Arxiu d'etiquetes: castells

Olocau del Rei (Ports)

3 Respostes

Municipi dels Ports (País Valencià): 44,77 km2, 1.042 m alt, 118 hab (2014)

(cast: Olocau del Rey) Situat al sector més occidental de la comarca, al límit amb l’Aragó, a l’àrea de parla castellana del País Valencià. El territori, muntanyós i aspre, és dominat pel puig d’Olocau (1.203 m alt) i drenat pel barranc de la Mola i la rambla de Cantavella, afluents del Bergantes.

El sector conreat és molt minso, la major part està ocupada per bosc i pastures. Conreus de secà, principalment cereals. Té importància la ramaderia ovina. L’emigració va despoblant lentament el municipi.

La vila és al peu del puig d’Olocau (coronat per les ruïnes de l’antic castell d’Olocau), conserva edificis medievals, i a l’església parroquial, dedicada a la Mare de Déu del Populo, una talla romànica de la Verge.

Dins el terme hi ha l’ermita de la Mare de Déu de la Taronja.

És l’única població de la comarca inclosa a l’arquebisbat de Saragossa.

Enllaç web: Ajuntament

Olocau (Camp de Túria)

14 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 37,4 km2, 269 m alt, 1.628 hab (2014)

(o Olocau de Carraixet)  Situat al vessant meridional de la serra Calderona. El terme, accidentat, és drenat pel barranc de Carraixet (o barranc d’Olocau).

Una tercera part escassa del terme és conreada. Hi preponderen els conreus mediterranis de secà (oliveres, ametllers i vinya). El regadiu està dedicat als cítrics. La indústria es deriva de l’agricultura (oli). Hom aprofita jaciments de terra per als rajolars d’Alfara del Patriarca i Montcada de l’Horta; han estat abandonades les mines de plom. S’ha desenvolupat força l’estiueig. Àrea comercial de València.

L’església parroquial de la vila és dedicada al Roser. És conserva l’antic palau senyorial dels Vilaragut (segles XIV-XV) i restes de l’antic castell d’Olocau.

El municipi comprèn, a més, l’antic castell de Rel, enrunat, l’antiga masia de la Maimona, on el 1957 fou traslladat el poble de Marines.

Enllaç web: Ajuntament

Oliva (Safor)

54 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 59,93 km2, 25 m alt, 26.782 hab (2014)

Situat al peu de les serres Gallinera i Mostalla, al sud-est de Gandia, s’estén fins a la costa mediterrània, que, en uns 11 km de longitud, és ocupada per marjals.

La plana, que ocupa el centre del terme entre la muntanya i la platja, és la zona de conreu de regadiu i la més rica. Els conreus de secà (garrofers, oliveres) ocupen els terrenys més accidentats, però hi prepondera l’agricultura de regadiu -la qual és possible gràcies als regatges per mitjà de pous i les derivacions de la sèquia de Rebollet i d’Oliva, amb aigües procedents del riu d’Alcoi-, que es destina al conreu dels tarongers i, en menys importància, d’hortalisses. Hi predomina la petita explotació. Avicultura, Té importància la fabricació de materials per a la construcció, seguida de les indústries derivades de l’agricultura (conserves vegetals) i de la fusta. Àrea comercial de Gandia.

La població s’ha més que duplicat des del 1900 (llavors, 7.956 hab), però ha oscil·lat durant tot el segle XX.

La ciutat és al sector de l’horta de Gandia, als peus de les restes de l’antic castell d’Oliva; l’església parroquial de Santa Maria és obra del segle XVIII; el palau dels comtes d’Oliva és un edifici gòtic del segle XV amb elements renaixentistes; l’església parroquial de Sant Roc fou erigida el 1532 al Raval d’Oliva; hi ha moltes restes d’època romana: resta l’església del convent franciscà erigit el segle XV, on és venera la imatge de la Mare de Déu de Rebollet.

El municipi comprèn, a més, el barri de la Platja d’Oliva, les caseries o llogarets d’Elca, Santa Anna d’Oliva, les Hortes, la Bomba, Aigüesblanques, la posada de Sant Jaume i el despoblat de Rafalatar.

Enllaç web: Ajuntament

Benissili

4 Respostes

(la Vall de Gallinera, Marina Alta)

Poble, a la capçalera de la rambla de Gallinera, sota el coll de Benissili (571 m alt) que comunica la Marina Alta amb el Comtat.

Lloc de moriscs (el 1602 tenia 20 focs), el 1535 fou agregat a la parròquia d’Alpatró.

Prop del poble, al coster de la penya Foradada, hi ha les restes de l’antic castell de Benissili.

Nyer (Conflent)

13 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 37 km2, 750 m alt, 160 hab (2012)

Situat a la riba esquerra del Mentet, afluent de la Tet, el terme és drenat pel riu de Nyer, que fins al poble s’obre pas a través de les gorges de Nyer. Bona part del terme, especialment al sud i a l’oest és boscat.

