Arxiu d'etiquetes: cavallers

Esplugues, Jaume d’

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV)

Cavaller. Acompanyà Pere III el Cerimoniós a Mallorca el 1343, a la primera campanya per desposseir Jaume III de Mallorca. El rei l’armà cavaller poc després d’haver desembarcat a l’illa.

Ja de tornada, i a punt de començar la primera campanya del Rosselló, era un dels qui reberen permís reial per a retirar-se de l’exèrcit.

El 1347, a les ordres de Pere de Xèrica, fou un dels més fidels servidors del rei contra la Unió valenciana. S’esforçà de primer perquè aquesta no es formés, i després la combaté amb les armes.

Esplugues -varis bio-

Deixa un comentari

Francesc d’Esplugues  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós. Féu la guerra dels Dos Peres. Participà a la gran contraofensiva de l’exèrcit reial empresa a terres valencianes el 1364.

Francesc d’Esplugues  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. El 1323 anà a servir a Sardenya, amb l’expedició que dirigí l’infant Alfons, el futur rei Benigne, per tal de sotmetre l’illa.

Margarida Esplugues  (Artà, Mallorca, segle XVII – Palma de Mallorca, 1738)  Terciària franciscana. Autora de tractats de gramàtica, retòrica, filosofia i teologia, així com d’uns Cánticos al Todopoderoso i d’algunes poesies en català.

Pere d’Esplugues  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. El 1348, triomfant Pere III el Cerimoniós sobre la Unió, fou exceptuat de tota represàlia, encara que havia viscut aquell any i l’anterior en zona unionista.

Escrivà i Garcia, Joan

3 Respostes

(País Valencià, segle XIV – 1355)

Fill i successor d’Arnau Escrivà i de Joana Garcia. Lluità contra la Unió. Comprà al rei les baronies d’Alaquàs i de Cortitxelles.

Representà el Regne de València a Barcelona (1339) a l’acte de vassallatge de Jaume III de Mallorca, prengué part, amb un fill, en l’expedició contra l’illa (1343), i passà a Sicília a prestar suport al casal de Catalunya-Aragó contra els Anjou.

Fou casat amb Maria-Eiximenis Romeu, els quals foren pares de Guillem, de Jaume i de Maria-Eiximenis Escrivà i Romeu.

Escrivà de Romaní i Ram, Eiximèn Peres

5 Respostes

(País Valencià, segle XV – 1516)

Baró de Beniparrell. Fill i successor d’Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Saranyó i de Beatriu Ram. Sostingué, el 1457, lluites cavalleresques amb Pere Roger Lladró. Es mullerà amb Castellana de Montpalau, cunyada del seu germà Joan.

Vengué Beniparrell a Lluís de Vilanova, i mitja baronia de Patraix al comte de Cocentaina. Implicat novament en bandositats amb Joan del Milà en 1477-79, aquest darrer any fou nomenat lloctinent de València, càrrec que no arribà a exercir.

Virrei de Sardenya el 1479, s’hi casà amb Rosa Gambella, vídua del sasserès Andreu Maròngiu (1482). Acusat d’haver-la assassinada per rebre’n l’herència i de diverses enemistats amb d’altres oficials del regne, fou suspès del càrrec (1483), però hi fou reposat (1485-86), bé que el 1487 fou obligat a restituir 12.000 lliures al tresor reial. A Sardenya passà a quartes noces amb Caterina Senna.

Lloctinent de Mallorca (1486-93), amb l’encàrrec de dur a terme el redreç econòmic del regne, fou també destituït. A València féu el cinquè matrimoni amb Beatriu de Corella, germana del comte de Cocentaina, a qui posà plet per raó del dot de la muller. L’any 1510 Ferran II el Catòlic li atorgà una pensió anual de 3.150 sous, i el 1513 era clavari de la generalitat de València.

Fou el pare de:

  • Jaume Escrivà de Romaní i Serra  (País Valencià, segle XV – 1519)  Hereu del seu pare. Inicià a la cort del governador, per raó de vincle, la recuperació de Beniparrell, que obtingué el seu germà i successor Baltasar.
  • Baltasar Escrivà de Romaní i Serra  (País Valencià, segle XV – 1547)  Baró de Beniparrell. Fou el pare de Gaspar Escrivà de Romaní i de Saavedra.

Escrivà de Romaní, Gaspar

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI)

Cavaller i poeta. Identificable amb un dels diferents Gaspars del llinatge Escrivà de Romaní. Pertangué al cercle de les justes poètiques de Bernat Català de Valeriola (a València el 1602).

Autor de dècimes, vuitenes i sonets cultistes i barrocs, publicats ocasionalment en reculls commemoratius de les beatificacions de Lluís Bertran i Tomás de Villanueva (1608, 1620), de la mort de Francesc Jeroni Simó (1614), etc.

