Arxiu d'etiquetes: castells

Penàguila (Alcoià)

15 Respostes

Municipi de l’Alcoià (País Valencià): 49,92 km2, 685 m alt, 324 hab (2014)

(trad: Penaila) Situat a la serralada Pre-bètica valenciana, accidentat per la serra d’Aitana i drenat pel riu de Frainos (o riu de Penàguila), afluent esquerre del riu de la Seta, a l’est d’Alcoi. El terme és força accidentat i la superfície conreada només ocupa una petita part del terme.

La principal activitat econòmica és l’agricultura, dominada pel secà, i els conreus més estesos són els cereals, als quals segueixen en importància l’olivera i la vinya. El regadiu, que aprofita les aigües dels barrancs de la Font i de Planes, produeix hortalisses i fruiters. Hi predominen les explotacions agràries petites. La indústria hi és pràcticament inexistent; cal esmentar únicament l’alimentària (farines) i la tèxtil (confecció). Àrea comercial d’Alcoi.

La vila és dominada per l’antic castell de Penàguila, avui arruïnat. Església parroquial de Santa Maria, del segle XVIII.

El municipi també comprèn el despoblat de l’Alqueria de Sanç.

Pego (Marina Alta)

47 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 52,85 km2, 82 m alt, 10.331 hab (2015)

Situat al nord de la comarca, al límit amb la Safor, no gaire lluny de la costa. El terme és accidental pels relleus de les diverses serres, últims contraforts de la serralada Prebètica. El sector nord-est del terme, la zona més propera al litoral, és una zona pantanosa.

La principal activitat econòmica és l’agricultura; malgrat això, una gran part del terme és domini dels boscos de pins i d’alzines. Al regadiu s’hi conreen cítrics i productes d’horta; l’arròs, conreu tradicional, ocupa només una petita part de la zona dels marjals, i està en procés de regressió. Al secà és conreen principalment oliveres, garrofers i ametllers. La indústria és una activitat subsidiària, si bé pren, cada cop més, una major importància: indústries alimentàries (licors, torrons), tèxtils i de materials per a la construcció. Àrea comercial de Gandia.

La vila, d’origen islàmic, aturonada, és dominada per les restes de l’antic castell de Pego; església parroquial de Santa Maria (segle XVII) que conserva un retaule del segle XV; església d’Ecce Homo, bastida el 1759. Pertangué al ducat de Gandia des del segle XIV.

El municipi comprèn gran nombre de despoblats (a causa de l’expulsió dels moriscs el 1609), entre els quals l’Atzúvia de Francesc Miró, Uixola, Massil, Gaià, el Castelló, Cotes, Beniarrupaix, Atzeneta de Pego, Favara de Pego, Benumea, Benigàlip, Benigànim, Ambra, Atzaila, Beniparri, Benissulemà i Benixat.

Enllaç web: Ajuntament

Paterna (Horta)

40 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 35,85 km2, 72 m alt, 67.156 hab (2014)

Situat a l’esquerra del Túria, en un territori pla, al nord-oest de València. El riu Túria, que rega el terme, en constitueix el límit sud, entre els municipis de Manises i Quart de Poblet.

L’economia es basa en l’agricultura i la indústria. Es conrea gran part del terme, encara que es troba en procés de regressió a causa de la pressió urbanística i industrial. Per als conreus de regadiu s’utilitzen les sèquies de Montcada, Tormos i Mestalla, i també aigua de pous. El principal conreu és el de tarongers; també s’hi conreen llimoners, fruiters i hortalisses. Al secà els conreus més estesos són els de garrofers. La propietat de la terra és molt repartida. Hi predominen les petites explotacions agràries. Pel que fa a la ramaderia, hi té certa importància l’ovina, també cal destacar la cria de porcs i l’aviram. La indústria és una activitat tradicional, a la qual es dedica una gran part de la població activa, on destaca l’alimentària, la derivada de la pell, la de la construcció i la fabricació de ganivets i els filats i teixits. És molt cèlebre la ceràmica de Paterna. Àrea comercial de València.

Important creixement demogràfic, especialment en el període 1961-80, a causa de la proximitat de València.

La vila és d’origen romà; església parroquial de Sant Pere (segle XVII), i restes de l’antic castell de Paterna. El 1746 es creà el comtat de Vila-Paterne.

El municipi comprèn, a més, els barris troglodites de les Coves d’Alborgí, les Coves de la Torre i les Coves del Batà, el barri treballador de la Ciutat Jardí i el poble de Sant Antoni de Benaixeve i l’antic hostal i església del Pla de Pou.

Enllaços web: Ajuntament – Junta Local Fallera

Bèrnia, castell de

2 Respostes

(Callosa d’En Sarrià, Marina Baixa)

(ant: de Bèrdia) Antiga fortificació, situada al vessant meridional de la serra de Bèrnia, vora el coll de Bèrnia, al límit amb el terme d’Altea.

