(Illes Balears, segle XV)
Cavaller i secretari d’Alfons IV el Magnànim.
Fou ambaixador català a Nàpols (1452), per tal de demanar l’ajut reial en la revolta dels forans.
Eixaló, Francesc
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: cavallers
Díaz, Rodrigo
(Aragó ?, segle XIV)
(o Díez) Cavaller i lletrat. Fou membre del consell de Pere III de Catalunya durant la lluita d’aquest contra Jaume III de Mallorca al Rosselló (1343-44).
Nomenat vice-canceller, assistí el rei durant les corts de Saragossa (1347) exigides per la Unió aragonesa. Fou pres com a ostatge per aquesta, però a la fi de les corts fou alliberat.
Poc temps després fou enviat pel rei a València, per prometre corts a la Unió valenciana. El 1348 lluità a la batalla d’Épila, que desféu la Unió aragonesa.
Déu, Guillem de
(Illes Balears, segle XIII – segle XIV)
Cavaller. Fou un dels qui acompanyaren Ferran de Mallorca a la conquesta de Morea, el 1315. Pel juliol de 1316 sobresortí a la fatal batalla de la Manolada, que tractà vanament de projectar i de dur amb un criteri més hàbil que el de Ferran, mort en aquella jornada per un fort excés d’imprudència.
Un dels seus fills continuà al costat de l’infant fins als darrers moments. Després del desastre, declarà objectivament a l’enquesta realitzada per la Cort de Mallorca.
Desvalls, Lluís Benet
(Catalunya, segle XV)
Cavaller. El 1471, poc després de la capitulació de Barcelona davant de Joan II el Sense Fe, fou un dels aristòcrates catalans que participaren a l’acte de submissió al rei.
Dessoler, Ponç
(País Valencià, segle XIV – València, 1348)
Cavaller. Destacà al bàndol de la Unió de València, alçat contra Pere III el Cerimoniós.
Vencedor aquest, fou escapçat, amb alguns altres, els darrers dies de l’any 1348.
Despuig i Santmartí, Gil de
(Illes Balears, segle XVI)
Fill de Nicolau Despuig i de Santacília. Fou armat cavaller el 1559 i participà en la conquesta de Nàpols i en les expedicions de Gerba i Bugia.
Es casà dues vegades, primer amb Caterina (o Margarida) Fuster, amb la qual tingué l’hereu, per meitat, Felip Despuig i Fuster (Illes Balears, segle XVI), i després (1537) amb Justina Mir, vídua d’Hug de Palou, que li dugué cent mil lliures de dot, i foren pares de l’altre hereu per meitat, Joan Baptista Despuig i Mir.
Despuig i Mir, Joan Baptista
(Catalunya ?, segle XVI – Illes Balears, 1627)
Fill de Gil de Despuig i Santmartí, del qual heretà la meitat de les possessions, junt amb el seu germà Felip Despuig i Fuster.
Participà en la batalla de Lepant (1571), fou elogiat pel poeta Dionís Pont i fou governador de Piombino; passà a Flandes amb l’expedició del duc d’Alba; fou nomenat superintendent de les obres de fortificació de Palma de Mallorca, fundà la capella de la Puríssima Concepció de la seu, on el 1594 traslladà la sepultura familiar, i fou batlle general de Mallorca (1586), conseller del Gran i General Consell (1581, 1587, 1590) i jurat en cap (1591).
Fou el pare de:
Nicolau Despuig i de Santmartí (Illes Balears, segle XVI – segle XVII) Ambdós germans es casaren amb les nétes i hereves de Felip Despuig i Fuster. Nicolau fou pare de Joan Despuig i Despuig (Illes Balears, segle XVII – 1656) Fou cavaller de Sant Jaume; organitzà una esquadra per socórrer Messina. Fundà a Palma de Mallorca el convent de Santa Caterina de Siena (1680).
Ramon Despuig i de Santmartí (Illes Balears, segle XVII – 1634) Es casà, en terceres núpcies (1630), amb Anna de Rocabertí i de Boixadors, i foren pares de Ramon de Despuig i de Rocabertí.
Despuig i de Rocabertí, Ramon
(Illes Balears, 1633 – 1681)
Fill de Ramon Despuig i de Santmartí i d’Anna de Rocabertí i de Boixadors. Fou cavaller de Calatrava, creat comte de Montenegro (1658) per haver armat, a les seves expenses, diverses companyies i una esquadra per a la conquesta de Messina.
Es casà (1654) amb l’aragonesa Melchora Martínez de Marcilla y Ram de Montoro, tercera comtessa de Montoro, filla i néta de lloctinents de Mallorca, i procrearen, entre d’altres, tres fills: Ramon, Joan Despuig i Martínez de Marcilla, i:
Llorenç Despuig i Martínez de Marcilla (Illes Balears, 1667 – 1712) Fou el fundador de la branca del Rellotge. Fou el pare de Llorenç Despuig i Fortuny, i de:
Ramon Despuig i Fortuny (Illes Balears, 1703 – 1774) Es casà amb la seva cosina germana Magdalena Despuig i Cotoner (Illes Balears, segle XVIII). Un cop vidu, fou canonge de Mallorca. Llur nét fou:
Josep Despuig i Fortuny (Illes Balears, 1767 – 1835) Es casà amb la seva cosina Maria Lluïsa Despuig i Safortesa, i llurs descendents recolliren, per aquest enllaç, l’herència de tota la línia mallorquina dels Despuig, amb el comtats de Montenegro i Montoro.
Despont, Ponç
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Cavaller. Actuà al Parlament de l’interregne (1410-12).
Fou delegat davant del Parlament del Principat reunit a Tortosa. Hi anà acompanyat de Berenguer de Vilaragut que, com ell, era partidari de la candidatura de Jaume II d’Urgell.
Despont, Pere
(País Valencià, segle XIV – Sagunt, Camp de Morvedre, 1412)
Cavaller. Secundà el governador de València Arnau Guillem de Bellera als seus esforços per expulsar les companyies castellanes que havien penetrat al reialme per engruixir els efectius del bàndol de Centelles, partidaris de Ferran I d’Antequera.
Morí amb el governador a la batalla de Morvedre, on les forces sortides de València resultaren vençudes pels invasors.
Als mesos precedents, un Pere Despont havia actuat d’enllaç entre el Parlament català i el papa Benet XIII.
Dades dels Països Catalans 