(Catalunya Nord, segle XVII)
Polític. Era primer cònsol de Prats de Molló (Vallespir) en 1670.
Destacà aleshores a la insurrecció contra l’ocupació francesa del Rosselló i les comarques veïnes. Els francesos el condemnaren a mort l’any esmentat. Aconseguí de fugir. Li foren confiscats tots els béns.
(Carcassona, França, segle XI – Catalunya Nord, segle XI)
Dama. Primera muller del comte Guillem I de Cerdanya, al qual transferí els seus discutits drets al comtat de Carcassona-Rasès.
El 1067, tanmateix, els vengueren a Ramon Berenguer I de Barcelona per 4.000 mancusos d’or.
(Catalunya Nord, segle X – 991)
(o Jofre I) Comte d’Empúries–Rosselló. Únic fill i successor de Gausbert I.
Tingué un llarg i pacífic govern, torbat només per les incursions dels pirates sarraïns, que l’obligaren a traslladar la capital a Castelló d’Empúries. Fou el primer comte català que encunyà moneda prescindint del nom del rei de França.
Féu copioses donacions al monestir de Sant Pere de Rodes, que des d’aleshores entrà en el seu període d’esplendor.
Instituí hereus els seus fills Hug I i Guislabert I, que preferiren repartir-se el govern territorialment i senyorejar el primer sobre Empúries i el segon sobre el Rosselló. Des d’aleshores els dos comtats apareixeran separats, per bé que associats en diversos aspectes tributaris i de mútua assistència.
La seva muller és deia Ava.
(Catalunya Nord, segle X – segle XIX)
(occ: Fenolhet) Llinatge feudal, lligat al vescomtat de Fenollet. Té segurament la mateixa estirp que el llinatge senyorial de Castellnou.
Ansemund (casat amb Quíxol, possiblement néta del comte Delà d’Empúries), senyor del castell de Cameles (941) i que passà al primer vescomte de Fenollet (Pere I).
L’últim vescomte, Pere V, va ésser desposseït el 1229 per la seva vinculació al catarisme. Passat el vescomtat a la Corona francesa, la família va conservar el nom fins després de l’extinció de la branca el 1808.
(Catalunya Nord, segle XIII – 1321)
Darrer vescomte de Castellnou (1284-1321), successor del seu germà Guillem (III) de Castellnou.
El 1285 abraçà la causa de Pere I de Catalunya contra Felip III de França i Jaume II de Mallorca, actitud que li valgué la confiscació dels seus béns fins a la pau del 1298.
Del 1300 al 1303 fou portantveus del procurador de València. Hagué de sostenir, més tard, una guerra ruïnosa contra Pere (VI) de Fenollet, vescomte d’Illa, al qual devia, en morir, el 1321, una suma de 8.000 lliures, i el rei Sanç I de Mallorca ordenà la venda de diversos castells seus.
Deixà l’heretat a la seva filla Sibil·la. El vescomtat de Castellnou fou finalment redimit pel rei Jaume III de Mallorca el 1336.
(Catalunya Nord, segle XIII – 1285)
Vescomte de Castellnou (1268-84). La seva muller Ava de Vernet li aportà en dot la senyoria de Ceret.
Fou un seguidor fidel de Pere II de Catalunya, a qui l’uní una estreta amistat. El rei l’ajudà a aixecar el setge que una lliga de nobles havia posat al seu castell de Montboló (1276).
El 1282 acompanyà el rei al setge d’Alcoi, a l’emirat de Constantina, i d’allí fou enviat prop del papa Martí IV per demanar ajuda. El mateix any fou designat com a cap dels cent cavallers catalans que havien de prendre part en el desafiament de Bordeus entre Pere II i Carles d’Anjou.
Fou, segons Ramon Muntaner, un dels primers cabdals de Catalunya.
Fou succeït pel seu germà Jaspert de Castellnou al vescomtat.
(Catalunya Nord, vers 970 – Provença, França, 26 setembre 1020)
(dit “Tallaferro“) Comte privatiu de Besalú (994-1020). Primogènit d’Oliba Cabreta i Ermengarda.
Inicialment governà, en condomini amb els seus germans Guifré II i Oliba, els comtats heretats del seu pare: Cerdanya, Besalú, Conflent, Vallespir i Berga. Vers el 993, però, impugnà l’indiviso i es reservà els territoris de Besalú-Vallespir, que d’ençà d’aleshores constituiren un comtat independent.
Es casà vers el 992 amb Toda, filla del duc de Gascunya, Guillem Sanç, i d’Urraca de Pamplona. Fundà el monestir de Sant Pau de Fenollet (1000).
Comandà la defensa de la frontera sud-oriental contra un atac d’Abd al-Malik (1003). Acompanyà Ramon Borrell I en l’expedició de Còrdova (1010) i prestà suport a Gausfred II de Rosselló contra Hug I d’Empúries.
Féu diversos viatges a Roma amb els seus germans, el primer potser ja el 998, després el 1011 i l’hivern de 1016-17, on obtingué la creació de l’efímer bisbat a Besalú. Gaudí d’una preeminència moral damunt els altres comtes catalans.
Morí negat al Roine durant el viatge que féu a Provença per tal de gestionar el matrimoni del seu fill Guillem I de Besalú amb Adelaida de Provença. Fou enterrat a Ripoll.
Dades dels Països Catalans 