Arxiu d'etiquetes: catedràtics/ques

Forteza i Bover, Jeroni

(Alcoi, Alcoià, 1911 – València, 3 novembre 1975)

Metge. Cursà estudis de medicina a la Universitat de València, on es doctorà. Del 1941 al 1960 fou cap del laboratori de patologia mèdica de la facultat de medicina de València.

Fou també director i fundador i diverses institucions mèdiques, com ara el laboratori de citogenètica del CSIC i l’Institut d’Investigacions Citològiques de la Caixa d’Estalvis de València.

Obtingué diversos premis, entre els quals el premi Cerdà Roig, de la diputació de València.

Publicà un Atlas of Blood Citology (1964) i també un gran nombre de treballs sobre la seva especialitat.

Fornés i Gurrea, Manuel

(País Valencià, 1777 – 1856)

Arquitecte. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, d’on esdevingué acadèmic de mèrit i director de la secció d’arquitectura.

D’estil neoclàssic, hom coneix poca cosa de la seva obra, és autor de la renovació a l’interior de les esglésies d’Ibi, Quatretonda, el Salvador de València, Silla, etc.

Forners, Bartomeu

(Palma de Mallorca, 1691 – 1788)

Franciscà i lul·lista. Estudià a Sant Miquel d’Escornalbou (Baix Camp) i a Magúncia.

Ocupà la càtedra lul·liana a la Universitat de Mallorca, i després anà a Salamanca, on creà un nucli consagrat a Ramon Llull, autor del qual va difondre i defensar les seves doctrines.

En diverses obres defensà la doctrina lul·liana i en publicà alguna versió castellana.

Fou germà seu Miquel Forners  (Palma de Mallorca, 1688 – 1751)  Franciscà i lul·lista. Estudià a Magúncia i publicà el Dialogus, en què pretenia de demostrar les veritats de la fe segons la raó natural. Deixà inèdita una introducció a l’art lul·lià.

Fornari i Peretó, Salvador

(Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1700)

Frare dominicà. Fou teòleg i predicador notable. Obtingué la càtedra de prima a la universitat de Càller (Sardenya).

És autor de Sermones varios, Curso filosófico i Pactos de predicativa.

Fita, Pasqual

(València, 1752 – 1826)

Eclesiàstic. Fou catedràtic de dret a Madrid.

Tingué bon prestigi per la seva cultura jurídica i artística.

Fillol i Granell, Antoni

(València, 3 gener 1870 – Castellnou de Sogorb, Alt Palància, 15 agost 1930)

Pintor. Deixeble d’Ignasi Pinazo i Camarlench. Fou catedràtic de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. Participà, amb èxit, en nombroses exposicions nacionals i internacionals.

Conreà el retrat i els quadres de gènere, inspirats, la majoria, en temes folklòrics valencians: Els amics de Jesús, El primer fill, A ese…!, La glòria del poble, Mister May, La comare de Foios, La núvia, La bèstia humana, La robavellaire i Cap de moro.

Ferrús, Jaume

(València, 1517 – 20 desembre 1594)

Teòleg i dramaturg. Estudiant i doctor en teologia per París (1534), passà a València (1541), on, després d’ensenyar hebreu i sagrada escriptura, ocupà una de les càtedres de teologia.

Com a teòleg del bisbe de Sogorb, Gaspar Jofré de Borja, assistí a la segona etapa del concili tridentí, i li fou encomanat el sermó de la festa de l’Assumpció, que fou imprès.

Paborde de la catedral de València (1590), consultor del Sant Ofici i examinador sinodal (1584), col·laborà amb l’arquebisbe Joan de Ribera en la implantació de la reforma. Exercí una influència capital sobre la vida intel·lectual i religiosa de València.

A part d’obres teològiques, com un acte sacramental en castellà (Auto de Caín y Abel), imprès el 1901, és autor de poesies en llatí i en castellà.

Ferrer y Julve, Nicolás

(Mirambell, Aragó, 1839 – València, 1901)

Metge. Fou catedràtic (1872) i degà (1889) de la facultat de medicina de València i, a partir del 1898, rector de la universitat.

Publicà, entre altres obres, Compendio de cirugía (València 1874) i Recuerdos de lírica (València 1899).

Ferrer i Hernández, Jaume

(Maó, Menorca, 26 juny 1883 – Sevilla, Andalusia, 13 març 1922)

Farmacèutic i químic. Va estudiar a la Universitat de Barcelona. Ensenyà a la universitat de Madrid i fou catedràtic de química a la de Sevilla.

Publicà obres de química i zoologia, com Materiales para las faunas ictiológicas de las Baleares.

Ferrer i Guasch, Vicent

(Sant Antoni de Portmany, Eivissa, 18 maig 1917 – Vila d’Eivissa, Eivissa, 10 novembre 2008)

Pintor. Estudià a Barcelona, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i a l’Acadèmia de Ricard Tàrrega.

Treballà a Eivissa a l’estudi de Narcís Puget, el qual influiria sobre el seu art. Aquest es mostra també lligat al de l’italià Chirico.

Fou catedràtic de dibuix a l’Institut d’Eivissa.

Ha exposat a Eivissa, Barcelona, València, Mallorca, Madrid, Bilbao, Suïssa i als EUA.