(Catalunya, segle XVIII – )
Títol senyorial, atorgat el 1736, per Carles VII de les Dues Sicílies, el futur Carles III de Borbó, al tinent general Antoni d’Alòs i de Rius.
Convertit en títol espanyol el 1864, continua dins la mateixa família.
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol senyorial, atorgat per l’arxiduc Carles III el 1711 a Josep d’Aguilar i Oluja.
Fou rehabilitat el 1920 amb la denominació d’Aguilar de Vilaür.
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el 1847 al militar Isidre Alaix i Fàbregues, únic titular.
(Segarra, segle XVIII – )
Títol atorgat el 1767 a Ramon Ignasi de Copons i d’Ivorra, baró de Sant Vicenç dels Horts i senyor de la Manresana.
Passà als Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà, i als Sarriera, comtes de Solterra.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol, concedit el 1719 per Carles III de Catalunya a Lluís Maians i Pasqual, únic titular.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol, atorgat el 1754 a Procopi Francesc de Bassecourt i de Thieulane.
(Catalunya, segle X – )
(o de Lluçanès) Jurisdicció feudal centrada en el castell de Lluçà, pertanyent originàriament (segle X) als Lluçà (el Lluçanès).
(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit per l’emperador Carles III de Catalunya al general Carles de Llorac i de Moixó.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol concedit el 1844 a Josep Manso i Solà. Passà als Barcáiztegui.
(Catalunya, segle XX)
Títol concedit pel papa Pius X el 1910, amb caràcter personal, a Dolores de Venero i de Cisteré (morta el 1929), vídua de Josep de Sants de Gregorio, propietària del mas Concellabre.
Dades dels Països Catalans 