Arxiu d'etiquetes: castells

Almonesir, vall d’

6 Respostes

(Algímia d’Almonesir / la Vall d’Almonesir, Alt Palància)

(cast: de Monesil o de Almonacid)  Vall. A la zona de llengua castellana del País Valencià, situada al vessant occidental de la serra d’Espadà. És drenada pel barranc del Baladrar, que aflueix al Palància per l’esquerra.

Els costers de la vall són aprofitats per al conreu de secà mitjançant bancals esglaonats (oliveres, vinyes, blat, moresc, cireres, pomeres). En el terme de la Vall d’Almonesir es troben, a més, els despoblats de Torre-somera i de Sant Joan d’Almonesir.

L’antic castell d’Almonesir, d’origen islàmic, que ha donat nom a la vall, fou adjudicat el 1238, després de la conquesta cristiana, al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou. El poble de Matet, tot i trobar-se a la vall de la rambla de Gaibiel, forma part, igualment, de la jurisdicció d’Almonesir. La població musulmana, tanmateix, hi perdurà fins a l’expulsió del 1609.

El 1526 hi tingué lloc un important combat (anomenat batalla d’Almonesir) entre els moriscs avalotats de la serra d’Espadà i les tropes del duc de Sogorb, a les quals aquells infringiren una gran derrota.

Almiserà (Safor)

6 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 7,36 km2, 75 m alt, 289 hab (2014)

(o Almiserat)  Situat entre la Vall d’Albaida i l’horta de Gandia, al sud de València. El territori, de relleu accidentat per una sèrie de turons, entre els quals destaca el Tramús, és drenat pel riu de Vernissa, afluent del riu d’Alcoi.

L’economia del municipi es basa en l’agricultura de secà (cereals, vinya, oliveres, garrofers i ametllers) i de regadiu, aquesta dedicada gairebé exclusivament al taronger. Àrea comercial de Gandia.

El poble, situat a l’esquerra del riu, era una antiga alqueria islàmica.

A l’altra riba del riu es troba el poble de Llocnou de Sant Jeroni (avui municipi independent) i, al nord, sobre un turó, les restes de l’antic castell d’Almiserà.

Enllaç web: Ajuntament

Almirra

4 Respostes

(el Camp de Mirra, Alt Vinalopó)

(o Mirra, ant: Almisra)  Antic castell i lloc, a la jurisdicció de Biar, a l’indret de l’actual poble del Camp de Mirra.

Almenara (Plana Baixa)

16 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 27,6 km2, 23 m alt, 6.123 hab (2014)

Situat entre els darrers contraforts de la serra d’Espadà i la mar. A la part muntanyosa hi ha boscos de pins. També hi ha una zona pantanosa on abunden els joncars.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, complementada pel secà i la indústria, sobretot magatzems de taronja. La població ha augmentat fins al triple durant el segle XX.

El poble, d’origen islàmic, conserva les restes de l’antic castell d’Almenara. Entre el 1721 i el 1738 hi va ser construïda l’actual església parroquial, en substitució de l’antiga.

Al litoral hi ha l’estany d’Almenara, conjunt de tres llacunes utilitzades per a la pesca i la caça aquàtica, i prop d’aquest estany, sobre un turó, es troba l’anomenat temple de Venus, de fet les ruïnes d’un conjunt sepulcral romà.

Enllaç web: Ajuntament

Alginet (Ribera Alta)

8 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 24,09 km2, 150 m alt, 13.060 hab (2014)

Situat al nord de la comarca, a la zona de transició cap a l’Horta.

La principal font de riquesa del municipi és el regadiu (cereals, arròs, llegums, cacauets, oli, vi, tomàquets i taronges), que aprofita aigua de la sèquia reial del Xúquer i ha donat peu a la creació d’una important cooperativa agrícola. El secà i la indústria, derivada bàsicament de l’agricultura, complementen l’activitat econòmica. Àrea comercial de València.

La població ha crescut notablement des de mitjan segle XIX.

La vila, una antiga alqueria islàmica, conserva part l’antic castell d’Alginet (centre del marquesat d’Alginet).

Dins el terme es troben els antics hostals anomenats la venta del Quincaller i la venta dels Algadins i l’ermita de Sant Josep.

Enllaç web: Ajuntament

Alfàndec

1 Resposta

(Benifairó de la Valldigna, Safor)

(o Alfàndec de Marinyén) Altre nom amb què era conegut el castell d’Alcalà d’Alfàndec.

A causa d’aquest castell, la vall de Marinyén fou anomenada vall d’Alfàndec, nom canviat a la fi del segle XIII pel de la Valldigna.

Alèdua

2 Respostes

(Llombai, Ribera Alta)

Despoblat i antic castell, situat davant mateix d’aquesta vila, a la vall dels Alcalans, a l’esquerra del riu Magre.

Era lloc de moriscs, habitat per 40 famílies el 1609, a l’època de llur expulsió. Pertanyia a la parròquia de Llombai, però el 1574 esdevingué independent.

Pertanyia al marquesat de Llombai, el titular del qual era el duc de Gandia, que el 1625 atorgà carta de població, però aquest lloc acabà per desaparèixer.

Alcosser de Planes (Comtat)

2 Respostes

Municipi del Comtat: 4,7 km2, 350 m alt, 241 hab (2013)

(ant: Alcosser de Gaianes o Alcosseret; cast: Alcocer de Planes) Estès a banda i banda del riu d’Alcoi, prop de la seva confluència amb el riu d’Agres, al peu de la serra de Benicadell, al nord d’Alacant.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, vinya, oliverars); al regadiu, poc extens, són conreades algunes hectàrees de cereals. Les terres, molt repartides, són explotades majoritàriament pels propietaris. Àrea comercial d’Alcoi. La població ha disminuït des del 1920.

El poble conserva encara les runes d’un antic castell de l’època islàmica. Formava part de l’antic comtat de Cocentaina. El 1535 passà a la parròquia de Gaianes, de la qual s’independitzà posteriorment.

Enllaç web: Ajuntament

Alcalatén, tinença d’

11 Respostes

(País Valencià, segle XIII – )

Antiga jurisdicció senyorial. Coneguda també amb els noms de baronia i de senyoria d’Alcalatén, que comprenia les viles de Llucena, l’Alcora, les Useres i Xodos, els pobles i llogarets de Figueroles d’Alcalatén, Costur, Araia, la Foia d’Alcalatén i els actuals despoblats de Torrocelles i de Benagualit.

El centre de la senyoria era el castell d’Alcalatén, actualment enrunat, aturonat a l’esquerra del riu o barranc de Llucena, prop de la vila de l’Alcora. Aquest castell fou conquerit el 1233 als musulmans pel cavaller aragonès Eiximèn d’Urrea, que el rebé en feu de Jaume I el Conqueridor junt amb tot el territori de la tinença; a la mort de Pedro Pablo Abarca de Bolea, desè comte d’Aranda, ministre de Carles II i de Carles III de Catalunya, la senyoria d’Alcalatén passà a la casa ducal d’Híxar.

Alcalanets, castellet dels *

Deixa un comentari

(Ribera Alta)

Altre nom de les restes de l’antic castell d’Alcalà, a la vall dels Alcalans.