(Catalunya, segle XI – segle XVIII)
Llinatge de magnats. Un dels més importants del país tant pels seus membres com pels seus territoris.
D’origen llegendari, el primer que consta documentat (1002) amb aquest cognom fou Guillem de Muntanyola o de Vacarisses, que més tard s’anomenà Guillem I de Montcada.
(Catalunya, segle XV)
Cavaller. Probablement altre que els homònims de la mateixa centúria.
Serví Alfons IV el Magnànim a les guerres d’Itàlia.
El 1435 caigué presoner amb el rei a la batalla naval de Ponça. Com tots els capitans d’aquella jornada, no trigà a ésser alliberat.
(Catalunya, segle XV)
Cavaller. Durant la guerra contra Joan II, fou partidari de la Generalitat. Representat per Damià de Montbui, hagué de formular el seu jurament de fidelitat al rei vencedor, a Barcelona, el 1472.
El 1484 fou un dels catalans que protestaren per haver triat Ferran II el Catòlic la llunyana vila de Tarassona per tenir-hi Corts generals.
(Catalunya, segle XV)
Cavaller. Serví a Sardenya.
El 1470 era capità de la guarnició del castell de Monreale.
Fou assetjat pel rebel Lleonard Alagó. Després de resistir-hi hagué de retre’s per fam.
(Catalunya, segle XII – 1235)
Cavaller. Serví Pere I el Catòlic. Combaté a la batalla de Muret (1213).
Després de la batalla i de la mort del rei, fou dels qui en portaren les restes al monestir aragonès de Sixena.
Després es retirà per un temps a Santes Creus, on fou enterrat.
(Barcelona, 1677 – Isona, Pallars Jussà, 1730)
Cavaller. El 1706 defensà Barcelona, assetjada per Felip V de Borbó. Participà en la presa de Benavarri (1707).
El rei-arxiduc Carles III el féu comte de Serra de Nevà (1711).
El 1714 lluità en la defensa del setge de Barcelona.
(Catalunya, segle XII)
Cavaller. Probable germà de Berenguer. Fou servidor destacat del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.
El 1157-60 figura algunes vegades entre els consellers comtals. El 1160 fou un dels fiadors de Ramon Berenguer per al primer emprèstit que aquest rebé del banquer de Montpeller Guillem Leteric.
Estigué destinat algun temps a Provença en funcions d’intendent i informador del comte barceloní.
Potser fou fill seu Bernat de Monells (Catalunya, segle XII) Cavaller. Amb el seu pare sortí fiador de Ramon Berenguer IV de Barcelona a l’emprèstit del 1160.
(Lleida, segle XIV)
Cavaller. El 1322 fou nomenat per l’infant Alfons àrbitre dels conflictes suscitats pels bàndols de Terol.
L’any següent, juntament amb el seu germà, el cavaller Ramon Moliner (Catalunya, segle XIV), anà amb el príncep a l’expedició per sotmetre l’illa de Sardenya.
Fou nomenat capità de Sàsser.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller i escriptor. Vassall del bisbe de Barcelona.
Formà part de l’exèrcit català que el 1229 conquerí Mallorca, on rebé en el repartiment un lot de terres del terme de Sineu. El 1234 el bisbe de Barcelona li féu donació de la vall d’Estellencs. Abans del 1251 ja havia retornat al continent.
Li han estat atribuïdes des del segle XVI unes Profecies sobre els esdeveniments més importants de Mallorca fins al final del segle XVI. La còpia més antiga conservada, amb uns comentaris de Jeroni Pont, és del principi del segle XVII.
Molt probablement escrites entre el 1523 i el 1576, constitueixen una continuació tardana d’una tradició profètica catalana que remunta al segle XIII. Influïdes per les profecies d’Anselm Turmeda, s’han d’inscriure dins la densa producció literària que hi hagué a Mallorca entorn de la gran commoció de les Germanies (1521-23).
(Ripollès, segle XIV – vers 1376)
Cavaller. Fill de Ramon de Milany i de Constança. Senyor dels castells de Milany i Vallfogona.
Passà al Rosselló al servei de Jaume III de Mallorca, que abandonà per seguir la causa de Pere III de Catalunya (1342): auxilià Pere VII de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet, i fou nomenat capità d’Elna (1344).
El 1347 acompanyà el rei Pere a València com a conseller en les lluites contra la Unió, però fou obligat a abandonar-lo arran dels aldarulls de Morvedre. Més tard sembla que intervingué en la guerra contra Castella, després de la caiguda de Carinyena (1363).
El 1373 vengué el castell de Curull i la força del Vilar a Roger de Malla.
Sembla que es casà amb Ermessenda de Xetmar i de Cartellà, que li aportà els castells de Cartellà i de Tudela.
Dades dels Països Catalans 