Arxiu d'etiquetes: castells

Bolbait (Canal de Navarrés)

4 Respostes

Municipi de la Canal de Navarrés (País Valencià): 40,4 km2, 253 m alt, 1.369 hab (2014)

(cast: Bolbaite) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la conca alta del riu de Sellent, anomenada rambla de Bolbait, aigua amunt de Xella, que corre encaixat entre un doble vessant muntanyós d’escassa altitud, al nord-oest de Xàtiva. Una tercera part del territori és ocupada per la vegetació natural, formada per boscs de pins i extenses àrees de pasturatges, explotades tradicionalment per bestiar oví, actualment en decadència.

A les terres conreades predomina el secà (garrofers, ametllers, vinya i oliveres), base de l’economia local, sobre el regadiu (hortalisses). Hi ha una petita explotació de guix. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble, a la vora de la rambla de Bolbait, s’enfila per un petit turó al cim del qual hi ha, mig enrunat, el castell de Bolbait; hi destaca l’església parroquial de Sant Francesc de Paula, consagrada el 1535.

Els banys de Bolbait, d’aigües medicinals, es troben al sud, dins el terme veí de Xella.

Bicorb (Canal de Navarrés)

11 Respostes

Municipi de la Canal de Navarrés (País Valencià): 136,5 km2, 292 m alt, 532 hab (2014)

(cast: Bicorp) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al vessant est del massís del Caroig, on hi ha la mola de Bicorb, amb petits corrents d’aigua que formen el riu d’Escalona. La major part del territori és improductiu i cobert de garrigues i algunes pinedes.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a l’agricultura de secà (cereals, oliveres i vinya) sobre la de regadiu (hortalisses), que aprofita les aigües derivades de l’Escalona. El bestiar cabrí ha desaparegut i l’oví s’ha reduït. Àrea comercial de Xàtiva. La població, en conseqüència, ha minvat sensiblement durant les darreres dècades.

El poble, antiga alqueria islàmica, situat sobre un turó, a l’esquerra del riu d’Escalona, conserva l’antic castell senyorial; l’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista.

A pocs quilòmetres del poble, al torrent d’Hargares, hi ha les coves de l’Aranya, amb les interessants pintures rupestres de Bicorb, descobertes el 1920.

Dins el terme, al sud del poble, es troba el despoblat de Benedrís.

Biar (Alt Vinalopó)

32 Respostes

Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 98,2 km2, 700 m alt, 3.670 hab (2014)

Estès per la vall de Biar. El relleu és accidentat per la serra de Mariola, al nord-oest d’Alacant.

Tradicionalment la vida econòmica del municipi ha estat agrícola, amb gran predomini dels conreus de secà (oliveres, cereals, vinya) sobre els de regadiu (hortalisses). La ramaderia (porcina i ovina) té una certa importància. Hi ha apicultura. Darrerament, però, la indústria, de tradició alimentària, s’ha desenvolupat i s’ha obert a altres sectors per influència dels nuclis industrials veïns, especialment d’Onil. Àrea comercial de Villena. La població, amb algunes oscil·lacions, tendeix més aviat a augmentar.

La vila, d’origen islàmic, s’estén al voltant d’un turó coronat pel castell de Biar, molt ben conservat, que defensava el port de Biar. Hi destaca l’església parroquial de Sant Cristòfor, amb elements gòtics, a l’interior, i renaixentistes, a l’exterior.

Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de Gràcia i les caseries de les Casetes de Gil, Fontalbres, les Fontanelles, Marcota, Patiràs, l’Arguenya i Sanxet.

Bétera (Camp de Túria)

31 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 75,67 km2, 125 m alt, 21.846 hab (2014)

Estès per un terreny pràcticament pla, a la vora del barranc de Carraixet, al nord-oest de València.

Les principals fonts de riquesa del municipi són l’agricultura, dedicada especialment al regadiu, gràcies als regatges derivats del Carraixet, s’hi cultiven productes d’horta (taronges i hortalisses); de secà s’hi conreen garrofers, cereals, olivera i vinya. La indústria és dedica a materials de la construcció (teules, rajoles) i a les activitats derivades de l’agricultura. Àrea comercial de València. La població ha experimentat un notable ascens durant tot el segle XX.

