Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Copons, Joan de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Noble. Senyor de la Manresana (Segarra). Fou figura remarcable a les guerres contra França en temps de Carles II.

El 1691 fou auxiliar del governador del Principat durant l’atac naval francès a Barcelona. El 1697 era mestre de camp. Li fou confiada l’agrupació de voluntaris comarcals per dificultar el setge francès contra la capital.

El 1704 es destacà com a antiborbònic, i durant la guerra de Successió prengué partit per Carles d’Àustria. Com a membre del Braç Militar, assistí a la Junta de Braços reunida a Barcelona del 30 de juny al 6 de juliol de 1713, per decidir la continuació de la resistència contra Felip V de Borbó.

Restà a Barcelona durant el setge subsegüent. Era conseller noble del Braç Militar. Pel febrer de 1714 entrà a les juntes del govern provisional. Assistí a la reunió del 4 de setembre de 1714 on es decidí rebutjar l’oferta de capitulació.

Durant la batalla final de l’11 de setembre, acudí amb les armes a la mà a la primera línia. Dirigí una estona la defensa del convent de Sant Pere, poc després s’incorporà al contraatac dirigit per Rafael Casanova i participà activament als combats que seguiren.

Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns, que produïren una elevada renda anual.

Copons, Ignasi de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Noble. Era membre del Braç Militar a la Junta de Braços del 5 de juliol de 1713, per decidir l’actitud de Catalunya davant de Felip V de Borbó.

En dita reunió presentà una tesi segons la qual es demanava al comandament filipista que aturés l’avanç i, establert un armistici, gestionar el respecte de les Constitucions catalanes. Aclaria que en cas de refús a respectar l’autonomia o a suspendre l’avanç, caldria la resistència armada.

En la segona votació (matinada del 6 de juliol) Copons retirà la seva proposta, i llavors s’imposà per gran marge l’opinió de defensa, determinant la resolució catalana d’oposar-se a Felip V.

Constança d’Aragó i d’Entença

9 Respostes

(Catalunya, 1318 – Montpeller, França, 1346)

Reina de Mallorca. Era filla d’Alfons III de Catalunya i de Teresa d’Entença.

Concertà el seu matrimoni (1325) amb Jaume III de Mallorca, aquest se celebrà el 1335.

En ésser desposseïts del regne per Pere III el Cerimoniós (1343), visqueren un temps a Catalunya, sota vigilància, i anaren a França (1346) en cerca d’ajut per recuperar el regne.

Durant el plet del seu germà, Pere el Cerimoniós, contra el seu marit, Jaume III, Constança sembla decantar-se a favor del germà.

Constança d’Aragó i de Castella

3 Respostes

(Catalunya, 1189 – Catània, Itàlia, 23 juny 1222)

Reina d’Hongria i emperadriu del Sacre Imperi. Filla d’Alfons I de Catalunya i de Sança de Castella.

Es casà amb Eimeric I d’Hongria, de qui restà vídua el 1204, i el 1208 amb el rei de Sicília i després (1220) emperador del Sacre Imperi, Frederic II, del qual tingué un fill, Enric.

Des del 1209 residí a Sicília.

Constança -baronessa d’Aitona, s XIII-

2 Respostes

(Catalunya, segle XII – 1228)

Filla il·legítima de Pere I el Catòlic, que la dotà amb la baronia d’Aitona i la prometé el 1212 amb Guillem Ramon de Montcada, cinquè senescal.

El dot de Constança formà el patrimoni bàsic de les branques de Montcada originades pel seu matrimoni, el qual se celebrà el 1222.

El matrimoni tingué tres fills: Pere de Montcada, el sisè senescal, Ramon de Montcada, setè senescal, i Guillem de Montcada, bisbe de Lleida.

Comte, Jaume

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV)

Notari. Per ordre de Pere III el Cerimoniós acompanyà l’oficial reial Pere de Cardonets, pel febrer de 1342, al viatge secret fet a Perpinyà per comprovar-hi la sospita de fabricació il·legal de moneda barcelonina.

