(Catalunya, vers 1300 – 1379)
(o March) Funcionari reial. Fill de Pere Marc, senyor de la baronia d’Eramprunyà. Era pare dels poetes Jaume i Pere Marc i avi d’Ausiàs.
Heretà del seu oncle Pere March el castell d’Eramprunyà, i del seu pare les possessions valencianes. Pere III el Cerimoniós l’armà cavaller el 1360, per a recompensar l’actuació dels seus fills en la guerra contra Castella.
En morir deixà als seus fills, Eramprunyà a Jaume i Beniarjó a Pere.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Mestre de l’orde de Montesa (1392-1409).
Conseller i domèstic de Joan I de Catalunya, sobre qui exercí una gran influència. Mort aquest, fou inclòs en el procés del Consell de Joan I, però fou perdonat pel rei Martí I l’Humà el 1396.
Assistí a la coronació del rei Martí I (1399) a Saragossa, on duia la bandera reial.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
(o March) Poeta. Cavaller del llinatge dels Marc.
Mantingué relació directa amb la reina Margarida de Prades, fet que permet situar la seva producció entre el 1410 i el 1430.
La seva obra, compilada al Cançoner Vega-Aguiló, comprèn poesies religioses com ara Visió de la Verge Maria, entre d’altres, i poesies amoroses en les quals es manté dins els termes de la tradició de la poesia trobadoresca.
És remarcable, en aquest gènere, la Cançó d’amor tençonada, que intenta dramatitzar els conflictes sentimentals, molt corrents en els poetes de l’època.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Filòsof escotista. Dit el Canònic pels seus coneixements jurídics. Deixeble de Duns Escot.
Fou canonge de Tortosa i mestre d’arts a Tolosa.
Escriví sobre els llibres de les Sentències, qüestions dialèctiques i disputades, i sobre la física d’Aristòtil, que, amb el títol Quaestiones super octo libros Physicorum Aristotelis, fou imprès a Pàdua el 1475 i reimprès set vegades a Venècia fins el 1520.
(Maraye-en-Othe, França, segle XIV – Catalunya, segle XV)
(o Colí de Moraia) Vidrier. Actiu a Catalunya, fou autor de quatre vidrieres —perdudes— per a la sala del Consell de Cent de Barcelona (1415) i havia treballat també a Santa Coloma de Queralt (1411) i a Cervera, on havia fet, entre altres obres, les vidrieres altes del presbiteri de l’església de Santa Maria (1412-14), conservades en part.
El 1426 encara treballava a Cervera.
(Catalunya, segle III aC – 205 aC)
Cap dels ausetans. Aliat primer dels cartaginesos, no tardà a posar-se al costat dels romans, contra els quals es revoltà (207 aC), però fou perdonat per Escipió.
El 206 aC, en una nova revolta contra els romans, fou vençut i mort.
(Catalunya, segle XIV)
Poeta. Va prendre part en els actes organitzats pel Consistori de la Gaia Ciència de Tolosa amb el poema titulat Vers figurat, espècie d’al·legoria mística.
Més interès té el seu Escondit, composició escrita en 132 versos, que presenta paral·lelismes amb les composicions de Canzionere de Petrarca pel fet que totes dues obres procedeixen dels escondits de la poesia provençal.
(Catalunya, segle X)
Segurament vescomte d’Urgell. Tenia un fill anomenat Simplici.
Hom no ha pogut establir si aquests personatges pertanyien al mateix llinatge del vescomte Guillem que, el 988, rebria la vall de Castellbó i seria cap de nissaga conegut dels vescomtes d’aquest nom.
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Escultor. Actiu a Manresa durant la primera meitat del segle XVII.
Realitzà un retaule per a la confraria de la Concepció i un altre per a la de l’Àngel Custodi, tots dos a la seu de Manresa, i el retaule de Sant Salvador (1624), de l’església del Carme, també de Manresa.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Cap de voluntaris durant la guerra de Successió. Continuà lluitant durant el 1713-14.
Fou lloctinent del coronel Antoni Vidal, amb el qual participà en les nombroses accions contra els borbònics, entre les quals destaca la batalla de Vila-rodona (Alt Camp), el 5 d’abril de 1714.
El seu coronel morí a la fi d’agost combatent al castell de Falset i fou nomenat cap de les forces que operaven per aquella part.
Durant els pocs dies que dugué el comandament i abans de la capitulació general de setembre, encara destrossà un comboi enemic, amb mort del coronel que el manava.
Dades dels Països Catalans 