Les terres conreades s’estenen a la part septentrional del municipi i aprofiten, en part, l’aigua de la riera de Mentet a través del canal de Nyer; s’hi cultiva arbres fruiters, vinya, hortalisses, cereals i farratge. La ramaderia és pràcticament inexistent. Les mines de ferro d’Escoms, ubicades al municipi, van ser explotades fins al 1962.

El poble està situat al voltant de l’església parroquial i prop del castell de Nyer, restaurat al començament del segle XX, propietat d’una de les famílies que protagonitzaren les famoses bandositat entre nyerros i cadells.

Dins el terme hi ha, a més, els pobles de Porcinyans i En, els importants banys de Toès i la Roca de Nyer.

Benimeixís

2 Respostes

(Senyera, Ribera Alta)

Despoblat, a 2 km al nord-est del poble. El 1609 tenia 24 focs de moriscs. L’intent de repoblació posterior a l’expulsió fracassà.

Hi ha les ruïnes del castell de Benimeixís, centre del marquesat de Benimeixís.

Mosset (Conflent)

19 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 71,93 km2, 692 m alt, 290 hab (2012)

Situat a l’alta vall de la Castellana, a la riba esquerra d’aquest riu, afluent de la Tet, al peu del coll de Jau, al límit amb la Fenolleda. El terreny és accidentat i poc productiu, una part del territori és coberta de bosc i de prats.

L’economia del municipi es basa en l’estiueig i el turisme, gràcies a la proximitat de l’estació d’esports d’hivern del Coll de Jou. L’agricultura (principalment amb conreus de fruiters -presseguers i pomeres-, vinya, hortalisses i farratge) i la ramaderia (ovina i bovina) fan de complement. La població ha minvat de manera contínua des de mitjan segle XIX.

El poble és a l’esquerra del riu, al peu del castell de Mosset; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Julià, del segle XV.

Dins el terme hi ha l’antiga torre Mascarda i el monestir de Clariana.

Morella (Ports)

112 Respostes

Municipi i capital de la comarca dels Ports (País Valencià): 413,54 km2, 984 m alt, 2.638 hab (2014)

Ocupa una gran extensió al centre del massís muntanyós dels ports de Morella, a la capçalera dels rius de Bergantes (o riu de Morella) i de Calders, a l’est, fins a les terres d’Aragó. El relleu és accidentat per les serres de Llècua, al sud, i les de Palanques i de Xiva, al nord, amb altures que superen els 1.200 m, amb abundància de pinedes i pastures.

L’economia local es basa en l’agricultura, fonamentalment de secà; els conreus més estesos són els de cereals; els conreus de regadiu, en canvi, queden circumscrits a les ribes del riu Bergantes i els principals són les patates, els tomàquets i les cebes. La ramaderia aprofita les herbes locals; són importants els ramats d’ovins i de cabres; també té una certa importància l’avicultura. L’artesania tèxtil, dedicada a la confecció de mantes, faixes i alforges, tingué durant el segle XVIII caràcter d’indústria desenvolupada, però actualment només dóna feina a petits tallers. Hi ha indústries alimentàries, de material per a la construcció i de la confecció. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

Durant el segle XX ha perdut població.

La ciutat, declarada conjunt històrico-artístic, s’estén al peu del castell de Morella, voltada de muralles. S’hi destaquen, a més, el convent gòtic i església de Sant Francesc, seu del Museu Etnològic, i l’església arxiprestal de Santa Maria, també gòtica, entre molts altres edificis religiosos i civils.

El municipi, abundant en masos i despoblats, comprèn també els antics termes de Xiva de Morella i d’Hortells i el santuari de la Mare de Déu de Vallivana, patrona de la ciutat.

Enllaç web: Ajuntament

Benicadell, serra de

32 Respostes

(Comtat / Vall d’Albaida)

Serra, entre les dues comarques. Sector de la serralada Prebètica, de direcció sud-oest – nord-est, que separa la conca del Xúquer del riu d’Alcoi. És la continuació de la serra d’Agullent, de la qual és separada pel port d’Albaida, i arriba fins a la serra d’Ador, al límit amb la Safor.

El cim més alt és el pic de Benicadell (1.104 m), punt culminant de l’aguda cresta de Benicadell, tallada en el sector més oriental pel riu d’Alcoi. Juntament amb les serres d’Ontinyent i Agullent tanca la Vall d’Albaida pel sud.

Al vessant septentrional hi ha les restes del castell de Carbonera, abans anomenat castell de Benicadell, i de Penyacadell.

Bendinat

6 Respostes

(Calvià, Mallorca Tramuntana)

Castell, situat a la costa, prop de la caleta de Bendinat, voltat de jardins i de boscs de pins, edificat el 1858 pel marquès de la Romana.

De planta rectangular, segueix els models neogòtics del nord d’Europa.