Arxiu d'etiquetes: cavallers

Cardona, Bernat de -varis-

7 Respostes

Bernat de Cardona  (Catalunya, segle XI – abans 1086)  Noble. Fill del vescomte Ramon Folc I de Cardona, el qual, al testament fet el 1083, li deixava els castells de Rupit i Tagamanent. No pogué gaudir-se’n, ja que quan morí el seu pare, el 1086, ell ja havia mort.

Bernat de Cardona  (Catalunya, segle XI – 1102)  Cavaller. Fill d’un Bremond i germà d’un Guillem. Deixà aquest com a hereu principal en un testament del 1102. L’heretava amb el castell de Clariana. També beneficiava una germana dita Ermengarda, i el fill d’aquesta, Pere. Era marmessor seu un altre germà anomenat Arnau. És dubtós que aquest Bernat sigui l’homònim del qual hi ha un altre testament datat el 1143.

Bernat de Cardona  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  (o Bernat Folc)  Noble. Fill del vescomte Guillem I de Cardona i de la seva segona muller, Agnès o Anna Oló. No és gaire segur que sigui ell qui tenia una quarta part del castell de Calonge rebuda dels pares i que el donava, el 1220, a una neboda anomenada Beatriu, filla d’un Pere de Puiggener.

Bernat de Cardona  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Personatge. Era un dels fills d’Arnau de Cardona que testà el 1214. Germans seus eren Berenguer i Guillem.

Bernat de Cardona  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. El 1411 fou delegat per a apaivagar l’antagonisme entre Ramon Sagarriga i Joan de Vilamarí a propòsit del castell de Palau Saverdera.

Caramany, Ponç de -varis-

2 Respostes

Ponç de Caramany  (Rosselló, segle XIV)  Cavaller. El 1327 acompanyà a Barcelona Jaume III de Mallorca, perquè aquest hi retés el vassallatge acostumat.

Ponç de Caramany (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1363 formava part dels grans reforços catalans tramesos a Aragó després de la caiguda de Carinyena.

Caramany, Francesc de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Cavaller. El 1392 participà a la gran expedició a Sicília. Fou un dels assistents al parlament català de l’Interregne (1410-12).

Figurà entre els qui protestaren per la reunió de l’assemblea a Barcelona, que contravenia la convocatòria primitiva, feta per a la vila de Montblanc.

Canelles, Bertran de -s. XV-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Cavaller. El 1397, quan el rei Martí I l’Humà, tornat de Sicília per cenyir la corona deixada per Joan I el Caçador, es trobava sojornant a Avinyó prop del papa Benet XIII, Canelles anà a visitar el monarca per fer-li una primera relació de la situació als seus estats.

Canelles, Berenguer de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Amb els més antics dels Bertran, probablement germà seu, participà a la conquesta de València a les ordres de Jaume I. Aquest li féu algunes donacions als repartiments.

Canagot, Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Cavaller. A la darrera fase de la reconquesta del Principat, forçà el coll d’Alforja amb els seus homes i arribà a Siurana, davant la qual participà al setge que hi sostingueren d’altres cavalles i nobles, especialment els pertanyents al casal de Cervera (1153).

Camós, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Cavaller errant. Fou un dels qui anaren a lluitar, el 1434, a l’anomenat “Paso Honroso”, famós pas d’armes cavalleresc establert al pont de l’Orbigo (Lleó), on també combateren d’altres catalans.

Calverley, Hugh

1 Resposta

(Cheshire, Anglaterra, segle XIV – Anglaterra, segle XIV)

Cavaller. Fou un dels tres caps de les Companyies Blanques de Bertrand Du-Guesclin que el 1366 es posaren al servei del rei Pere III de Catalunya i d’Enric de Trastàmara per a fer la guerra a Pere I de Castella. S’uní, però, al Príncep Negre en intervenir aquest a favor de Pere el Cruel.

Formà part d’algunes ambaixades trameses pel Príncep Negre (1367), i més tard pel duc de Lancaster, prop del rei Pere III, i aconseguí d’evitar la invasió de Catalunya-Aragó per l’exèrcit anglès, el 1367; fou recompensat per Pere III amb la donació dels castells de la Mola i d’Elda, al Vinalopó Mitjà.

Es casà amb Constança d’Aragó, filla del magnat sicilià Bonifaci Frederic d’Aragó. Posteriorment fou un dels capitans anglesos més destacats en la Guerra dels Cent Anys.

Calassanç, Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Juntament amb el seu germà Bertran de Calassanç, contrastant amb l’abstenció de la resta de l’estament militar local, ajudà Jaume I el Conqueridor en la presa d’Albelda (1228), a la Llitera, en la guerra que aquest sostingué contra els Cabrera, detentors del comtat d’Urgell.

Calaf, Arnau de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Fou col·laborador i informador, durant el regnat de Pere II el Gran, de l’infant hereu Alfons, el futur Alfons II el Franc.