Esmentada ja el 1263, fou reconstruïda el 1570 per Felip II (fort de Bèrnia) per tal d’impedir les comunicacions entre els moriscs de la Marina Alta i de la plana de Benissa, al nord, i els de la Marina Baixa.

Palma de Gandia (Safor)

13 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 13,92 km2, 45 m alt, 1.687 hab (2014)

Situat en un terreny pla, a l’horta de Gandia, al sud d’aquesta ciutat, a les ribes del riu Vernissa, és accidentat al sector nord-oest per la serra Marxuquera.

La principal activitat econòmica, comuna amb la dels altres pobles de la comarca, és l’agricultura, primordialment de regadiu, per a la qual s’utilitzen aigües del riu d’Alcoi, elevades per mitjà de motors; el conreu més estés és el de cítrics (tarongers, mandarines, etc), que ocupa la quasi totalitat de les terres de regadiu. A les terres de secà es conreen fruiters i oliveres. La propietat de la terra és molt repartida, i les explotacions agràries són més aviat petites. Avicultura. Escassa activitat industrial (fabricació de materials per a la construcció).

El poble és al peu d’un turó, on hi ha les restes de l’antic castell de Palma, centre de la baronia de Palma. L’església parroquial és dedicada a sant Miquel.

El municipi comprèn, a més, la caseria de la Torreta i el despoblat de Rafalany.

Enllaç web: Ajuntament

Ortafà (Rosselló)

7 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,49 km2, 44 m alt, 1.270 hab (2012)

(ant: Hortafà, fr: Ortaffa) Estès en gran part a l’esquerra del Tec.

Els recursos econòmics del municipi es basen en l’agricultura de secà, dedicada bàsicament a la vinya, també hi ha conreus d’hortalisses i fruiters (presseguers, cirerers i albercoquers). La ramaderia (bestiar oví) i la indústria cotonera són activitats complementàries. Àrea comercial de Perpinyà. Després d’una lleugera davallada, iniciada a començament del segle XX, la població tendeix actualment a augmentar.

El poble, esmentat ja al segle X, es troba prop del Tec, al vessant sud d’un turó coronat per l’antic castell d’Ortafà, centre de la baronia d’Ortafà.

Orpesa (Plana Alta)

21 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 26,42 km2, 33 m alt, 9.625 hab (2014)

(cast: Oropesa del Mar) Situat a la subcomarca del Desert de les Palmes, a la dreta del barranc de Xinxilla, vora el litoral mediterrani, on forma el cap d’Orpesa i s’aixeca el far d’Orpesa que tanca pel nord la platja d’Orpesa, i al nord-est de Castelló de la Plana. El sector nord és format per una plana on antigament hi havia l’albufera d’Orpesa. Aproximadament la meitat del territori municipal forma una àrea de boscos de pins i de matolls amb abundància de margalló.

El principal recurs econòmic és l’agricultura; les àrees de regadiu, assaonades amb aigua de pous, produeixen plantes d’horta i cítrics; entre els conreus de secà, molt més extensos, excel·leixen els garrofers, la vinya, els ametllers i les oliveres. Hi predominen les explotacions agràries petites. Pedreres. La proximitat de la costa afavoreix el turisme i els serveis. Pertany a l’àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila és als vessants d’un turó on hi ha les restes del castell d’Orpesa del temps de la dominació musulmana i que fou el centre de la baronia d’Orpesa. Durant els segles XVI i XVII estigué molt castigada pels pirates i hom bastí diverses torres de defensa: torre del Rei (o torre d’Orpesa), de Bellver, del Colomer, etc.

Durant les germanies hi tingué lloc la batalla d’Orpesa.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme

Oriola (Baix Segura)

192 Respostes

Municipi i capital comarcal del Baix Segura (País Valencià): 365,44 km2, 23 m alt, 83.417 hab (2014)

(cast: Orihuela) Està situat al sector occidental de la comarca, de la qual comprèn quasi la meitat. El terme, constituït per la vall del Segura, és pla, i només és accidentat al nord per la serra d’Oriola i al sud per la d’Escalona; el territori s’estén fins a la Mediterrània, on presenta una costa alta i rocosa en els seus 15 km de longitud.

La riquesa és bàsicament l’agricultura, centrada en la rica horta del Segura, que n’aprofita les aigües mitjançant un sistema de sèquies. El regadiu és dedica al conreu d’hortalisses i de tarongers; també s’hi conreen altres arbres fruiters i alfals. Al secà es conreen oliveres, ametllers i garrofers. Té també una certa importància la ramaderia de llana. Avicultura. L’activitat industrial va estretament lligada a l’agricultura: indústries alimentàries (de conserves) i d’embalatges, i indústria tèxtil. És centre de la subàrea comercial, dependent de Múrcia,

LA CIUTAT.- És al peu de la serra d’Oriola, coronat per les restes de l’antic castell d’Oriola. Conserva nombrosos monuments, com la catedral, començada al segle XIV, quan era col·legiata (bisbat d’Oriola), l’església de Santiago, el col·legi de Sant Domènec, l’antiga Universitat d’Oriola (construïda en 1522-1688), el palau del marquès de Rafal, etc.

