Arxiu d'etiquetes: cistercencs/ques

Queixal, Pere

(el Vilosell, Garrigues, segle XV – Xàtiva, Costera, 1543)

Abat de Poblet (1526-31) i visitador del Císter a la corona catalano-aragonesa.

Com a abat, emprengué nombroses obres al monestir, com la font de davant la Porta Reial i l’encàrrec a Damià Forment del retaule d’alabastre que presideix l’altar major, acabat el 1529.

La seva fermesa i el seu rigor en la disciplina el feren víctima d’una revolta de monjos joves dirigits pel prior.

Fou empresonat i condemnat a reclusió perpètua, acusat de dissipar els béns del monestir (1531). Després d’un intent d’alliberament, cap al 1533, fou traslladat per ordre de Carles I al castell de Xàtiva, on va morir.

Pocurull i Vilagrassa, Josep

(Lleida, segle XVIII)

Monjo cistercenc. Fou prior de Poblet i tingué fama de bon predicador.

Autor d’una obra inèdita en nou volums, Recopilación histórica de los sucesos de la Europa desde 1640 hasta 1775, i d’un Ramillete de mil flores, en sermones panegíricos y morales, imprès a Barcelona el 1743.

Pedregal, el

(Tàrrega, Urgell)

Antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria del Pedregal), situada a l’oest del poble, filial de la de Vallbona de les Monges.

Fou fundada vers el 1176 per la família Anglesola i tingué força vitalitat (una abadessa i 12 monges) fins al segle XIV, que inicià la decadència.

El 1589 l’abat de Poblet li uní el monestir de Vallsanta. S’extingí el 1604, que fou refós amb el de Sant Hilari de Lleida. És tradició que les pedres del monestir i del claustre serviren per a refer les muralles de Tàrrega.

De les restes gòtiques de l’església hom reféu una petita capella prop de l’emplaçament inicial.

Pallarès, Jaume -abat Poblet, s. XVII-

(la Selva del Camp, Baix Camp, 1590 – el Vilosell, Garrigues, 1648)

Abat de Poblet. Estudià teologia a Lleida. Monjo de Poblet, fou elegit abat dues vegades, la primera el 1636 i la segona el 1644; ambdués vegades fou succeït per Rafael Llobera.

Al final del primer abadiat (1640) Felip IV es cartejà amb ell car pretenia d’anar a viure a Poblet durant la cort que havia de celebrar-se a Montblanc, però que no arribà a convocar-se.

La seva segona elecció es féu amb variants sobre el sistema congregacional de les eleccions, a causa d’haver-se separat Catalunya d’Espanya.

Durant els seus abadiats fou ben palesa l’adhesió de Poblet a la causa catalana de la guerra dels Segadors, i fou una època dura de privacions per al monestir. Ell mateix fou assaltat i robat per soldats francesos quan el 1645 es dirigia a Barcelona.

El 1648 fou nomenat vicari general de tots els monestirs cistercencs, masculins i femenins, del Principat.

Montbenet, monestir de

(Berga, Berguedà)

Antic monestir cistercenc femení (Santa Maria de Montbenet).

S’establí el 1339 per privilegi d’Alfons II el Franc al collet dels Dos Camins, als afores de Berga, com a filial de la comunitat cistercenca de Valldaura, i el 1374 la comunitat, regida per una abadessa, es traslladà a l’hospital de l’antiga comanda hospitalera de Berga, que li cedí la vila, on subsistí fins el 1461.

Resten vestigis del convent i claustre prop de l’església de Sant Joan.

Fou propietat de Poblet del 1461 al 1699 i residència de mercedaris en 1708-35.

Modernament l’edifici ha estat habilitat per a escoles i dependències municipals.

Modolell, Cels

(Catalunya, segle XVII)

Monjo. Abat del monestir cistercenc de Santes Creus, càrrec per al qual fou elegit el 1668, el 1673 i el 1680 i els quadriennis successius.

Durant el segon quadrienni féu obres importants al monestir per reparar els estralls causats per les forces castellanes durant la guerra dels Segadors.

Miracle, Pau

(Catalunya, segle XVII – Santes Creus, Alt Camp, segle XVII)

LVI abat de Santes Creus.

Fou elegit per dos períodes quadriennals, els anys 1681 i 1688.

El 1689 rebé el nomenament de vicari general de l’orde del Císter.

Mercadal, monestir del

(Girona, Gironès)

Antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria del Mercadal o de Cadins), situada al raval del Mercadal de la ciutat.

S’hi traslladaren el 1492 les monges de Sant Feliu de Cadins, a redós de l’església de Santa Susanna (dita des d’aleshores de Santa Maria).

El 1771 construïren una nova església renaixentista, que fou arrasada el 1937.

La comunitat hi subsistí fins al 1936 (llevat del període 1808-14), i el 1944 s’aplegà de nou i s’establí a Salt.

Mas, Antoni -abat Poblet-

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Abat de Poblet. Fou elegit el 1801, com a successor de Josep Sabater.

Era el XCVII abat de la sèrie general pobletana i el XLIII dels quadriennals.

Assumí el càrrec de qualificador de la Inquisició.

Cessà el 1804 i fou succeït per Joaquim Casanovas.

Pere Marginet

Marginet, Pere

(Vallclara ?, Conca de Barberà, vers 1370 – Poblet, Conca de Barberà, 26 març 1435)

Eclesiàstic. Monjo cistercenc de Poblet, on ingressà entre el 1384 i el 1387, exercí diversos càrrecs administratius (infermer dels pobres, cellerer major i majoral del Vilosell) fins que fou rellevat i empresonat, per mala administració.

Vers el 1411 abandonà el monestir, i durant dos anys menà una vida de disbauxa amb dues dones, una d’elles una ex-monja del convent de la Serra de Montblanc.

Pere Marginet

Penedit, retornà a Poblet. Després es retirà a la cova de la Pena, on féu una llarga penitència i esdevingué famós, fins al punt que, el 1415, Ferran I d’Antequera, greument malalt, s’encomanà a la seva pregària, i entre el 1424 i el 1430 tingué com a deixebla Elionor d’Urgell, filla de Jaume II el Dissortat, que visqué com a penitent a la cova propera de Nialó; el 1429 la reina Maria de Castella volgué visitar ambdós penitents i parlar-hi.

El 1433, per carta, pressionà Guillem de Queralt perquè acceptés l’abadiat de Poblet.

Fou enterrat a l’església de Poblet, i fou traslladat a un sepulcre nou el 1490. Fou tingut en fama de venerable.