(Catalunya, segle XV – després 1557)
Cavaller. Fill de Romeu Llull i Tàrrega i de Joana Llull i Llull i germà de Joan, junt amb el qual fou un dels recipiendaris del privilegi de ciutadà honrat de Barcelona del 1510. Fou conseller en cap (1533 i 1552).
Fou el germà de:
Llull i Llull, Joan (Barcelona, segle XV – segle XVI) Fou el pare de Galceran Pau i d’Elisabet Joana Llull i Sestrada.
(Barcelona, segle XV – Nàpols ?, Itàlia, 1476/80)
Dit el Cavaller. Fill de Joan Llull i de Gualbes.
Fou armer del rei (1438), el qual li concedí el privilegi de cavaller (1452/54) i el féu governador de Sorrento i Capri i cònsol de catalans a Gènova (1446).
Es casà (1432) amb Elisabet de Gualbes i Pastor.
(Barcelona, segle XIII – Illes Balears, segle XIV)
Pare del beat Ramon Llull.
Participà en la conquesta de Mallorca i fou afavorit, en el repartiment, amb terres a Pollença, Campanet i Palma de Mallorca.
El 1279 fou un dels cavallers designats per retre homenatge a Pere II el Gran.
(Barcelona, segle XIII – segle XVII)
Llinatge de ciutadans honrats i cavallers barcelonins testimoniats des de mitjan segle XIII entre la classe dirigent del municipi.
El primer del qual es té notícia és d’un Ramon Llull (1248). Llur fortuna era considerable: rendes, cases i terres, la torra d’Horta, les vinyes de Montjuïc, etc. Establerts a la Vilanova de la Mar, donaren nom al pla d’en Llull (ara, el Born), i llur sepulcre era a la capella de Santa Agnès de l’església del convent de Santa Caterina.
Es pot establir la seva genealogia des de Romeu Llull (mort 1362/63). Hom troba també aquest llinatge vinculat a l’Escola de Mestres Ramon Llull, de Barcelona, de la qual eren administradors el 1447, juntament amb Felip de Farrera.
Això fa pensar que els Llull de Mallorca van pertànyer també a una línia d’aquest llinatge. Aquesta línia sembla que fou iniciada per Ramon Llull, pare del beat Ramon Llull.
(Calàbria, Itàlia, segle XIII – Catalunya, segle XVIII)
(o Llúria) Llinatge. El cavaller Roger de Lauria fou amic i servidor del rei Manfred I de Sicília, i sembla que morí a la batalla de Benevent (1266). La seva muller, Bella d’Amichi, dama de la infanta Constança d’Aragó, fou senyora de la vall de Seta, al Regne de València.
Llur fill fou l’almirall Roger de Lauria, dit en català Roger de Lloria, que heretà les possessions valencianes i italianes.
La línia dels Lloria de Grècia, que habitaren els ducats d’Atenes i Neopàtria, fou sens dubte relacionada amb el llinatge de l’almirall Roger de Lloria, però la seva genealogia és molt confusa. El més famós de tots fou Roger de Lloria, mariscal de la Companyia Catalana.
Hi ha branques d’aquest llinatge, cognomenades Lloria o Roger de Lloria; una d’elles, establerta a Esterri d’Àneu, passà a Anglesola, a Lleida i a Barcelona, on encara subsisteix.
Una altra fou la dels castlans de Granyena, senyors de Biure de Gaià i castlans de Sidamon, que s’extingí el 1714, i l’herència passà als Borràs, marquesos de la Bárcena, que es cognomenaren Borràs de Lloria.
(Catalunya, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIII)
Cavaller. Serví Alfons II el Liberal en la incorporació de Mallorca.
Tot seguit fou un dels encarregats de gestionar la submissió d’Eivissa, obtinguda el 13 de gener de 1286. El rei el nomenà governador de l’illa.
(Barcelona, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Cavaller. Germà de Francesc. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió.
El 1706 s’agregà com a voluntari al regiment de Guàrdies Catalanes, amb el qual combaté durant el frustrat setge de Barcelona per Felip V de Borbó; després féu la campanya d’alliberament d’Aragó. fou promogut a alferes coronel del regiment, per nomenament del rei Carles d’Àustria.
(Sicília, Itàlia, segle XIV)
Cavaller. Vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria (1331-35).
Fou excomunitat, juntament amb d’altres caps de la Companyia Catalana, per Joan XXII després de la mort en batalla de Gualter IV de Brienne enfront dels almogàvers.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Anà a Sicília per servir els reis del casal català contra el perill constant dels angevins establerts a Nàpols.
El 1349, envaïda novament l’illa i assetjada Catània, Nicolau de Lloria havia de passar a Catalunya, com havia fet alguna altra vegada, per demanar ajut al rei Pere III el Cerimoniós. però es posà malalt i el substituí Jafer.
Aquest rebé moltes facilitats del rei Pere, que li deixà reclutar soldats per tornar a Sicília amb aquell reforç.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Poeta. Potser ciutadà de Lleida, armat cavaller el 1430, adoptà el cognom matern de Subirats.
La seva producció es redueix a dotze composicions líriques i un lletovari extens, dedicat a un amic malalt.
Concorregué al Consistori de Tolosa, i en les seves cançons amoroses desenvolupà amb elegància i encert formal temes de tradició trobadoresca.
La dama cantada en algunes de les seves poesies sembla ésser la reina Margarida de Prades, vídua de Martí I l’Humà, i la seva composició més reeixida és una breu cobla d’original estil madrigalesc adreçada a Elionor de Pau, dama al servei de Violant de Bar.
Dades dels Països Catalans 