Arxiu d'etiquetes: cineastes

Castelltort i Ferrer, Josep

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 1901 – 1980)

Cineasta amateur. Fou autor d’una sèrie de cintes breus basades a voltes en texts literaris d’altres col·laboradors i de cintes argumentals de caire humorístic, a més d’una comèdia (Cupido, 1945) i d’un drama (La cita, 1948) ambdós codirigits amb A. Moncunill.

Entre els seus títols cal destacar El caballero de la rosa (1935), Fiesta del aspirantado y benjaminas (1943), La caja de cerillas (1944), etc realitzats gairebé sempre amb la col·laboració d’altres cineastes.

El 1952 corealitzà amb Josep M. Lladó el seu darrer film, El campió, títol molt destacat de la cinematografia amateur dels Països Catalans i que guanyà el Gran Premi d’Honor al Festival de Cannes.

Caralt i Puig, Delmir de

1 Resposta

(Barcelona, 19 juny 1901 – 28 novembre 1990)

Realitzador cinematogràfic. Nebot de Josep de Caralt i Sala.

Capdavanter del cinema amateur català, és autor de cintes notables, com Reporter mecánico (1933), Memmortigo (1934).

Col·laborador de les revistes “Cinema Amateur” i “Otro cine”. Des del Centre Excursionista de Catalunya impulsà la creació de la Unió Internacional de Cinema Amateur (UNICA).

Reuní una important biblioteca del cinema.

Cadena i Casanovas, Jordi

Deixa un comentari

(Barcelona, 11 març 1947 – )

Realitzador cinematogràfic. Realitzà estudis de dret i de periodisme, i s’inicià en el cinema rodant més d’una quinzena de curts-metratges, entre independents i comercials, bona part del quals són documents sobre artistes.

El seu primer llarg-metratge L’obscura història de la cosina Montse (1977), és l’adaptació d’una novel·la de Joan Marsé.

El 1980 dirigí el quart episodi del film Objetivo: Sexo, i a continuació inicià el rodatge de Barcelona Sud (1981) i alhora es responsabilitzà del muntatge teatral d’Eva Perón, de l’argentí Copi.

Boreal Films

1 Resposta

(Barcelona, 1914– 1918)

Productora cinematogràfica. Fundada per Fructuós Gelabert en col·laboració amb Josep Maria Codina.

Dels seus estudis, instal·lats a Sants, Barcelona, en sortiren El vino manda (1917), El doctor Rojo (1917), en episodis de gran èxit popular.

Bigas i Luna, Josep Joan

1 Resposta

(Barcelona, 19 març 1946 – la Riera de Gaià, Tarragonès, 5 abril 2013)

Realitzador cinematogràfic. Iniciat en el disseny i la publicitat, passà al cinema on debutà amb Tatuaje (1976), Bilbao (1978), Caniche (1979), Reborn (1981), Lola (1986), Angoixa (1986), Las edades de Lulú (1990), Jamón, jamón (1992), La teta i la lluna (1994), La camarera del Titànic (1997), entre d’altres, i una sèrie infantil per a TV3 (1985).

Ha desenvolupat el seu univers personal basat en l’erotisme i el misticisme, amb una estètica detallista i obsesiva.

Betriu i Cabeceran, Francesc

2 Respostes

(Organyà, Alt Urgell, 18 gener 1940 – València, 7 octubre 2020)

Realitzador cinematogràfic. Autor d’alguns curt-metratges –Gente de mesón (1969), Bolero de amor-. Es va iniciar en el llargmetratge a Madrid el 1972 amb Corazón solitario.

Ja a Barcelona, va realitzar Furia española (1974), La viuda andaluza (1976) i Los fieles sirvientes (1980), i posteriorment, en un estil més acadèmic, La plaça del diamant (1981), segons la novel·la de Mercè Rodoreda, Réquiem por un campesino español (1985).

També ha adaptat per a la televisió la novel·la de Josep M. de Sagarra Vida privada (1986).

Ha estat guardonat amb el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya pel seu film Sinatra (1988).

Benpar, Carles

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 novembre 1948 – )

(Carles Benito i Para)  Realitzador cinematogràfic.

La seva passió pel cinema el portà a realitzar el seu primer llarg-metratge, Soplo de esplendor/La sombra de los gigantes (1973), durant un període de cinc anys.

Després de la paròdia El jovencito Drácula (1975), ha dirigit els films policíacs De mica en mica s’omple la pica (1982), Escapada final (1983), La veritat oculta (1987) -segons relats de Pere Calders– i el film d’aventures Capità Escalaborns (1989).

Ha publicat els llibres Nicholas Ray (1986) i Cineastes contra magnats (1991).

Beni *

Deixa un comentari

Pseudònim de l’artista i cineasta català Benet Rossell i Sanuy  (1937-2016).

Bellmunt i Moreno, Francesc

4 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, 1 febrer 1947 – )

Realitzador cinematogràfic.

Després de realitzar alguns curtmetratges, dos documentals sociomusicals (La Nova Cançó i Canet Rock, ambdós el 1975) i el film Robin Hood nunca muere (1974), es decidí per la sàtira (L’orgia, 1978; Salut i força al canut, 1979), la comèdia popular (La quinta del porro, 1980; Pa d’àngel, 1984; Un parell d’ous, 1985; Rateta, rateta, 1991, etc) o la biografia (Monturiol, el senyor del mar, 1993).

Ha estat president del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya.

Barcinógrafo

4 Respostes

(Barcelona, 1913 – 1919)

Productora cinematogràfica. Fundada sota la direcció artística d’Adrià Gual.

En una línia semblant a la del film d’art francès, produí les pel·lícules El alcalde de Zalamea, La Gitanilla, Fridoli i Misteri de dolor.

En deixar la direcció Adrià Gual, el substituí Magi Murià, que li donà una orientació més comercial: L’amor fa justícia, Nocturn de Chopin, Ànimes torturades, La reina jove, El bes de la mort, algunes pel·lícules en episodis (Vindicator), així com el primer doblatge al català (Draps i ferro vell).