(Catalunya, segle XVIII)
Eclesiàstic. Era doctor en filosofia, teologia i cànons. Escriví obres diverses.
Fontanet, Francesc
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)
Font i Sanmartí, Ermengol
(Catalunya, segle XIX)
Escriptor. Publicà Lo desmemoriat (1881) i La mujer igual al hombre (1885).
És autor d’altres escrits.
Fivaller i de Vélez, Josep Maria de
(Catalunya, segle XIX – 1876)
Enginyer. Destacà pels seus estudis agronòmics.
Figueres -varis bio-
Figueres (València ?, segle XIV – segle XV) Poeta. Hom li atribueix la composició de tres poemes amorosos i un de caràcter religiós recollits als cançoners Vega-Aguiló i de París.
Figueres (Catalunya, segle XVIII) Religiós jesuïta. El 1635 publicà una Suma espiritual.
Francesc Figueres (Barcelona, segle XVII) Frare franciscà. El 1651 publicà una Apologia de l’orde de Sant Francesc.
Nicolau Josep Figueres (Sueca, Ribera Baixa, 1594 – València, 1670) Frare dominicà. Residí al convent de Sant Domènec de València, on hi prengué l’hàbit el 1610. Fou bon hebraista. Publicà, en llatí i en castellà, diverses obres religioses.
Feuria, Pere Pau
(Catalunya, segle XVIII)
Poeta. La seva obra té una intenció purament religiosa.
Esteller, Joan Baptista
(Catalunya, s XVIII – Saragossa, Aragó, 6 març 1838)
Militar. Prengué part a la Primera Guerra Carlina. Fou nomenat governador militar de Saragossa.
Ocupava aquest càrrec el 1838, quan fou víctima d’una sorpresa dels rebels, contra la qual es defensà, a judici de molts, sense el zel que calia. Acusat de negligència en el servei, li fou obert un sumari.
El poble de Saragossa l’acusà públicament de traïdor i exterioritzà un fort recel davant els procediments legals. Enmig d’un ambient carregat de passió popular, el general Esteller fou afusellat a la plaça de la Constitució de Saragossa.
Espina, Antoni
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Frare. És autor d’un Arte caligràfico (1800) que assolí notable difusió.
Entença, Teresa d’ -varies-
Teresa d’Entença (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Filla de Bernat Guillem de Montpeller i germana d’un altre Bernat Guillem i de Gombau. Es casà amb l’aragonés Joan Ximénez d’Urrea, senyor de Monteagudo i Alcalatén.
Teresa d’Entença (Ribagorça, segle XIV) Dama. Única filla de Guillem d’Entença. A la mort del seu pare, però, heretà els dominis el seu oncle Antoni, i després d’ell, l’oncle d’Antoni, Manuel.
Entença, Guillem d’ -varis-
Guillem d’Entença (Ribagorça, segle XIII) Noble. Fill de Berenguer IV d’Entença i germà de Berenguer V. Anà a la conquesta de València i hi fou heretat.
Guillem d’Entença (Ribagorça, segle XIII) Fill de Bernat Guillem de Montpeller, dit d’Entença i de Jussiana d’Entença. El rei l’armà cavaller. Pot ésser identificat amb Ramon Guillem o amb Bernat Guillem d’Entença, o potser era un altre germà mort jove.
Guillem d’Entença (Catalunya, segle XIV) Cambrer reial. Fill de Bernat Guillem. Morí jove. La seva filla Teresa, que es casaria amb l’aragonès Llop de Gurrea, fou la darrera que dugué el seu cognom.
Guillem d’Entença (Ribagorça, fi segle XIII – 1332/34) Fill de Gombau d’Entença, de qui heretà Benavarri i altres feus. De la conquesta de Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons, obtingué els llocs de Furtei i Villa Grata. La seva germana Teresa li donà el lloc d’Ivars i el castell de Barbastre. Fou alcaid de Candanchú, i Alfons III el Benigne el convocà (1331) per anar a la croada contra Granada.
Entença, Gombau d’ -varis-
Gombau d’Entença (Ribagorça, segle XIII) Fill de Bernat I d’Entença i germà de Berenguer IV. Intervingué en la conquesta de València i en la seva capitulació (1238). Obtingué l’alqueria de Torís a la Vall d’Alcalà.
Gombau d’Entença (Ribagorça, segle XIII – cap Orlando, Sicília, Itàlia, 1299) Noble. Morí molt jove a la batalla de cap Orlando (1299), defensant la causa de Frederic II de Sicília. Podria ser un fill de Gombau, i un germà, per tant de Teresa d’Entença. La seva situació genealògica no és ben segura. No ofereix, en canvi, dubtes de confusió amb els altres Gombaus de l’època, bastant més grans que ell.
Gombau d’Entença (Catalunya, segle XIII – 1309) Senyor de les baronies d’Alcolea i de Xiva. Fill de Bernat Guillem d’Entença. Fou procurador del regne de València des de l’any 1305. Per encàrrec de Jaume II el Just es dedicà a qüestions relacionades amb el regne de Castella, les activitats dels sarraïns de Granada i la problemàtica resistència (el 1308) dels templers a l’obediència reial.
Dades dels Països Catalans 