(Catalunya, segle XIX)
Títol, concedit el 1876 pel pretendent carlí Carles VII, duc de Madrid, a Maria Soler i Martí, vídua del brigadier Marcel·lí Gonfaus i Casadesús, única titular.
(Catalunya, segle XIX)
Títol, concedit el 1876 pel pretendent carlí Carles VII, duc de Madrid, a Maria Soler i Martí, vídua del brigadier Marcel·lí Gonfaus i Casadesús, única titular.
(Segarra, segle XVIII – )
Títol atorgat el 1767 a Ramon Ignasi de Copons i d’Ivorra, baró de Sant Vicenç dels Horts i senyor de la Manresana.
Passà als Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà, i als Sarriera, comtes de Solterra.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol, concedit el 1719 per Carles III de Catalunya a Lluís Maians i Pasqual, únic titular.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol, atorgat el 1754 a Procopi Francesc de Bassecourt i de Thieulane.
(Catalunya, segle X – )
(o de Lluçanès) Jurisdicció feudal centrada en el castell de Lluçà, pertanyent originàriament (segle X) als Lluçà (el Lluçanès).
(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit per l’emperador Carles III de Catalunya al general Carles de Llorac i de Moixó.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol concedit el 1844 a Josep Manso i Solà. Passà als Barcáiztegui.
(Catalunya, segle XX)
Títol concedit pel papa Pius X el 1910, amb caràcter personal, a Dolores de Venero i de Cisteré (morta el 1929), vídua de Josep de Sants de Gregorio, propietària del mas Concellabre.
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el segle XIX pel pretendent carlí Carles VII al senyor de Llanera, capità del seu estat major.
(Catalunya, segle XV – )
Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de Les, concedida el 1478 a Benet Marco i Sapera.
Passà als Cao de Benòs, i fou confirmada i reconeguda com a títol del regne el 1742 a Francesc Cao de Benòs i de Peguilhan.