HISTÒRIA.- Durant l’època visigòtica fou cap d’un dels vuit ducats en què Leovigild dividí la Península. En temps de la invasió sarraïna era governada pel duc Teodomir, que convertí el comtat en un petit regne gòtic i es mantingué sobirà durant 60 anys (cora de Tudmir). Quan formava part del regne de Múrcia fou conquerida i repoblada per Jaume I el Conqueridor, el qual la cedí a Castella. Jaume II el Just la recuperà (1304) per a la corona catalano-aragonesa. Durant les guerres amb Castella de Pere III el Cerimoniós fou assetjada i presa per Pere el Cruel. Dins el regne de València, en l’etapa foral, s’administrà amb força autonomia, i fou capital de la governació d’Oriola. Durant les Germanies tingué lloc la batalla d’Oriola.

El municipi comprèn, a més, els pobles de La Aparecida, Arneva, la Campaneta, Molins, El Mudamiento, Torremendo, Sant Bartomeu d’Almisdrà i La Marquesa, el llogaret de Rabat, les caseries de Correnties, Almoravit, Barba-roja, Bonança, Raiguero de Bonança, Escorratell, El Molino de la Ciudad, Sant Onofre, Masquefa, el Ramblar, Las Norias, les parròquies de la Matança, la Murada i Urchillo i el monestir de la Penitència.

Enllaç web: Ajuntament

Orba (Marina Alta)

7 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 17,80 km2, 156 m alt, 2.216 hab (2014)

Situat a la subcomarca de les valls de Pego, entre el riu Xaló i el Girona; aquest darrer rega el terme amb els seus afluents, els barrancs de Fontilles i d’Orbeta. El territori és accidentat per relleus no gaire alts, que corresponen als últims estreps de la serra d’Aitana. El bosc cobreix gairebé la meitat del terme.

El principal recurs econòmic és l’agricultura: hi predomina el secà sobre el regadiu, que utilitza exclusivament aigua de pou. Els principals conreus són els de cereals, seguits pels d’ametllers, oliveres i garrofers, al regadiu hi ha tarongers. La indústria (ceràmica i fabricació de rajoles) complementa l’economia, juntament amb l’incipient sector de serveis. Àrea comercial de Gandia. Demogràficament tingué un increment cap al 1920, però després de minvar al voltant dels anys 1960, es recupera lentament.

La vila és a la plana, dominada pel turó on s’aixecava l’antic castell d’Orba.

El municipi comprèn, a més, la caseria d’Orbeta.

Onda (Plana Baixa)

52 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 108,42 km2, 192 m alt, 25.228 hab (2014)

Situat entre els rius Sonella i Millars, als últims contraforts del Sistema Ibèric, a la zona costanera de la Plana. És un dels municipis més extensos de tota la regió.

L’activitat econòmica se centra principalment en la indústria i els serveis. L’agricultura té en els garrofers el conreu més important, seguit dels ametllers i l’olivera. El regadiu comprèn dues àrees diferenciades: l’Horta Vella, que consta de l’horta de la Vila i l’horta de Miralcamp, amb aigües procedents de la font i dels pous del Canyar, i l’Horta Nova, creada a partir de la segona meitat del segle XIX, amb aigua de pous. El conreu fonamental és el de tarongers, conegut des de l’època àrab i incremental al final del segle XIX en produir-se la crisi de la morera; la varietat més important és la nàvel. Altres activitats econòmiques són l’explotació del bosc, la ramaderia (sobretot ovina) i l’avicultura. Indústries químiques i de materials per a la construcció (ceràmica). Àrea comercial de Castelló de la Plana.

El creixement de la població fou especialment notable a partir de l’any 1950.

La vila, situada a l’esquerra del riu de Sonella, és al peu del castell d’Onda, centre de la comanda d’Onda (1280-1317) de l’orde de l’Hospital, que passà a l’orde de Montesa; té diversos edificis dignes de consideració, entre els quals destaca l’església de la Sang, del segle XIII, que guarda un retaule gòtic del segle XIV, i el Museu de Ciències Naturals del Carme.

Dins el terme hi ha, a més, el poble d’Artesa d’Onda, les caseries de Miralcamp, el Tis i el pla de la Marquesa, els barris del Tossalet i Montblanc, els despoblats de Sonella, Espartera, Benita i la Graïllera, el santuari del Salvador i l’important convent del Carme d’Onda.

Enllaç web: Ajuntament