(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el segle XIX pel pretendent carlí Carles VII al senyor de Llanera, capità del seu estat major.
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el segle XIX pel pretendent carlí Carles VII al senyor de Llanera, capità del seu estat major.
(Catalunya, segle XV – )
Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de Les, concedida el 1478 a Benet Marco i Sapera.
Passà als Cao de Benòs, i fou confirmada i reconeguda com a títol del regne el 1742 a Francesc Cao de Benòs i de Peguilhan.
(Catalunya, segle XX – )
Títol atorgat el 1911 a Pere Guerau Maristany i Oliver.
Continua en la mateixa família.
(Catalunya, segle XX – )
Títol concedit el 1921 al financer barceloní Eusebio López y Díaz de Quijano (Comillas, Castella, 1873 – Sevilla, 1937), nebot del primer marqués de Comillas i cunyat de Josep M. Sert i Badia.
Continua en la mateixa família.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol atorgat el 1760 a Marià Francesc de Moixó i de Maranyosa (1713-64), senyor de la Móra i Castell-lloc, castlà de l’Espanyol i regidor de Cervera.
(Catalunya)
Individu d’un poble iber, citat només per Hecateu.
Hom suposa que és una transcripció diferent del nom dels ilergets.
(Catalunya)
Nom del riu Ebre a l’època antiga, tal com apareix als texts grecs i llatins.
(Catalunya, segle XV – )
Títol, concedit el 1474 a Francesc de Verntallat.
Fou rehabilitat el 1928 per la seva descendent Mercè de Casanova i de Ferrer, segona posseïdora.
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol, concedit el 1750 al tinent coronel Lluís de Carbonell i de Ferràs (Morellàs, Vallespir, segle XVIII – ? , 1795), primer marquès de la Quadra, senyor de la quadra de Sant Agustí de Lluçà i regidor degà de Barcelona.
Li havia estat concedit privilegi de noble el 1748, en cap del seu pare, el coronel Josep de Carbonell i Solier.
Passà als Oliveres i als Pasqual de Quinto.
(Catalunya, segle XX)
Títol concedit el 1902 a Onofre de Mata i Maneja, únic titular.