(Peralada, Alt Empordà, segle XIII)
Conseller reial. El 1272 fixà la residència a Perpinyà, al servei de l’infant Jaume de Mallorca, que, en esdevenir rei (1276), el nomenà conseller. El 1282 era lloctinent del rei a Perpinyà.
El 1285 fou empresonat per Pere II el Gran a causa de la rivalitat d’aquest amb el seu germà Jaume de Mallorca, però no tardà a refer la seva fortuna.
(Perpinyà, segle XVIII – Barcelona, 1795)
Escriptor, del grup de Tuir, fill de Tomàs de Banyuls i de Martín, baró de Nyer i marquès de Montferrer, i germà petit de Joan Baptista.
Doctor en teologia, fou canonge d’Elna, rector de la Universitat de Perpinyà i, des del 1767, prior de Cornellà de Conflent. Traduí en vers al català la Zaira de Voltaire (1780-82).
Després de la Revolució Francesa s’establí a Barcelona, on testà el 1795.
(el Voló, Rosselló, 1939)
Camp de concentració, organitzat a la vila pel govern francès l’any 1939, destinat a refugiats civils que arribaven al territori de l’estat francès a la fi de la guerra civil espanyola de 1936-39 procedents de la zona republicana.
Era un camp de pas especialment dedicat a dones, vells i criatures, per a ésser traslladats als municipis que s’havien ofert a fer-se’n càrrec.
(el Voló, Rosselló, 30 abril 1794 – 1 maig 1794)
Fet d’armes, entre les forces franceses, dirigides pel general Dugommier, i les de l’estat espanyol, manades pel capità general de Catalunya, comte de La Unión, que hagué de desallotjat el Voló.
La batalla, punt central de la Guerra Gran, invertí el sentit que fins aleshores havia tingut aquesta: els francesos prengueren la iniciativa i penetraren al Principat.
(Prada, Conflent, 25 maig 1905 – Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló, 25 desembre 1991)
Pintor. Format a Figueres amb Josep Morell i Macias, i la Llotja de Barcelona (1922). Estudià després amb Lluís Bausil, Andreu Fons-Godail i Lluís Delfau.
El 1928 es presentà individualment a Perpinyà, també exposà a París, a diverses ciutats franceses i el 1935 a la Sala Parés de Barcelona.
Secretari de la comuna de Perpinyà, gestionà la sortida del camp de concentració d’artistes com Antoni Clavé, Carles Fontseré i Pedro Flores, entre altres (1939).
La seva pintura és postimpressionista, amb diverses influències. El 1958 exposà sol a Girona i a Figueres.
Conservador i director del Museu Jacint Rigau de Perpinyà, hi incorporà obres d’artistes catalans.
(Vilafranca de Conflent, Conflent, 1674)
Complot. Organitzat en aquesta població per catalans contraris a la dominació francesa de la Catalunya Nord, establerta segons el tractat dels Pirineus (1659).
Dirigit entre d’altres per M. Descatllar i Carles de Llar i Teixidor, pretenia un alçament armat antifrancès, que rebria el suport de les tropes del lloctinent de Catalunya, F. de Tutavilla.
Descobert el complot, Descatllar i d’altres dirigents foren fets presoners i executats poc després a Perpinyà.
(Catalunya, segle XI – segle XIII)
Llinatge feudal. Probablement eixit del casal vescomtal de Cerdanya-Conflent.
Efectivament, hom pot identificar un vescomte Bernat d’Urtx, que actuava el 1081 i era fill d’un Bernat, amb el Bernat fill del vescomte Bernat II de Cerdanya-Conflent. Els Urtx empraren el títol vescomtal almenys fins al 1130.
Sembla també que els Naüja tenen el mateix tronc que els Urtx, car posseïen béns a Naüja, Illa, Vilella, Rigardà, Jóc, Espirà i Estoer, tots aquests llocs essent senyories dels Urtx.
Un dels primers personatges documentats és Galceran (I) d’Urtx.
(Prada, Conflent, 1969 – )
(UCE) Jornades d’estudi, que se celebren cada estiu. Des del 1994 té la seu permanent en Prada.
Alguns dels seus cursos i seminaris poden ser convalidats com a crèdits de lliure elecció a la resta d’universitats dels territoris de parla catalana, les quals formen part del seu patronat.
Ha contribuït decisivament a la difusió de la cultura catalana a la Catalunya Nord.
Enllaç web: Universitat Catalana d’Estiu
(Prats de Molló, Vallespir, 1630 – Barcelona, després 1689)
Guerriller. Es féu cèlebre en 1667-68, quan va ésser cap d’una partida de guerrillers que actuaven contra l’ocupació francesa del Rosselló, anomenats Els angelets.
Més tard ingressà a l’exèrcit espanyol per tal de continuar aquesta lluita d’una manera més regular, actuant a les ordres del futur general Josep Bonau (1675).
(Rosselló, segle XIV)
Cavaller. El 1328 era procurador de Pere Galceran de Pinós de cara a la sentència arbitral sobre les baronies de Josa i la Vansa.
Fou un personatge important a la cort de Jaume II de Mallorca, el qual, pel febrer de 1341, l’envià d’ambaixador prop de Pere III el Cerimoniós per explicar-li les raons per haver trencat el vassallatge que devia al rei de França pel domini de Montpeller. Acompanyà al monarca mallorquí al seu accidentat viatge a Barcelona el 1342.
Desposseït Jaume de Mallorca per Pere III, acatà el nou monarca, que el tindria en gran consideració. El 1351 era un dels signants de la constitució del ducat de Girona a favor del nou nat príncep Joan, el futur Joan I. El 1356 era assessor del governador del Rosselló.
El 1364 acompanyà a Avinyó l’infant Pere, oncle de Pere III i ja retirat aleshores de la política per convertir-se en framenor, per tal d’entrevistar-se amb el papa Urbà V.
Dades dels Països Catalans 