Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Elvira de Lara

7 Respostes

(Castella, vers 1145 – Catalunya, 1220)

(dita Elvira de Subirats)  Comtessa regent d’Urgell (1209-20). Filla de Manrique de Lara i d’Ermessenda de Narbona.

Fou muller del comte Ermengol VIII d’Urgell, que la deixà regent vitalícia del comtat en nom de llur única filla, Aurembiaix.

Pere I de Catalunya es comprometé a protegir-les contra les pretensions del vescomte Guerau IV de Cabrera sobre el comtat.

El 1212 es casà amb Guillem de Cervera, senyor de Juneda.

Fundà (1204) el monestir de monges cistercenques de Sant Hilari de Lleida.

Elisabet d’Aragó i d’Hongria

1 Resposta

(Catalunya ?, 1247 – Cosenza, Itàlia, 28 gener 1271)

Princesa de França. Filla de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria.

Es casà (1262) amb l’hereu de la corona de França (Felip l’Ardit, futur Felip III), a Clarmont Ferrand. Aquesta unió fou preparada durant la signatura del tractat de Corbeil (1258).

Acompanyà el seu marit a la croada de Tunis (1270), i morí quan en tornava.

Elisabet de Narbona

7 Respostes

(Narbona ?, França, segle XI – Catalunya, 29 juny 1050)

Comtessa de Barcelona (1039-50). Era possiblement néta del comte Ramon I de Narbona.

Primera muller de Ramon Berenguer I de Barcelona. S’hi casà el 14 de novembre de 1039, a Sant Cugat del Vallès.

La sobrevisqueren dos fills, Pere Ramon i Agnès. N’havia perduts altres dos, Berenguer i Ramon.

Elionor de Pallars

3 Respostes

(Catalunya, segle XV)

Filla d’Arnau Roger IV de Pallars i de Joana de Cardona.

El seu germà Hug Roger III la casà amb el noble portuguès Joan d’Almada, comte d’Abranches, seguidor del conestable Pere de Portugal. La unió era part de la política del comte pallarès, ferm conductor de la lluita contra Joan II.

Elionor no trigà a conspirar, en tot cas, a favor del bàndol reialista. S’hi passà, amb el seu marit, el 1471.

Elionor d’Aragó i de Castella

2 Respostes

(Catalunya, 1182 – 1226)

Filla d’Alfons I el Cast i de Sança de Castella. Era germana, per tant, de Pere I el Catòlic, el qual concertà (1200) el seu matrimoni amb el comte Ramon VI de Tolosa, que ja havia estat casat i el seu hereu, el futur Ramon VII, es casaria set anys després amb Sança, germana d’Elionor.

Tots aquests esforços matrimonials serien tanmateix inútils, ja que Occitània acabaria entrant dins l’òrbita francesa. Tant Ramon VI com Ramon VII tractaren d’evitar-ho amb totes llurs forces. El primer fou present a la batalla de Muret (1213), on morí el rei Pere I el Catòlic.

Eldesind -abat Rodes-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle X)

Abat de Sant Pere de Rodes. Fill de Tassi, el fundador de l’establiment.

L’any 948, gràcies als bons oficis de Gotmar, bisbe de Girona, el monestir esmentat i el de Banyoles feren les paus després d’haver sostingut diferències greus i després de presentar-se a Reims, davant el rei Lluís, Tassi i l’abat Acfred de Banyoles.

L’any 953, a Laon, era el propi Eldesind el que compareixia davant el rei per arrencar-ne un precepte beneficiós.

Obtingué privilegis del papa Benet VI en un viatge a Roma, realitzat l’any 974.

Eimeric i Saplana, Joan d’

Deixa un comentari

(Catalunya, 1455 – 1517)

Noble i polític. Lloctinent general de Mallorca (1493-1502), intentà de pacificar l’illa en dictar mesures favorables als forans i als menestrals i en reprimir amb duresa les bandositats.

Per la seva gestió trobà l’oposició dels oficials reials i de les classes privilegiades, que n’aconseguiren la destitució.

Rehabilitat per la cort, tornà al càrrec (1505-12).

Dusai i Ricard, Eimeric

3 Respostes

(Catalunya, segle XIV)

Conseller de Barcelona (1349-58). Fill de Guillem Pere Dusai i Marquet.

Fou canvista i posseïdor d’una de les taules de canvi més importants de la ciutat. Associat amb el canvista Jaume de Gualbes, dugué a terme operacions d’envergadura al servei de Pere III de Catalunya.

Morí sense fills, i la família continuà amb els descendents del seu germà:

Barceló Dusai i Ricard  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  El seu germà el casà (1303) amb la pubilla Guillema Durfort i de Montjuïc, hereva d’aquesta poderosa família del carrer de Montcada.

Durfort, Guillem -polític-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Polític. El 1270 fou batlle de Barcelona. El 1273 ocupà el càrrec de veguer de la ciutat.

Pel març de 1274, per ordre del rei Jaume I el Conqueridor, ocupà els castells de la seva vegueria que havien estats embargats als nobles enfrontats amb el monarca des de l’any anterior, per haver refusat l’ajut a Alfons X de Castella, que els era demanat.

Ell era senyor dels castells de Pierola i Collbató.

Dolça I de Provença

10 Respostes

(Provença, França, vers 1095 – Catalunya, 1127)

Comtessa de Barcelona i de Provença. Era filla de Gilbert, vescomte de Millau i Gavaldà, comte de Carlat, i de Gerberga, comtessa de Provença.

Mort Gilbert (vers 1110) sense successió masculina, esdevingué hereva.

Tercera muller (1112) de Ramon Berenguer III de Barcelona, al qual, l’any 1113, li feia donació dels seus territoris.

Van tenir quatre fills: el futur Ramon Berenguer IV; Berenguera, muller d’Alfons VII de Castella i Lleó; Berenguer Ramon, comte de Provença, i Mafalda.