eyne) Situat a l’eix pirinenc, que comprèn la llarga vall d’Eina, drenat pel riu d’Eina (afluent del Segre), d’origen glacial, entre el pic d’Eina (2.794 m alt) i el de Finestrelles, la part alta de la qual és de gran interès botànic, la capçalera és formada per l’àmplia coma d’Eina, que és comunica a través del coll d’Eina amb la vall de Núria, fins al pla de la Perxa.

La base de l’economia local és la ramaderia (bestiar boví, porcí i oví), gràcies a l’abundància de pasturatges, complementada per l’agricultura (cereals i patates). També hi ha jaciments de ferro i una estació d’esquí. Àrea comercial de Puigcerdà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és enlairat, a la dreta del riu d’Eina, i està dividit en dos sectors, el més alt al voltant de l’església (del 1731, on hom venera la imatge de la Mare de Déu del Remei), que estigué emmurallat, i el més baix, per una antiga fortalesa senyorial. Fora del poble hi ha l’antiga església i les restes d’un castell.

Barbet, puig

1 Resposta

(Taurinyà / Vallmanya, Conflent)

Pic del Canigó (2.748 m alt), entre els dos municipis, a l’oest de la pica.

Entre aquest cim i el puig Sec s’obre el coll Barbet (uns 2.600 m alt), que comunica Vallmanya i la vall de Cadí.