Arxiu d'etiquetes: cistercencs/ques

Queixal, Pere

(el Vilosell, Garrigues, segle XV – Xàtiva, Costera, 1543)

Abat de Poblet (1526-31) i visitador del Císter a la corona catalano-aragonesa.

Com a abat, emprengué nombroses obres al monestir, com la font de davant la Porta Reial i l’encàrrec a Damià Forment del retaule d’alabastre que presideix l’altar major, acabat el 1529.

La seva fermesa i el seu rigor en la disciplina el feren víctima d’una revolta de monjos joves dirigits pel prior.

Fou empresonat i condemnat a reclusió perpètua, acusat de dissipar els béns del monestir (1531). Després d’un intent d’alliberament, cap al 1533, fou traslladat per ordre de Carles I al castell de Xàtiva, on va morir.

Pocurull i Vilagrassa, Josep

(Lleida, segle XVIII)

Monjo cistercenc. Fou prior de Poblet i tingué fama de bon predicador.

Autor d’una obra inèdita en nou volums, Recopilación histórica de los sucesos de la Europa desde 1640 hasta 1775, i d’un Ramillete de mil flores, en sermones panegíricos y morales, imprès a Barcelona el 1743.

Pedregal, el

(Tàrrega, Urgell)

Antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria del Pedregal), situada a l’oest del poble, filial de la de Vallbona de les Monges.

Fou fundada vers el 1176 per la família Anglesola i tingué força vitalitat (una abadessa i 12 monges) fins al segle XIV, que inicià la decadència.

El 1589 l’abat de Poblet li uní el monestir de Vallsanta. S’extingí el 1604, que fou refós amb el de Sant Hilari de Lleida. És tradició que les pedres del monestir i del claustre serviren per a refer les muralles de Tàrrega.

De les restes gòtiques de l’església hom reféu una petita capella prop de l’emplaçament inicial.

Pallarès, Jaume -abat Poblet, s. XVII-

(la Selva del Camp, Baix Camp, 1590 – el Vilosell, Garrigues, 1648)

Abat de Poblet. Estudià teologia a Lleida. Monjo de Poblet, fou elegit abat dues vegades, la primera el 1636 i la segona el 1644; ambdués vegades fou succeït per Rafael Llobera.

Al final del primer abadiat (1640) Felip IV es cartejà amb ell car pretenia d’anar a viure a Poblet durant la cort que havia de celebrar-se a Montblanc, però que no arribà a convocar-se.

La seva segona elecció es féu amb variants sobre el sistema congregacional de les eleccions, a causa d’haver-se separat Catalunya d’Espanya.

Durant els seus abadiats fou ben palesa l’adhesió de Poblet a la causa catalana de la guerra dels Segadors, i fou una època dura de privacions per al monestir. Ell mateix fou assaltat i robat per soldats francesos quan el 1645 es dirigia a Barcelona.

El 1648 fou nomenat vicari general de tots els monestirs cistercencs, masculins i femenins, del Principat.

Montbenet, monestir de

(Berga, Berguedà)

Antic monestir cistercenc femení (Santa Maria de Montbenet).

S’establí el 1339 per privilegi d’Alfons II al collet dels Dos Camins, als afores de Berga, com a filial de la comunitat cistercenca de Valldaura, i el 1374 la comunitat, regida per una abadessa, es traslladà a l’hospital de l’antiga comanda hospitalera de Berga, que li cedí la vila, on subsistí fins el 1461.

Resten vestigis del convent i claustre prop de l’església de Sant Joan.

Fou propietat de Poblet del 1461 al 1699 i residència de mercedaris en 1708-35.

Modernament l’edifici ha estat habilitat per a escoles i dependències municipals.

Pere Marginet

Marginet, Pere

(Vallclara ?, Conca de Barberà, vers 1370 – Poblet, Conca de Barberà, 26 març 1435)

Eclesiàstic. Monjo cistercenc de Poblet, on ingressà entre el 1384 i el 1387, exercí diversos càrrecs administratius (infermer dels pobres, cellere major i majoral del Vilosell) fins que fou rellevat i empresonat, per mala administració.

