(Catalunya, segle X – 1028)
Bisbe de Barcelona. Fou successor del coratjós prelat Aeci, mort en combat durant l’expedició a Còrdova (1010).
Assistí al concili provincial d’Urgell (1011). Dotà la canonja barcelonina amb l’església i les possessions de Sant Adrià de Besòs (1013).
Gaudí de la confiança de la comtessa Ermessenda de Carcassona quan aquesta governà Barcelona durant la minoritat de Berenguer Ramon I el Corbat.
Fou succeït a la diòcesi per Guadall Domnuç.
(Catalunya, segle XIII)
Eclesiàstic. Fou sagristà de la seu de Barcelona, almenys entre 1203 i 1211. Del 1214 al 1231 fou ardiaca de la mateixa seu.
Assistí a la gran assemblea del 1228 en què fou preparada l’expedició de Jaume I de Catalunya per conquerir Mallorca. En el seu parlament prometé al rei d’anar-hi amb deu cavallers i dos-cents peons. Per a aquesta empresa fou croat de la mà de Joan Halgrin, cardenal de Santa Sabina i legat pontifici.
Participà efectivament a l’empresa mallorquina. Li foren donades 106 cavalleries del botí pres als sarraïns.
(Catalunya, segle XIII)
Marí. Es destacà comandant una galera a les guerres de Pere II el Gran contra els angevins.
A les ordres de l’almirall Pere de Queralt, excel·lí a la batalla naval de Nicòtera (Calàbria, lliurada el 14 o el 16 octubre 1282), i que fou un gran triomf català. Batuts ja els angevins en l’encontre, a dues milles de terra, quatre de llurs galeres fugiren fins a la platja, on les tragueren de l’aigua.
Pere Desvilar hi anà amb la seva galera i una altra, i desembarcà ardidament en aquell punt. Combaté contra un bon reforç de cavalleria enemiga que hi arribà. Assolí la victòria i es retirà remolcant les quatre galeres enemigues.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Arquitecte. Considerat, per la seva tasca a l’església de Santa Maria del Mar, de Barcelona, com un dels arquitectes més importants del segle XIV actius a Catalunya. Contractà aquesta obra el 1328, juntament amb Berenguer de Montagut, l’arquitecte de la seu de Manresa.
Del 1318 al 1333 dirigí la construcció del claustre de la catedral de Vic, obra que fou continuada per Bartomeu Ladernosa i Antoni Valls.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Després d’haver sotmès a Pere III el Cerimoniós el Rosselló, desposseint així Jaume III de Mallorca, fou nomenat veguer de Vilafranca de Conflent.
A la darreria del mateix any 1344, el 22 de novembre, resistí un intent de Jaume III per recuperar la plaça, en el curs de la frustrada invasió enregistrada aquells dies.
El 1347 anà a Sardenya amb els reforços que hi dugué Hug de Cervelló, i que poc després sofriren la derrota dels Aidu di Turdu.
(Catalunya, segle XIII)
Diplomàtic. El 1293 emprengué, com a ambaixador de Jaume II de Catalunya, un viatge a Xipre, a la Petita Armènia i a Pèrsia.
A Xipre, on la colònia catalana s’havia consolidat amb la retirada d’Acre, negocià amb el rei Enric II la creació d’un alfòndec o d’una rua o carrer per als mercaders catalans i importants avantatges fiscals.
A Pèrsia, visità el khan dels tàtars, Gayhatu, per tal de convenir una aliança enfront d’Egipte, amb la finalitat de forçar el soldà egipci a obrir el marcat d’Alexandria als mercaders catalans.
(Catalunya, 1412 – segle XV)
Fill de Ramon i d’Elisabet. Es casà (1436) amb Constança Serra i Destorrent.
Tenia una galera grossa i, viatjant sol o amb el seu germà Pere, mantingué relació comercial amb Llevant, Tunís, Almeria, etc.
En el govern municipal, es destacà durant el predomini de la Busca, partit en el qual actuà també el seu fill Ramon Desplà. Un altre germà seu fou Francesc.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Cavaller. Germà de Guillem. Seguí l’expedició de Pere II el Gran a Sicília.
Fou un dels tres elegits per a custodiar i conduir el príncep de Salern Carles II el Coix, presoner a la batalla naval de Nàpols, el 5 de juliol de 1284. Després de portar-lo al Castell Nou de Barcelona, el dugueren al castell de Siurana, on passà quatre anys.
Fou conseller del rei Jaume II el Just. El 1314 fou un dels encarregats de pactar a València, amb els ambaixadors del rei de Xipre, l’enllaç de Jaume II amb Maria de Lausignan.
L’any següent, per ordre del monarca, s’embarcà en una galera amb el seu germà Guillem, per sortir a l’encontre de la núvia.
El 1317 organitzà el viatge a Montserrat de la reina Maria.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. El 1324 fou enviat per Jaume II el Just com a ambaixador a Tunis, amb la intenció de recuperar-hi les influències tributàries i de reconstituir a les seves ordres, llogada al nou rei Abu-Bekr, una milícia cristiana tan influent com la que hi havia hagut a Tunis en temps del destronat Ibn-al-Lihyani.
Desllor partí amb quatre galeres i, cregut que la intimidació prèvia seria el millor mitjà d’entrar en tractes amb Abu-Bekr, començà per atacar amb les seves naus el port de la capital tunisenca.
Aquesta violència frustrà la missió que li havia estat encomanada, sobretot perquè el poderós Bernat de Boixadors desautoritzà iradament una acció empresa sense consultar-lo, per naus que depenien d’ell.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Cavaller. Probablement era component de la milícia cristiana que, a les ordres de Guillem Ramon de Montcada, servia el rei Ibn-al-Lihyani de Tunis.
Destronat aquest per Abu-Bekr, Desllor continuà lluitant contra aquest darrer. Capitanejava la milícia cristiana d’Abu-Derba, fill d’Ibn-al-Lihyani, quan tractava de reprendre Tunis i havia aconseguit de restablir el domini sobre la zona de Mahdia.
Desllor fou enviat per Abu-Derba prop de Jaume II el Just, en demanda d’ajut, el 1320.
Dades dels Països Catalans 