(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Entrà en conflicte amb el rei Pere II en la revolta nobiliària del 1278-80.
Així i tot, des del seu càrrec de veguer de Puigcerdà, realitzà gestions diverses per apaivagar els ànims dels nobles més exaltats.
Un homònim anà d’ambaixador de Jaume II a Sicília el 1297, acompanyat del canceller Ramon Despont, bisbe de València.
(Catalunya, segle XV)
Cavaller. Pertanyia a l’orde de Montesa, de la qual fou clavari.
El 1435 caigué presoner a la batalla naval de Ponça.
En companyia de Galceran de Requesens, amb el qual començà com a corsari, lluità als mars d’Itàlia a favor d’Alfons IV el Magnànim.
El 1439 ell i Requesens oporaven amb sis galeres pròpies a les costes de Salern.
(Catalunya, segle XIII)
Noble i cavaller. Fou mestre de l’orde del Temple.
El 1214, per indicació d’Innocent III i d’acord amb el testament de Maria de Montpeller, li fou confiada la guarda i educació del rei Jaume I.
Durant la minoritat d’aquest li van ésser confiades també certes funcions financeres.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Participà en la conquesta de Sardenya, on rebé terres.
Fou nomenar veguer de la vila de Sàsser un cop sufocada la revolta del 1326, i se li encomanà la pacificació d’aquell territori.
Quan Ramon de Cardona (1336) deixà d’ésser governador de l’illa, ell ocupà interinament el càrrec.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Fou de la cort de l’infant hereu Pere en temps de Jaume I. Acompanyà l’infant a Castella (1269).
Havent ja pujat al tron Pere II el Gran, gaudí de la seva gran confiança. En fou una mena de mestre de cerimònies. El 1281 aconsellà al rei el perdó dels nobles rebels capturats a Balaguer l’any anterior.
El 1282 l’acompanyà a l’expedició a Barbaria i a Sicília. Assistí abans a les donacions del rei a favor de l’infant Alfons. Pel desembre de 1282 fou un dels quaranta cavallers que garantiren els compromisos del rei pel desafiament de Bordeus.
Tornat a Catalunya, ajudà a defensar-la contra els croats de Felip III de França (1285).
Custodià els tres fills de Jaume II de Mallorca, retinguts com a ostatges, fins al castell de Torroella, i d’allí els dugué a Barcelona.
El 1293 custodiava també els fills del príncep de Salern.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller i frare santjoanista. Era lloctinent del castellà d’Amposta.
El 1374 era un dels principals ajudants de l’infant Martí per a les mesures adoptades a la frontera d’Aragó davant la perspectiva d’incursió de mercenaris des de Castella.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Cavaller. Era capità de la guarnició de Gerba, possessió dels Lloria.
Devers el 1307, quan l’heretatge passà al fill menor de l’almirall, Francesc Roger, es veié assetjat al castell per la revolta de la càbila de Mistua, la principal de l’illa.
Rebé la visita de quatre galeres trameses des de Sicília, a les ordres de Jaume Castellar, que havien de dur-li algun auxili de pas cap a Orient. Castellar s’animà a desembarcar la seva gent i a aparellar batalla amb ajut dels de la càbila de Moàbia, però els de Mistua venceren completament i Castellar morí.
La situació de Montoliu esdevingué crítica, encara que els rebels no gosaven llançar-se a l’assalt de la fortalesa. Deixant el comandament a un cosí germà, el Bord de Montoliu, passà a la Basilicata per veure-hi Saurina d’Entença, vídua de l’almirall, que no pogué pagar una acció militar a l’illa.
El papa i el rei Robert de Nàpols es desentengueren d’un possible ajut. A la fi s’avingué a donar-lo Frederic II de Sicília, amb la condició de conservar Gerba i les Quèrquens com a propietat mentre no es rescabalés de les despeses fetes.
Acompanyà l’expedició reial manada per Pelegrino de Patti i formada per 18 galeres, 100 genets i 1.500 peons. Patti fou vençut totalment, i caigué presoner, en una desastrosa batalla de la qual se salvaren només 28 dels genets.
Montoliu hagué de rescatar Patti amb els diners que duia per pagar la guarnició primitiva del castell. Deixà a Patti a la fortalesa, on els nou vinguts i els antics es barallaven per qüestions de dones, i ja molt estret el setge dels de Mistua, Montoliu tornà, desesperat, prop de Frederic II.
No era possible ja trobar ningú que volgués anar a Gerba. Aleshores, pel juliol de 1309, el rei confià l’illa a Ramon Muntaner. Montoliu l’hi acompanyà per lliurar-li el comandament de la fortalesa.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller.
Manà les forces de Ferran I a Cervera, durant la rebel·lió de Jaume d’Urgell el 1413.
Informà abans dels preparatius d’aquest al governador del Principat, Guerau Alemany de Cervelló, que era cosí seu.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, vers 1200 – Girona, 21 juny 1273)
Eclesiàstic i conqueridor d’Eivissa. Fill de Pere de Torroella, i germà de Ponç Guillem de Torroella, de Bernat de Santaeugènia i potser del bisbe de Mallorca Ramon de Torroella.
Essent canonge sagristà de Girona, el 1228 assistí a l’assemblea preparatòria de la conquesta de Mallorca, en la qual es comprometé a participar amb deu cavallers i diversos peons. En recompensa a la seva actuació rebé 79 cavalleries de terra en el repartiment de l’illa.
El 1233 fou designat per arquebisbe de Tarragona, però no acceptà el càrrec i en fou administrador apostòlic fins el 1238.
El 1235, amb l’aprovació de Jaume I i la col·laboració del seu germà Bernat de Santaeugènia i altres magnats, emprengué la conquesta d’Eivissa, amb èxit total. Això li donà prestigi i en féu un dels amics i consellers del rei. Intervingué en afers importants del país.
El 1265 adquirí als monjos de Sant Honorat de Lerins el monestir de Sant Pol de Mar i hi fundà una cartoixa.
Veure> Bernat de Peguera (cavaller, mort a Sardenya el 1409).
Dades dels Països Catalans 