Vers el 1411 abandonà el monestir, i durant dos anys menà una vida de disbauxa amb dues dones, una d’elles una ex-monja del convent de la Serra de Montblanc.

Pere MarginetPenedit, retornà a Poblet. Després es retirà a la cova de la Pena, on féu una llarga penitència i esdevingué famós, fins al punt que, el 1415, Ferran d’Antequera, greument malalt, s’encomanà a la seva pregària, i entre el 1424 i el 1430 tingué com a deixebla Elionor d’Urgell, filla de Jaume el Dissortat, que visqué com a penitent a la cova propera de Nialó; el 1429 la reina Maria volgué visitar ambdós penitents i parlar-hi.

El 1433, per carta, pressionà Guillem Queralt perquè acceptés l’abadiat de Poblet.

Fou enterrat a l’església de Poblet, i fou traslladat a un sepulcre nou el 1490.

Fou tingut en fama de venerable.

Enllaç: Viquipèdia

Mallol, Bernat

(Catalunya, segle XIV – Santes Creus, Alt Camp, 1428)

Cronista. Monjo de Santes Creus.

És autor d’una història de Catalunya, inèdita, referent al segle XIII i d’un Compendi de les coses del monestir de Santes Creus.

Es destacà per les llegendes que creà i divulgà, en especial la de Galceran de Pinós (segle XVI).

Franqueses, monestir de les

4 Respostes

(Balaguer, Noguera)

Antic monestir cistercenc femení (Santa Maria de les Franqueses), situat 3 km al sud de la ciutat, prop del Segre.

Fundat per la comtessa Dolça d’Urgell el 1186, la primera abadessa fou Guillema. Sembla que era de la filiació de Vallbona de les Monges.

Suprimit el 1470, fou donat a Poblet en qualitat de priorat masculí i les monges que hi restaven s’uniren a les de Vallverd. Era encara priorat el 1579. Poblet el vengué el 1700.

Només en resta l’església (segles XII-XIII), en mal estat, de creu llatina i tres absis, els dos laterals oberts en el gruix del mur.

Finestres i de Monsalvo, Jaume

6 Respostes

(Barcelona, 1691 – Poblet, Conca de Barberà, 1769)

Historiador. Germà de Josep, Daniel, Francesc, Pere Joan, Marià i Ignasi. Ingressà a l’orde del Císter (1715), a Poblet, on professà (1716) i fou ordenat sacerdot (1721).

Ensenyà en els col·legis de l’orde a Osca i a Cervera, on fou rector del 1732 al 1736.

Per encàrrec de l’abat Francesc Fornaguera escriví una Historia del Real Monasterio de Poblet, en publicà el primer volum el 1746 i una edició completa, en cinc volums, entre el 1753 i el 1765 (reeditada a Barcelona el 1948).

Ferran (I) d’Aragó i de Castella -a 1194/1248-

6 Respostes

(Catalunya ?, abans 1194 – Aragó ?, 1 juliol 1248)

Infant d’Aragó i eclesiàstic. Fill d’Alfons I el Cast i de Sança de Castella; oncle de Jaume I.

Ingressà a l’orde del Císter, del qual arribà a ésser abat de Montaragó. Fou cap d’un dels bàndols de l’aristocràcia aragonesa durant la minoritat del rei Jaume, en contra del regent comte Sanç I de Rosselló.

El 1218, a les Corts, es mostrà favorable als procediments de concòrdia, encara que després els dificultà i els ajornà fins a la pau d’Alcalá (1227), en què es decidí a sotmetre’s a l’arbitratge de l’arquebisbe de Tarragona, del bisbe de Lleida i del mestre del Temple.

Participà en la conquesta de València. El 1245 ostentava el càrrec de procurador dels regnes.