(València, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII)
Metge. Fou catedràtic a la universitat i, més tard, conseller reial a Madrid.
Publicà diverses obres de caràcter professional i filosòfic, en castellà i en llatí.
(València, segle XV)
Frare dominicà i escriptor. Era lector de teologia al convent de Sant Domènec. Fou catedràtic a la universitat valenciana.
Sobresurt entre les seves obres la titulada Vindiciae Aquitaniae.
(Crevillent, Baix Vinalopó, 1942 – )
Geògraf. Es llicencià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València i es doctorà l’any 1976. Fou professor de geografia de la Universitat de València des del 1970 i catedràtic de geografia humana de la Universitat d’Alacant des del 1981.
S’ha interessat per la geografia de la població, l’agrària i la urbana amb obres com Crevillente, estudio urbano y demográfico (1971), El bajo Vinalopó. Geografía Agraria (1977) i Atlas sociodemográfico de la ciudad de Alicante (1987).
Després estudia les immigracions actuals dins de l’estat espanyol.
Josep Gozalbes (Alacant, segle XVI) Escriptor i metge. Visqué molt de temps a Flandes. Assolí una gran fama com a llatinista. Escriví una Prosodia en vers, de caràcter didàctic, i unes Oraciones retòricas panegíricas.
Josep Gozalbes (Alzira, Ribera Alta, segle XVIII – País Valencià, segle XVIII) Metge. Fou catedràtic de la universitat de València. Publicà diversos treballs professionals.
(València, 1889 – 1977)
Compositor i crític musical. Estudià en el Conservatori de València i a Barcelona, on dirigí el cor del Centre Catòlic de Santa Madrona. Fou catedràtic de contrapunt i fuga del Conservatori de València.
Escriví articles de crítica musical als diaris valencians i a diverses revistes especialitzades.
Compongué Concerto en si menor per a piano i orquestra i Tres paisatges llevantins per a orquestra, a més a més de diverses peces per a orquestra de corda, composicions per a piano i composicions de música religiosa.
(València, 21 desembre 1862 – 11 juny 1924)
Metge pediatre. Fou catedràtic (1888) i degà de la Universitat de València, i president de l’Acadèmia de Medicina (1917). Dirigí la revista “La Medicina Valenciana” i el sanatori de Malva-rosa.
Va escriure La herencia orgánica desde el punto de vista higiénico (1884), La atrofia muscular progresiva y la parálisis grosolabiolaríngea (1885) i Aforismos sobre higiene escolar.
(València, 3 octubre 1891 – Alpedrete, Madrid, 29 juny 1979)
Geòleg. Estudià a la universitat de Madrid, on es doctorà en ciències naturals. A més a més d’ésser catedràtic a l’Institut Jovellanos de Gijón, va tenir càrrecs a la Societat Española de Historia Natural i al Museo de Ciencias Naturales.
Col·laborà a revistes científiques espanyoles i també alemanyes. En nombroses comunicacions i publicacions –Excursión por el miocénico de la cuenca del Tajo (1913), La estratigrafía del Moncayo (1917)-, va estudiar el cambrià, el quaternari i el glacialisme, així com la magnesita i els carbonats sedimentaris.
No es coneixen les circumstàncies de la seva mort.
(Alcoi, Alcoià, 1783 – 1861)
Jurisconsult. Ocupà la càtedra de filosofia al Seminari de Múrcia. Fou diputat a Corts i governador civil d’Albacete.
Publicà una obra de dret canònic.
(València, 14 juny 1922 – 30 maig 2000)
Metge. Catedràtic de medicina legal de les universitats de Granada (1960) i València (1973), membre de les reials acadèmies de medicina de Granada i València. Ha treballat principalment en el camp del laboratori de medicina legal i el peritatge psiquiàtric.
És coautor d’un Tratado de medicina legal (1962) i autor de Medicina legal y toxicología (1977).
Doctor honoris causa per la universitat de Montpeller. Ha impulsat una de les escoles més actives de la seva especialitat a l’estat espanyol.
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Jurisconsult i cavaller. Doctor en drets i especialista en dret foral valencià, fou catedràtic de la Universitat de València. Formà part del Consell reial i exercí d’advocat fiscal i patrimonial i d’oïdor criminal i després civil en la Reial Audiència Valenciana.
El rei el nomenà regent del Consell d’Aragó, però morí abans d’ocupar aquest càrrec.
Escriví Repertori general i breu sumari per ordre alfabètic de totes les matèries dels furs de València, fins a les Corts de l’any 1604 inclusivament, i els privilegis de dita ciutat i regne (València 1608).
