Arxiu d'etiquetes: catedràtics/ques

Garín i Llombart, Felip Vicent

1 Resposta

(València, 19 octubre 1943 – 6 setembre 2023)

Acadèmic d’art. Fill de Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco. Ha estat director dels museus de Belles Arts i de Ceràmica de València, i de 1991 a 1993, director general del Museo del Prado, del qual fou nomenat director honorífic.

Catedràtic de l’història de l’art a la Universitat de València, ha publicat, entre altres obres, El pintor Maella (1966), Arte comtemporáneo valenciano en el Museo de Bellas Artes (1972) i Tesoros del Museo del Prado (1996).

Fou director de l’Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma (1996).

Garcia i Salat, Vicent

Deixa un comentari

(València, segle XVI – 1614)

Metge. Catedràtic d’anatomia i de medicina de la universitat de València.

Autor dels tractats De dignotione et curatione febrium pestillentis (1652), De febribus malignis et pestilentibus (1656) i De anatomia, que ha restat inèdit.

Garcia i Ordóñez de Lloris, Vicent

Deixa un comentari

(Oliva, Safor, segle XVII – Carcaixent, Ribera Alta, segle XVII)

Humanista. Fou catedràtic d’humanitats a Coïmbra i preceptor de Joan de Portugal, duc de Braganza, elegit rei el 1640.

Tornat al seu país, ensenyà humanitats a Carcaixent, on moriria.

És autor de diverses obres didàctiques.

Garcia i Moliner, Frederic

Deixa un comentari

(Borriana, Plana Baixa, 4 març 1930 – 14 agost 2025)

Físic. Fou professor d’investigació al CSIC, a la universitat d’Illinois i a la Complutense de Madrid. Ha treballat en diferents camps de la física de l’estat sòlid. Després, la seva investigació girà entorn de les estructures semiconductores quàntiques.

Els resultats del seu treball l’han fet mereixedor de nombrosos premis i reconeixements, entre els quals els doctorats honoris causa per les universitats de l’Havana (Cuba) i de Lille I (França) i, en especial, el premi Príncipe de Asturias d’investigació científica i tècnica.

Ocupà la càtedra de ciència contemporània a la Universitat Jaume I de Castelló.

Garcia i López, Jesús

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, 28 juny 1924 – Múrcia, 28 gener 2005)

Filòsof i escriptor. Fou catedràtic de fonaments de filosofia a la universitat de Múrcia.

Ha publicat els assaigs filosòfics Nuestra sabiduría racional en Dios (1950), El conocimiento natural de Dios (1955) i El valor de la verdad y otros estudios (1964).

Garcia i Chornet, Perfecte

Deixa un comentari

(Carlet, Ribera Alta, 21 abril 1941 – Alzira, Ribera Alta, 19 agost 2001)

Pianista. Estudià al Conservatori de València amb Daniel de Nueda. Fou becat per la fundació Joan March, la Diputació Provincial de València i la Fundació Santiago Lope per assistir als cursos internacionals de Saint-Huber, Salzburg i Darmstad, entre d’altres.

Fou catedràtic del Conservatori Superior de Música de Múrcia, i a partir del 1974 del de València.

S’ha especialitzat sobretot en la música d’avantguarda.

Garcia i Ballester, Lluís

Deixa un comentari

(el Cabanyal, València, 14 febrer 1936 – Arce, Cantàbria, 10 octubre 2000)

Metge i historiador. Professor agregat des del 1972 i després catedràtic d’història de la medicina de la universitat de Granada, fou format a l’escola valenciana de López Piñero, amb el qual ha realitzat molts treballs.

Ell mateix ha impulsat un notable nucli de recerca a Granada. Ha treballat sobretot en el camp de la medicina antiga i social.

És autor d’un gran nombre de llibres, entre els quals: Alma y enfermedad en la obra de Galeno (1972), Galeno (1972), Historia social de la medicina en la España de los siglos XIII al XVI (1976) i Galen: Problems in diagnosis (1981).

Ha editat el Codex Granatensis i, juntament amb López Piñero, ha investigat els aspectes mèdico-socials en el segle XIX.

Ha estat president de la Sociedad Española de Historia de la Medicina.

Garcia, Vicent Blai

1 Resposta

(València, 1551 – 1616)

Professor universitari. Catedràtic de poesia a la Universitat de València. El 1589 es traslladà a Roma, on ocupà una càtedra de retòrica, i féu de preceptor del nebot del cardenal Juan de Mendoza.

Novament a València, hi ensenyà oratòria (1594), i el 1603 ocupà la càtedra de retòrica en morir Pere Joan Nunyes.

Va escriure Versos (1585), dedicat a Felip II, una comèdia, diversos tractats de retòrica, elogis i panegírics, Diálogos de prosodia (1587), Orationes Romanae (1603) i un tractat d’ortografia, en castellà (1608).

Garcia, Maties

Deixa un comentari

(Àgreda, Castella, segle XVII – València, 1691)

Metge. Estudià i fou catedràtic d’anatomia a la Universitat de València fins al 1687, i representant de la tendència tradicional galenista més tancada.

D’entre les seves obres cal destacar Disputationes medicae selectae (Lió, 1677), Disputatio apologetica de curatione vertiginis per consemsum ventriculi (Lió, 1677) i Disputationes physiologicae antiquorum et neotericorum placita novo acumine experimentes (València, 1680).

Galiana i Moltó, Antoni

Deixa un comentari

(Xixona, Alacantí, 9 gener 1762 – València, 1826)

Matemàtic i físic. Estudià filosofia, teologia i dret civil a la Universitat de València. Hi fou catedràtic de filosofia (1791-94), de matemàtiques (1799) i de mecànica i física experimental.

És autor de diverses obres, com Disertación sobre el cálculo de los radicales imaginarios (1799).