Arxiu d'etiquetes: cistercencs/ques

Valldaura, monestir de -Bages-

1 Resposta

(Manresa, Bages)

Antiga abadia femenina cistercenca (Santa Maria de Valldaura) originada per trasllat a la ciutat de la comunitat del monestir de Valldaura (Berguedà).

Els primers intents de trasllat de la comunitat a Manresa daten del 1338, però no tingueren èxit fins el 1399, quan el ciutadà Bartomeu Amargós els féu donació de la capella del Sant Esperit, situada prop del portal d’Urgell. La comunitat, ja força decadent, regida per una abadessa, subsistí només fins al 1461.

Aleshores s’hi establí un priorat cistercenc masculí, filial de Poblet, però el convent fou destruït amb motiu de la guerra contra Joan II, el 1465. El 1472 els monjos s’establiren a la casa hospital de Sant Pau.

A l’antic solar de Valldaura fou construïda el 1900 una capelleta moderna, dedicada a la Mare de Déu del Consol, en record de l’antic monestir.

Valldaura, monestir de -Berguedà-

3 Respostes

(Olvan, Berguedà)

Antiga abadia cistercenca femenina.

El 1231 els germans Bernat i Geralda de Saportella erigiren una església al seu domini del Favar, on el 1233 el bisbe d’Urgell els autoritzà a tenir culte i edificar un monestir. El 1237 hi passà una part de la comunitat de la Bovera, regida per l’abadessa Centella. El 1241 hi professà la fundadora Geralda de Saportella.

Sota la protecció dels Saportella, dels reis Jaume I (1276) i Pere II (1285) i de nobles veïns, formà aviat un extens patrimoni, amb l’adquisició d’importants béns. La comunitat tenia 10 monges el 1320. El 1335 una part de la comunitat inicià la fundació del monestir de Montbenet, a Berga, que començà la seva vida independent el 1339.

L’isolament del lloc fou causa d’intents de trasllat de la comunitat a Manresa des del 1338, que reeixiren l’any 1399 (monestir de Valldaura).

A Valldaura d’Olvan resta l’antiga església, transformada el 1380 per l’abadessa Sibil·la de Pinós i reformada de nou el 1600, on es venera la imatge de transició romànico-gòtica de Santa Maria de Valldaura i hi ha restes de l’antic monestir a la veïna masia de Valldaura.

Trilla, Simó

Deixa un comentari

(Castellserà, Urgell, vers 1552 – Poblet, Conca de Barberà, 10 maig 1623)

Abat perpetu de Poblet (1602-23). LIV i darrer abat abans de l’exclaustració. Professà com a monjo cistercenc a Poblet el 1570 i exercí diferents càrrecs (síndic i cambrer) al monestir abans de ser elegit abat el 1603, succeint a Joan Tarròs.

Fou vicari general de l’abat del Císter per a tota la península Ibèrica entre el 1604 i el 1617 i lluità per defensar el dret de Poblet sobre les seves filials i contra la formació de la congregació cistercenca de la província d’Aragó que decretà el papa Pau V el 1616, Poblet féu recurs a Roma i perdé el plet el 1623, quan ja havia mort l’abat Trilla, lloat per la seva làpida sepulcral com un nou Hèctor.

Prosseguint les gestions de l’abat Tarrós, aconseguí que fossin lliurades a Poblet relíquies majors de l’ex-monjo sant Bernat d’Alzira i de les seves dues germanes màrtirs (1603).

Tous, Galceran de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Monjo cistercenc de Santes Creus.

Anà a Sicília amb Pere II el Gran (1282). Quan el rei hagué d’absentar-se de l’illa, en fou un dels millors informadors. Li trametia totes les notícies referents a l’agitació del noble sicilià Alaimo de Lentini.

Pel juliol de 1285 era enviat a França com a negociador oficiós, de cara a sondejar l’actitud francesa respecte a Catalunya davant les grans dificultats de la croada empresa per Felip III l’Ardit en terres de l’Empordà i del Gironès. També s’entrevistà aleshores amb el cardenal legat de la croada.

El mateix any seria confessor de Pere el Gran quan aquest emmalaltí de mort. L’assistí amb sol·licitud en aquesta ocasió.

Sant Hilari de Lleida

4 Respostes

(Lleida, Segrià)

Antic monestir de monges cistercenques, de filiació de Vallbona de les Monges.

Fundat el 1204 a l’església de Sant Hilari de la ciutat, erigida el 1152 sobre una antiga mesquita, extramurs de la ciutat, prop de l’antic camí de Montsó, on ara hi ha l’hospital provincial.

El fundà la comtessa Elvira de Lara, muller d’Ermengol VIII d’Urgell, amb monges de Vallbona; el dotà esplèndidament i es féu enterrar en aquest monestir, igual com la seva filla Aurembiaix d’Urgell. Entre els seus nombrosos béns tenia els pobles d’Alfarràs i Andaní.

El 1220 el papa Honori III n’aprovà la fundació. Era regit per una abadessa i dotze monges, nombre que s’arribà a duplicar.

El 1464, durant la guerra contra Joan II, el monestir fou incendiat i les monges es refugiaren a Lleida. Havent tornat al convent, fou de nou assaltat per bandolers l’any 1542.

El 1594 s’hi fusionaren les monges de Vallsanta (Guimerà) i el 1604 les del Pedregal (el Talladell). Tenia col·legi per a filles de ciutadans i prohoms nobles de Lleida.

El 1640 es traslladaren a la ciutat, primer al Col·legi de Sant Bernat i, el 1644, al Col·legi Universitari de la Concepció o Col·legi Nou, que ampliaren el 1689 amb l’adquisició del veí hospitalet dels Capellans, on el 1701 edificaren una església nova i una escola per a donzelles nobles.

Hi residiren fins el 1718, que la comunitat es traslladà al santuari del Patrocini, de Tamarit de Llitera.

Sabater, Josep

1 Resposta

(Catalunya, segle XVIII – Poblet, Conca de Barberà, 1800)

Abat de Poblet. Fou elegit el 1797, com a successor de Pere Cererols.

Era així XCVI abat de la sèrie general pobletana i XLII dels quadriennals.

Morí abans de finir el període d’abadiat, i fou succeït per Antoni Mas.

Sabater, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Abat quadriennal de Santes Creus (1784-88).

També fou vicari general del seu orde.

Rocabertí, Jofre de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – Aragó, segle XII)

Noble. Pertanyent al casal vescomtal de la família.

Entrà com a monjo del Císter al monestir de Poblet. En sortí l’any 1174, amb dotze monjos, per fundar a Aragó el monestir de Pedra, del qual fou primer abat.

Segurament era un fill del vescomte Jofre I de Rocabertí, i germà d’Ermessenda.

Rausich, Pere

(Catalunya, segle XVI – Mallorca, segle XVI)

Monjo cistercenc. Pertanyia a la comunitat de Poblet.

El 1531 fou un dels qui es distingiren en la deposició de l’abat Queixal. En unió de Pere Bouqués, després abat de Poblet, acudí amb cartes prop del rei Carles V per justificar la insòlita actitud de la comunitat en aquell cas.

Més tard fou abat de Sant Maria la Real, a Mallorca.

Ramon de Fitero

(Barcelona ?, segle XII – Ciruelos, Aragó, 1163)

Religiós cistercenc i sant. Es deia Ramon Sierra i Amades, diu que la tradició catalana el feia barceloní, de la noble família dels Serra.

De jove va manifestar vocació religiosa i va fer-se canonge regular de la catedral de Tarassona.

Fou el fundador de l’orde de Calatrava.