(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller. El 1411 li foren fetes propostes, per part de la Generalitat, per anar d’ambaixador a Sicília. Se n’excusà.
El 1413 fou un dels prohoms cridats a consell pel rei Ferran I d’Antequera per decidir l’acció a prendre contra la revolta de Jaume II d’Urgell.
El 29 de novembre de 1413, al castell de Lleida, assistí a la proclamació de sentència contra el comte urgellenc.
(Catalunya, segle XVII – Àustria?, segle XVIII)
Cavaller. Germà de Joan. Com a membre del Braç Militar assistí a la Junta de Braços de Barcelona que decidí la resistència a ultrança contra Felip V de Borbó (1713). Quan la primera votació del seu Braç s’inclinava per la submissió a Felip V, fou un dels signants de la protesta col·lectiva redactada a favor de la resistència.
Era capità de la Coronela durant el setge subsegüent. Manava la companyia del gremi de Descarregadors, que era la sisena del quart batalló.
Durant la batalla de l’11 de setembre de 1714 fou un dels principals ajudants del marquès de Vilana a les laborioses operacions de defensa i contraatac empreses al barri de la Ribera de la capital. Sobrevisqué. Caiguda la ciutat en poder dels borbònics, obtingué un passaport de sortida i emigrà. Els ocupants li confiscaren tots els béns.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Cavaller. Germà d’Onofre.
Serví contra els borbònics a la guerra de Successió. En 1713 fou capità del regiment de cavalleria de Sant Jordi, depenent a la Generalitat. Degué participar a l’expedició del diputat militar Berenguer i de Novell, d’agost a octubre de 1713.
El 3 d’agost de 1714 resultà ferit en un atac contra les trinxeres enemigues establertes davant del Portal Nou. Refet al cap de pocs dies, reprengué el seu lloc. El 14 del mateix mes rebé una segona i més greu ferida a l’heroica defensa del baluard de Santa Clara.
(Catalunya, 1588)
Versió catalana de Partinopeus de Blois, novel·la de cavalleries d’origen francès (segle XII), feta sobre una anterior traducció castellana.
La primera edició coneguda és la de Tarragona del 1588 -reproduïda de nou el 1912 per R. Miquel i Planas-.
Malgrat el seu escàs mèrit literari, fou molt editada i coneguda: 22 edicions fins al 1866.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller. En 1396-97 fou un dels més destacats defensors del país contra la invasió del comte de Foix, que pretenia succeir al rei Joan I el Caçador, mort aleshores.
Serví llavors a l’Urgell i també al Pallars, amb les forces que cobriren els passos per aquella part i impediren que els travessessin els grans reforços que havien d’entrar per aquell punt i unir-se a les tropes del comte.
(Ripollès, 1154 – Catalunya, 1188)
(o Ponç de Saguàrdia) Cavaller i trobador.
El 1177 intervingué en l’expedició a Conca d’Alfons I el Cast, a la cort del qual residí entre el 1181 i el 1183.
Se n’han conservat nou composicions de caràcter amorós amb abundants llocs comuns trobadorescs però d’una gran riquesa mètrica i amb notables encerts poètics (entre altres, un destacat comiat a Catalunya).
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller i poeta. Fou partidari de Ferran I d’Antequera, i per això li fou concedida la castellania de Castellví de Rosanes (1413).
Se li atribueixen tres poesies, en les quals es percep ja la influència italiana (Dante, Petrarca).
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Participà a les bandositats nobiliàries de la minoritat de Jaume I el Conqueridor. Pertanyia a la facció dels Cardona.
Acudí amb els seus components a l’avinença de 1226 pactada amb el partit dels Montcada.
El 1236 fou un dels testimonis de la concòrdia de Tàrrega, per la qual Jaume I reconeixia Ponç de Cabrera com a comte d’Urgell.
Era el pare de Guerau de Granyena.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Fill de Pere, amb el qual formava al bàndol dels Cardona.
A la concòrdia de 1226 convinguda amb els Montcada, fou un dels ostatges lliurats en garantia dels acords. Passà un temps sota la custòdia del noble Ramon de Cervera.
(Catalunya, segle XVI)
Cavaller. Era el pare de Lucrècia Gralla i d’Hostalric.
El 1554 fou empresonat pel virrei del Principat, marquès de Tarifa, acusat d’haver participat a l’incident que hi hagué al port de Barcelona entre naus de Lluís de Zúñiga i Requesens i d’altres de Bernardino de Mendoza.
Dades dels Països Catalans 