(Palma de Mallorca, 1843 – Madrid, 1894)
Filòleg. Fou catedràtic de sànscrit a Madrid i escriví una gramàtica d’aquella llengua.
Gelabert i Guardiola, Joan
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: catedràtics/ques
Gay i Forner, Vicent
(Almussafes, Ribera Baixa, 8 desembre 1876 – Madrid, 4 desembre 1949)
Publicista i polític. Catedràtic d’economia política a Valladolid i a Madrid.
Publicà cròniques i comentaris sobre l’Amèrica Llatina, com Impresiones de la América española (1915), i estudis de tema polític i econòmic, com El imperialismo y la guerra europea (1915).
D’ideologia conservadora, col·laborà amb la Dictadura de Primo de Rivera i fou el primer delegat de premsa del govern del general Franco en esclatar la guerra civil.
Gastó, Feliu
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1672 – València, 1739)
Eclesiàstic. Fou catedràtic a la universitat de València. Tingué fama pel seu saber i les seves virtuts.
És autor de diverses obres piadoses.
Garrigues i Cotanda, Empar
(València, 1903 – 1945)
Clavecinista. Estudià al Conservatori de València (1918). Amplià els estudis amb Josep Iturbi i Leopold Querol. Durant els anys 1930-35 fou pensionada per l’ajuntament de València i pel govern de la República per ampliar estudis a l’estranger.
En 1929-34 estudià a París a l’escola de la clavecinista Wanda Landowska, amb la qual actuà a la Sala Pleyel el 1932. Donà recitals a moltes ciutats d’Europa, especialment a París i a Ginebra.
El 1942 guanyà una càtedra de piano al Conservatori de València.
Garnelo i Fillol, Isidor
(Énguera, Canal de Navarrés, 20 març 1867 – València, 1939)
Pintor i escultor. Germà de Jaume i nebot de Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez. Aprengué escultura al taller de Josep Guzmán i Guallar (fins al 1890).
El 1891 anà a Roma, pensionat, on pintà molts quadres, la majoria de temàtica religiosa (Bacus nen i La mort del gladiador). Fou autor de La profecia de sant Vicent Ferrer relativa a Calixt III, Resurrecció de la filla de Jaire, El cardenal, etc.
Catedràtic de colorit i de composició a l’Acadèmia de Sant Carles, director del centre (1927) i acadèmic de Belles Arts de València. El 1939 fou nomenat director de l’Escola Superior de Pintura, Escultura i Gravat de Madrid.
Garín i Ortiz de Taranco, Felip Maria
(València, 14 febrer 1908 – 7 juny 2005)
Historiador de l’art. Fou deixeble del marquès de Lozoya i d’Eugeni d’Ors. Es llicencià en dret (1934) i es doctorà en filosofia i lletres (1944) a Saragossa.
Fou catedràtic a la Universitat de València i a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles (1942-68), que dirigí més de 15 anys, des del 1951. Fou degà de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València (1972-73), director del Museu de Belles Arts de València (1962) i membre de l’Acadèmia de Sant Carles (1943), que presidí des de 1973, de la de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, de la Hispanic Society de Nova York, etc.
És autor d’una obra extensa entre la qual cal destacar Aspectos de la arquitectura gótica valenciana (1935), Loa y elegía de Palomino en su decoración de los Santos Juanes de Valencia (1941), La Academia Valenciana de Bellas Artes (1945), Pintores del mar (1950), Un libro de horas del conde-duque de Olivares (1951), Yáñez de la Almedina (1954), un catàleg del Museu de Belles Arts de València (1954), València monumental (1959) i diversos articles, especialment sobre gòtic valencià. Guanyà un Premio Nacional de Literatura el 1945.
Fou el pare de Felip Vicent Garín i Llombart.
Garín i Llombart, Felip Vicent
(València, 19 octubre 1943 – 6 setembre 2023)
Acadèmic d’art. Fill de Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco. Ha estat director dels museus de Belles Arts i de Ceràmica de València, i de 1991 a 1993, director general del Museo del Prado, del qual fou nomenat director honorífic.
Catedràtic de l’història de l’art a la Universitat de València, ha publicat, entre altres obres, El pintor Maella (1966), Arte comtemporáneo valenciano en el Museo de Bellas Artes (1972) i Tesoros del Museo del Prado (1996).
Fou director de l’Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma (1996).
Garcia i Salat, Vicent
(València, segle XVI – 1614)
Metge. Catedràtic d’anatomia i de medicina de la universitat de València.
Autor dels tractats De dignotione et curatione febrium pestillentis (1652), De febribus malignis et pestilentibus (1656) i De anatomia, que ha restat inèdit.
Garcia i Ordóñez de Lloris, Vicent
(Oliva, Safor, segle XVII – Carcaixent, Ribera Alta, segle XVII)
Humanista. Fou catedràtic d’humanitats a Coïmbra i preceptor de Joan de Portugal, duc de Braganza, elegit rei el 1640.
Tornat al seu país, ensenyà humanitats a Carcaixent, on moriria.
És autor de diverses obres didàctiques.
Garcia i Moliner, Frederic
(Borriana, Plana Baixa, 4 març 1930 – 14 agost 2025)
Físic. Fou professor d’investigació al CSIC, a la universitat d’Illinois i a la Complutense de Madrid. Ha treballat en diferents camps de la física de l’estat sòlid. Després, la seva investigació girà entorn de les estructures semiconductores quàntiques.
Els resultats del seu treball l’han fet mereixedor de nombrosos premis i reconeixements, entre els quals els doctorats honoris causa per les universitats de l’Havana (Cuba) i de Lille I (França) i, en especial, el premi Príncipe de Asturias d’investigació científica i tècnica.
Ocupà la càtedra de ciència contemporània a la Universitat Jaume I de Castelló.
Dades dels Països Catalans 