(Palma de Mallorca, 1623 – 1681)
Cavaller. Escriví Vàries coses tocants a la ciutat i regne de Mallorca, on recull notícies d’història natural, agricultura, estadística, homes il·lustres, etc, i que es conserva manuscrita.
(Illes Balears ?, segle XIII – Morea ?, Grècia, segle XIV)
Cavaller. El 1315 acompanyà Ferran de Mallorca a l’expedició a la Morea.
Combaté probablement a la victoriosa batalla de Clarença i a la desastrosa de la Manolada, on moriria l’infant mallorquí.
En aquest segon encontre consta el seu comandament sobre un esquadró i era un dels quatre homes que, fins al darrer moment, protegiren Ferran.
(Olocau de Carraixet, Camp de Túria, 1623 – País Valencià, 1670)
Escriptor. Senyor de Saranyana, cavaller de Montesa i batlle de Morella.
És autor d’una Miscelánea sacra de varios poemas (1658), d’una paràfrasi en castellà de la biografia de sant Antoni Abat del patriarca Atanasi (El sol de Oriente…, 1665) i d’una Vida de san Jorge (publicada el 1738), i deixà inèdita una història del santuari de la Balma.
Algunes poesies seves figuren en edicions coetànies.
(València, 1480 – 1549)
Escriptor i cavaller. Destacà als cenacles literaris i a la cort dels virreis. Participà a la guerra contra els agermanats de València.
És autor de bon nombre de poesies en castellà, que figuren al cançoner general d’Hernando del Castillo (1511), al d’Híjar i en alguns altres. Se n’han conservat també sis poesies en llengua catalana.
La seva obra principal és la farsa escènica La visita, bona mostra bilingüe del teatre de l’època, on una dama valenciana manté un debat, en defensa de la seva llengua i del seu país, amb una criada castellana.
El 1562 foren publicades les seves obres a València.
Eren fills de Lluís de Fenollet i de Torres (País Valencià, segle XV) Senyor d’Annauir. Fill de Lluís de Fenollet i de Francesca de Torres. Adquirí la senyoria de Guadasséquies el 1486.
Joan de Fenollet i de Malferit (País Valencià, segle XV – segle XVI) Senyor d’Annauir. Originà una branca que s’extingí a la fi del segle XVII.
Lluís de Fenollet i de Malferit (Xàtiva, Costera, segle XV – 1492) Cavaller. Gendre del primer comte d’Oliva. Batlle de Xàtiva. Traduí al català, a partir de la versió italiana de Pier Candido Decembrio, la Història d’Alexandre, impresa a Barcelona el 1481. Fou el pare de Francesc de Fenollet i de Centelles.
Francesc de Fenollet i de Malferit (País Valencià, segle XV) Senyor de Guadasséquies. Rebé, per matrimoni, les senyories del Genovés i Xiu. Fou el pare de:
Ponç de Fenollet (País Valencià, segle XIV) Noble. És un dels primers representants de la línia dels Fenollet de València.
Ponç de Fenollet (Catalunya Nord, segle XIV) Cavaller. Anà a lluitar a Sardenya amb la gran expedició dirigida per Pere III el Cerimoniós el 1354.
Gaspar Fabra (País Valencià, segle XV) Cavaller. Germà de Joan. Dirigí, amb altres nobles, dues campanyes (1474 i 1476) per incorporar el marquesat de Villena a la corona Catalano-aragonesa. Ho aconseguí l’any 1476, juntament amb la conquesta d’Almansa i altres places. Per compte de l’infant Ferran, futur rei Catòlic, lluità per terres de Múrcia contra el bàndol castellà oposat a la infanta Isabel.
Guerau Fabra (País Valencià, segle XIV) Cavaller. El 1347 es veié desbordat pel moviment unionista, però no hi participà. Quan Pere III el Cerimoniós, vençuda la Unió, entrà triomfant a València el 1348, Guerau fou un dels pocs exclosos de les sancions aplicades als cavallers que havien restat allí en aquell període.
Jeroni Fabra (País Valencià, segle XV – segle XVI) Escriptor. Participà al concurs poètic celebrat a València, en 1511, a honor de Santa Caterina de Siena.
Pere Fabra (País Valencià, segle XV – 1469) Cavaller. Germà de Joan. En unió d’aquest, el 1434, lluità contra els mantenidors del famós pas d’armes dit Paso Honroso, a Lleó.
Joan Fabra (València, segle XV – 1462) Cavaller. El 1415 formà part de l’ambaixada, presidida per Felip de Malla, que Ferran I d’Antequera trameté a Enric V d’Anglaterra. Lluità al Paso Honroso, organitzat el 1434 pel cavaller lleonès Suero de Quiñones, juntament amb el seu germà Pere (mort el 1469). Tingué amistat amb Ausiàs Marc, Jaume Roig (que li adreçà la Consulta que precedeix l’Espill) i Joan Roís de Corella, que escriví Lletra que Honestat escriu a les dones (1462) en memòria de la seva muller.
Joan Fabra (País Valencià, segle XV) Cavaller. Germà de Gaspar, junt amb el qual i amb Joan Roís de Corella dirigí la gran ofensiva del 1476 per ocupar definitivament el marquesat de Villena. Expugnà amb el seu germà la capital del marquesat, el 23 de gener, i restà assetjant el castell, que encara resistiria bastant, mentre Gaspar proseguía les operacions cap al sector d’Almansa. El 1483 un Joan Fabra era procurador de Sardenya i tingué un conflicte amb el lloctinent reial Eiximèn Peres Escrivà de Romaní, el qual fou destituït per aquesta qüestió. El 1487, també amb el seu germà, participà al setge de Màlaga.
(Illes Balears, segle XIII – segle XIV)
Cavaller i escriptor. El 1312 fou reclutat al servei del soldà de Bugia. Passà després al servei del soldà de Tremissèn, on la seva posició com a alcaid de la milícia cristiana s’afermà vers el 1320, amb motiu de l’aliança naval del rei Sanç de Mallorca i el soldà de Tremissèn contra el de Bugia.
El seu càrrec fou discutit pel bastard Jaume d’Aragó, protegit per Jaume II de Catalunya, que rivalitzava amb Mallorca per la influència sobre el soldanat.
Estruç perdé, de fet, el seu lloc a partir de la conquesta de Bugia i de Tunis (1330).
Dades dels Països Catalans 