(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Cavaller. Com a delegat de la Generalitat a Lleida, rebé Felip V de Borbó l’any 1701. Els abusos de l’administració borbònica el van fer decantar a favor dels austriacistes.
El 1706 resistí com a capità de la Coronela el primer setge de Barcelona.
Formà part de la Junta de Braços (1713) i del Consell de Cent (1713).
Ferit l’11 de setembre de 1714, els borbònics li confiscaren els béns.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Jurista. Fou magistrat de l’Audiència de Barcelona.
A les Corts de 1701-02 adoptà de primer una actitud més aviat favorable a Felip V de Borbó, però se’n desenganyà tot seguit a causa d’algunes irregularitats de què fou víctima i que foren recollides per l’opinió com a nous abusos borbònics. Esdevingué així partidari de Carles d’Àustria.
El virrei borbònic Velasco el deportà per uns mesos a Canovelles (1704).
(Catalunya, segle XVIII – Àustria ?, segle XVIII)
Guerriller austriacista. Fill de Francesc Macià i Ambert. La seva àrea fou el Maresme, on sembla que abusà de la població civil.
Retirat a França, tornà a Catalunya el 1718 i formà part de l’exèrcit francès.
Posteriorment serví en l’exèrcit de l’emperador Carles VI.
(Catalunya, segle XII)
Magnat. Senyor del castell de Gallifa. El 1151 en féu donació al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Aquest correspongué amb la donació de dos masos i encomanà la fortalesa, reservant-se’n la potestat, al mateix Pere de Maçanet i als seus descendents.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Poeta. Conegut per les relacions literàries mantingudes amb altres poetes, com les tençons amb Gabriel Ferrús i la dedicatòria que fra Joan Basset va fer al seu Letovari.
És autor d’una Dansa, en la qual pren com a motiu i tornada el tema poètic Mirant la flor de l’almelha, vestigi d’un tema anterior.
(Catalunya, segle XVII)
Poeta. Sembla que era apotecari a Tarragona.
El manuscrit Curiositat Catalana recull set poemes seus (dos sonets -un dels quals, O tu que de Cervera a Barcelona, elogi de Vicent Garcia, hom atribuí normalment a aquest i també a Joan de Boixadors-, quatre dècimes i un romanç), i se’n coneixen dos més, també manuscrits.
Fou citat per Vicent Garcia i molt elogiat per Baptista Mirambell.
(Aragó, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Dama. Filla de Pere de Luna i d’Elfa de Xèrica.
Fou la segona muller del comte Hug II de Cardona, amb el qual tingué cinc fills: Joan Ramon Folc I, hereu del comtat, Beatriu, muller de Roger Bernat I de Pallars, Hug, senyor de Bellpuig, Pere, bisbe de Lleida, i Antoni, virrei de Sicília.
A la seva mort, el seu marit es tornà a casar amb Isabel d’Urgell.
(Catalunya, segle XIV – València, 1427)
Eclesiàstic. Bisbe de Tortosa. Germà de Ramon.
Poc després de la mort de Joan I el Caçador (1396) formà part de l’ambaixada que es traslladà a Sicília per visitar-hi Martí I l’Humà i urgir-li la vinguda com a successor del monarca difunt.
Posteriorment fou bisbe de València. En 1415 aprovà el matrimoni secret de Margarida de Prades, la vídua del rei Martí.
El succeí a la seu de València Alfons de Borja, el futur papa Calixt III.
(Catalunya, segle XV – després 1557)
Cavaller. Fill de Romeu Llull i Tàrrega i de Joana Llull i Llull i germà de Joan, junt amb el qual fou un dels recipiendaris del privilegi de ciutadà honrat de Barcelona del 1510. Fou conseller en cap (1533 i 1552).
Fou el germà de:
Llull i Llull, Joan (Barcelona, segle XV – segle XVI) Fou el pare de Galceran Pau i d’Elisabet Joana Llull i Sestrada.
(França, segle XI – Catalunya, vers 1090)
Comtessa de Pallars Sobirà i potser d’Urgell. Filla dels comtes Bernat i Amèlia de la Marca i germana d’Almodis, comtessa de Barcelona.
Féu compromís de casar-se amb Guillem II de Besalú (1054), però el matrimoni no se celebrà, i el 1058 ho féu amb el comte Artau I de Pallars Sobirà (mort el 1081), de qui fou la segona muller.
Hom creu possible que vers el 1065 es divorciés d’Artau I i es casés amb el comte Ermengol IV d’Urgell (mort el 1092), de qui també es divorcià.
Dades dels Països Catalans 