La vila és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de la Puríssima Concepció i el castell de Bétera (o dels Boïl), d’origen islàmic i en molt bon estat de conservació.

Dins el terme hi ha el despoblat de Bufilla, el caseriu de les Mallades i diversos masos. També comprèn el nou poblat de Sant Antoni de Benaixeve, en part dins el terme veí de Paterna i format després del 1950 pels habitants de Benaixeve arribats a causa de la inundació de les seves terres pel pantà del mateix nom.

Des de la conquesta cristiana (1237) va pertànyer a l’orde de Calatrava, la qual hi creà la comanda de Bétera.

Enllaç web: Ajuntament

Benissanó (Camp de Túria)

7 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 2,32 km2, 70 m alt, 2.287 hab (2014)

Situat en un terreny pràcticament pla, prop de Llíria, al nord-oest de València, i ocupat per conreus.

El regadiu, en expansió gràcies a l’aigua derivada del Túria a través de sèquies, ha esdevingut la base de l’economia local i ha suplantat bona part dels conreus tradicionals de secà (trilogia mediterrània); els conreus més extensos són els de tarongers, cebes i cereals. La ramaderia porcina i l’avicultura complementen l’oferta econòmica del municipi, que compta també amb una cooperativa agrícola. Àrea comercial de València. Durant les últimes dècades la població tendeix a augmentar.

El poble, antiga alqueria islàmica, conserva una part de les muralles primitives. Hi destaca també l’antic castell senyorial (castell de Benissanó), del segle XV, força ben conservat; i l’església parroquial, gòtica amb elements arquitectònics de l’art mudèjar, on és venerada la Mare de Déu del Fonament (medalla de bronze trobada en uns fonaments el 1699).

Enllaç web: Ajuntament

Benidorm (Marina Baixa)

36 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 38,51 km2, 15 m alt, 69.010 hab (2014)

Estès des del vessant oriental de la serralada subbètica valenciana fins a la costa, on ocupa tota la badia de Benidorm, on hi ha l’illot de Benidorm (situat a 3 milles de la costa).

L’agricultura de secà (ametllers i garrofers), de regadiu (ametllers i cítrics), assolides gràcies al canal del riu d’Algar, i la pesca, bases tradicionals de l’economia local fins al 1950, han estat completament superades a partir d’aquesta data per l’activitat turística, en accelerada expansió, que ha convertit el municipi en la capital turística del País Valencià i en pocs anys ha multiplicat per deu la seva població de fet. Avui la costa és plena de grans blocs d’apartaments i hotels, els quals han canviat la fisonomia del lloc.

La vila, al centre de l’extens areny de la badia, s’assenta sobre un turó nummulític; la vila vella, formada per petits carrerons, ha estat conservada i respectada, però és totalment desbordada, a llevant i a ponent, per la nova caseria; també es conserven les ruïnes de l’antic castell de Benidorm fortificat per Antonelli, enginyer militar al servei de Felip II. El port, acabat el 1957, és exclusivament pescador i esportiu.

El terme comprèn els barris i les caseries de les Foietes, la barriada costanera del Racó de l’Oix, la Foiamanera, Almafrà i Armanello, la partida i ermita de Sanç, la masia de Fluixà i el poblat ibèric del tossal de la Cala, prop de la urbanització de la cala del Tossal.

Enllaç web: Ajuntament

Benicàssim (Plana Alta)

24 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 36,1 km2, 15 m alt, 18.233 hab (2014)

Situat entre la costa i el sector muntanyós format pel Desert de les Palmes i la serra de Montornès. Hi ha una zona d’aiguamolls (antiga albufera del Quadro), dedicada en part a arrossars, i unes 200 hectàrees de boscos cap a l’interior.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà (vinya moscatell, oliveres i garrofers), de regadiu (hortalisses i taronges), amb aigua de pous, i en l’activitat d’algunes indústries, però sobretot en el turisme, que ha donat lloc a la formació del barri de les Vil·les de Benicàssim i a la construcció d’urbanitzacions, com la de les Platgetes, provocant també un important creixement de la població.