Després dels esbrinaments, que foren positius, i a la vista de les actes aixecades per Comte, Pere III disposà d’una peça important per als fonaments jurídics del seu procés contra Jaume III de Mallorca.

Comes, Josep -naturalista-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Naturalista. Membre de la Conferència Física (1769), després Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Llegí memòries i dissertacions, entre el 1786 i el 1792, sobre la natura del cuc de seda (1770), la manera de criar les abelles (1771), la composició del nitre i la pólvora (1771), la muntanya de Montjuïc (1780), el carbó de pedra de Tàrrega (1786), el flagell d’erugues als boscs de Collserola (1786), la sal a la muntanya de Cardona (1787), la composició de la muntanya de Montserrat (1789), un linx mort a Catalunya (1790) i d’altres.

Comelles, Joan Pau

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. Capità de voluntaris a la guerra de Successió.

El 1713 obeí l’ordre de deposar les armes donada pel mariscal Starhemberg. Pel gener de 1714 es llançà al camp a la zona de Martorell i, amb altres revoltats, baté totalment una forta columna filipista.

Es refugià després al castell mig enrunat de Castellví de Rosanes, com a lloctinent de Salvador Ferrer. Allí, el 23 de gener de 1714, amb una trentena escassa d’homes i algunes famílies d’aquests, fou sostinguda una increïble defensa contra 2.300 peons i 300 dragons a cavall manats pel brigadier Diego González.

Després de dos grans assalts consecutius, sense poder prendre l’atrotinada fortalesa, i amb unes baixes de 360 enemics, a la nit del mateix dia, els defensors s’escaparen baixant per una cinglera contigua al castell, on alguns dels fugitius s’hi estimbaren i els restats s’uniren a un petit destacament català que venia de Cardona per auxiliar-los.

Tots plegats es feren forts, durant la resta de la guerra, a la petita fortalesa de Castellbell, des d’on participa en diversos cops de mà d’importància, com el que realitzà prop de Sant Sadurní d’Anoia amb 48 guerrillers, atacant la comitiva del ministre francès Orry i causant la mort a diversos soldats.

Colom -notari, s XIII-

1 Resposta

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Notari reial de Pere I el Catòlic. A partir del 1200 fou encarregat de diverses missions diplomàtiques a Roma, amb l’objectiu general de deturar les amenaces d’intervenció armada contra els heretges càtars occitans.

Ja en plena croada contra aquests, Colom visità encara Innocent III, en companyia del bisbe d’Albarrasí. Aconseguí que el pontífex trametés les seves butlles dels dies 15, 17 i 18 de gener de 1213, ordenant la suspensió de la croada.

Aquestes disposicions no interromprien tanmateix la campanya dels croats, que vencerien a Muret la host del rei Pere, mort a la batalla.

Coixard -bandolers-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – segle XVII)

Família de bandolers que actuà al Principat, especialment a la Garrotxa, entre el 1605 i el 1616.

La quadrilla, dita generalment dels germans Coixard, adscrita al bàndol dels cadells -com a tal estigué al servei de Francesc Robuster, bisbe de Vic-, fou considerada pel lloctinent de Catalunya, duc de Monteleon (1608), la més perillosa del Principat juntament amb la de Perot Rocaguinarda.

El 1614 es refugià, juntament amb la quadrilla d’en Trucafort, al castell occità de Montalban, centre d’hugonots, controlat pel conestable de Montmorency, al qual fou sol·licitada l’extradició.

Els membres d’aquesta família foren:

Francesc Coixard  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Bandoler. Germà de Josep.

Josep Coixard  (Catalunya, segle XVI – Olot, Garrotxa, 1616)  Bandoler. Germà de Francesc. En la repressió del duc d’Alburquerque, fou mort prop d’Olot, en la mateixa operació en què fou pres en Trucafort.

Lluís Coixard  (Catalunya, segle XVI – França, segle XVII)  Bandoler. Fill de Josep. El 1616 es trobava al Donasà i al Sabartès, amb altres bandolers.