Escrivà, Pere -varis-

2 Respostes

Pere Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Senyor de Xulella (1245). Fou l’iniciador de la línia de Xàtiva. Casat amb dona Prima (del servei de la reina Violant d’Hongria). Foren pares de Marieta i possiblement també de Guillem Escrivà (mort 1285).

Pere Escrivà  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. Fou mobilitzat el 1339 per a la defensa del País Valencià quan hi hagué temor de patir una gran invasió sarraïna. Guarní el lloc de Rafal, que li pertanyia.

Escrivà, Jaume -varis-

6 Respostes

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Fill de Guillem Escrivà (mort d 1274). Documentat en 1272-73. Fou el pare de Guillem Escrivà (mort a 1329).

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Marí. El 1293 fou tramés a l’estret de Gibraltar com a vice-almirall, amb dues galeres de València i assumint també el comandament superior sobre cinc galeres de Barcelona que duia Ramon Marquet. L’any següent, per l’agost, tornava a l’estret amb quinze galeres.

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIV – abans 1348)  Senyor de l’escrivania de València. El 1323 anà a l’expedició per sotmetre Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons, el futur rei Alfons III el Benigne.

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIV – 1349)  Cavaller. Participà en l’expedició de Jaume II el Just contra Sardenya (1324).

Jaume Escrivà  (País Valencià, 1341 – 1400 ?)  Senyor de l’escrivania de València. Fill segon de Peirona Escrivà i de Pere Roís de Corella. El seu avi Jaume Escrivà (mort abans 1348) el féu hereu. Es casà amb Mateua de Montcada i foren els pares de Jaume Escrivà i de Montcada (País Valencià, segle XV)  Es casà el 1426 amb Isabel Joan i foren pares de de Ramon Guillem de Corella i de Pere Roís Escrivà i Joan  (País Valencià, segle XV – 1477)  Senyor de l’escrivania de València. Havent-li premort tres fills tinguts de la seva muller Isabel de Vilanova, en morir féu hereu el seu germà clergue, Ramon Guillem de Corella.

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Poeta. Identificable amb algun dels diferents Jaumes del llinatge Escrivà. Tres cançoners del segle XV li atribueixen una poesia en francès i d’altres en català aprovençalat, no totes, però, de paternitat segura. En la que comença amb Pusque demandat m’avets juga jocosament amb el seu cognom.

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Fill de Guillem Escrivà i Romeu i de Brunissenda. Fou el pare de Joan Escrivà (mort 1427).

Escrivà, Guillem -varis-

9 Respostes

Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIII – 1256/59)  Baró de Patraix (1240). per donació del rei. Apareix com a cap de l’estirp documentada. Fou notari reial (1227-51). Pare de Guillemó i d’Arnau Escrivà.

Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIII – després 1269)  Senyor de la baronia de Patraix. Fill i hereu d’Arnau Escrivà i germà d’Andreu Guillem. Degué ésser el pare de l’Arnau Escrivà mort vers 1322.

Guillem Escrivà  (País Valencià, vers 1243 – després 1274)  Fill de Guillemó, de la línia dels senyors de l’escrivania de València. Fou el pare del Jaume Escrivà documentat en 1272-73.

Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIII – abans 1329)  Fill del Jaume Escrivà, documentat en 1272-73, i pare del Jaume Escrivà, mort abans del 1348.

Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. Era lloctinent del governador de València, Pere de Xèrica. El 1347 tractà d’oposar-se a la formació i extensió de la Unió. Combaté contra ella, amb sort adversa, al combat de la Pobla Llarga.

Escàs, Amaneu des *

Deixa un comentari

Veure> Amanieu de Sescars  (cavaller i trobador català del segle XIII).

Entença, Guillem d’ -varis-

5 Respostes

Guillem d’Entença  (Ribagorça, segle XIII)  Noble. Fill de Berenguer IV d’Entença i germà de Berenguer V. Anà a la conquesta de València i hi fou heretat.

Guillem d’Entença  (Ribagorça, segle XIII)  Fill de Bernat Guillem de Montpeller, dit d’Entença i de Jussiana d’Entença. El rei l’armà cavaller. Pot ésser identificat amb Ramon Guillem o amb Bernat Guillem d’Entença, o potser era un altre germà mort jove.

Guillem d’Entença  (Catalunya, segle XIV)  Cambrer reial. Fill de Bernat Guillem. Morí jove. La seva filla Teresa, que es casaria amb l’aragonès Llop de Gurrea, fou la darrera que dugué el seu cognom.

Guillem d’Entença  (Ribagorça, fi segle XIII – 1332/34)  Fill de Gombau d’Entença, de qui heretà Benavarri i altres feus. De la conquesta de Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons, obtingué els llocs de Furtei i Villa Grata. La seva germana Teresa li donà el lloc d’Ivars i el castell de Barbastre. Fou alcaid de Candanchú, i Alfons III el Benigne el convocà (1331) per anar a la croada contra Granada.