La vila, situada vora la carretera de València a Barcelona, té antecedents romans i islàmics, es troba al peu d’un turó coronat per les ruïnes del castell de Benicàssim. L’església parroquial de Sant Tomàs de Villanueva és del segle XVIII.

Dins el terme hi ha el despoblat i antic castell de Montornès i l’antic convent i eremitori del Desert de les Palmes.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Cultura – Casal Jove – Institut

Benavarri (Ribagorça)

37 Respostes

Municipi i cap de la comarca de la Ribagorça (Franja de Ponent): 157,14 km2, 782 m alt, 1.153 hab (2014)

(cast: Benabarre) La major part del terme pertany a la conca de la Noguera Ribagorçana i de l’Éssera, i és drenada pel riu Guart. El terme és accidentat pels relleus del Montsec d’Estall, i més de la meitat de la superfície del municipi és ocupada per boscos.

Les principals activitats econòmiques són l’agricultura, bàsicament de secà (cereals, farratges, guaret, i en menys superfície, ametllers, vinya i arbres fruiters), la ramaderia (oví i porcí; hi ha granges avícoles) i la indústria, aquesta derivada en part de l’agricultura; s’ha desenvolupat darrerament el sector de la construcció, vinculat al turisme i a l’estiueig. Havia estat un centre important de carboneig.

La vila forma un nucli compacte al vessant meridional d’un turó, ocupat al cim pel castell de Benavarri, dels comtes de Ribagorça, i per l’església vella, d’estil gòtic. A l’església de l’hospital hi ha un retaule del segle XV, obra del mestre d’Albatàrrec. Al nucli antic destaquen les cases Escala, Cambra i Aròstegui.

Dins el terme hi ha l’antic convent dominicà de Llinars, el poble d’Aler i l’antic poble de Puigverd. Durant el segle XX hi han estat annexats els antics municipis de Purroi i Calladrons (1947) i Pilzà (1972). Amb el decret de Nova Planta (1716) fou capital del nou corregiment de Benavarri.

Benasc (Ribagorça)

67 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 233,6 km2, 1.138 m alt, 2.149 hab (2014)

(cast: Benasque) Situat a l’alta vall del riu Éssera, al peu del massís de la Maladeta, a la frontera amb territori francès. El terme és abundant en boscos, la fusta dels quals és utilitzada en la indústria de la construcció, i també en pasturatges.

La principal font de riquesa del municipi prové de la ramaderia, a la qual s’orienta la producció agrària. L’avicultura, la pesca de riu i algunes indústries complementen la vida econòmica, que a més ha rebut últimament un fort impuls del turisme i de l’estiueig. Al municipi també hi ha una central hidroelèctrica.

La vila és a l’esquerra del riu; hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria, romànica del segle XIII, l’antic palau dels comtes de Ribagorça i algunes cases de l’antiga noblesa. Felip II de Castella feu fortificar l’antic castell de Benasc (1592), i a partir d’aleshores el dotà de guarnició.

Dins el terme hi ha els banys de Benasc (balneari d’aigües sulfuroses) i també els pobles d’Ancils i de Cerler.

Bastida, la (Rosselló)

8 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 15,62 km2, 787 m alt, 80 hab (2012)

(ant: Mollet o Molletell) Situat a la zona muntanyosa del Canigó, al límit amb el Conflent i amb el Vallespir, al peu del puig de l’Estela, i a l’esquerra del riu de les Bules, el qual constitueix el límit oriental del terme.

L’activitat econòmica del municipi és escassa i limitada a la ramaderia (oví, boví i cabrum) i a l’explotació forestal; l’agricultura és d’autoconsum, circumstància que ha provocat a partir de mitjan segle XIX una progressiva davallada de la població.

El poble és esglaonat, situat en un coster esquistós, al voltant de l’antiga església parroquial de Sant Miquel, romànica (segle XII). Hi resten vestigis de l’antic castell de la Bastida.

Fora del nucli hi ha una sèrie de masies i de veïnats actualment deshabitats gairebé del tot. A l’extrem nord del municipi hi ha les ruïnes del santuari de Santa Anna dels Quatre Termes.