Arxiu d'etiquetes: castells

Planès (Alta Cerdanya)

8 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 14,24 km2, 1.588 m alt, 54 hab (2013)

(o Planès de la Perxa; fr: Planes)  Situat a l’extrem est del pla de la Perxa, on passa la riera de Planès, a la dreta de la Tet, al peu del circ de Cambrescades. Relleu accidentat, excepte al sector nord del terme, més pla, el bosc ocupa una part molt important del terme.

Població agrícola; s’hi conreen cereals al secà i hortalisses al regadiu. Hi ha prats i farratges. Ramaderia bovina i ovina modestes.

El poble és dividit en diversos nuclis, el principal, al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, romànica (segle XIII); l’altre nucli és l’anomenat castell de Planès, a l’esquerra de la riera. Té una estació del ferrocarril de la línia turística del tren groc. Pertanyia històricament al Conflent.

Biarra, cap de

2 Respostes

(Banyuls de la Marenda / Portvendres, Rosselló)

Cap de la costa de la Marenda, cap al nord s’obre la plana al·luvial rossellonesa. Hi ha un far, radiofar i un semàfor marítim.

Més a l’interior, a 211 m alt, fou construït en 1879-84 el fort de Biarra, actualment lloc de radioguiatge per a l’aviació.

Pi de Conflent (Conflent)

10 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 50,86 km2, 1.024 m alt, 91 hab (2012)

(fr: Py) Situat al sud-est de la comarca, al límit amb el Vallespir, al vessant occidental del massís del Canigó, a la part superior de la vall de Saorra. És drenat per la riera de Rojà, afluent de la Tet. El terme és accidentat i en una bona part cobert de bosc i pasturatges. Reserva natural.

L’agricultura hi és migrada i la ramaderia del terme n’aprofita els prats. Bestiar boví, oví i cabrum. Ha desaparegut la tradicional indústria metal·lúrgica. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble agrupa total la població del municipi. Església parroquial romànica de Sant Pau, consagrada el 1022 i reformada el 1732. Restes del castell de Pi (1194), les quals són a 1.087 m alt.

Petrés (Camp de Morvedre)

6 Respostes

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 1,87 km2, 76 m alt, 982 hab (2014)

Situat a l’esquerra del Palància, que li serveix de límit meridional, aigua amunt de Sagunt. La major part del petit terme és pla, llevat del nord, on hi ha uns petits turons coberts de matollar.

Els conreus ocupen quasi tot el territori i és la única activitat econòmica del municipi; predomina el secà (garrofers, oliveres) i el regadiu, que aprofita l’aigua del Palància, essent el principal conreu, i gairebé l’únic, el del taronger. Àrea comercial de València. La població ha mantingut sempre una gran estabilitat a causa de l’emigració a Sagunt.

El poble és a l’esquerra del Palància i està als peus del castell de Petrés, bastit a partir del segle XIV pels senyors de la baronia de Petrés; l’església parroquial de Sant Jaume fou erigida el 1535 i reconstruïda el segle XVIII.

Enllaç web: Ajuntament

Petrer (Vinalopó Mitjà)

19 Respostes

Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 104,26 km2, 462 m alt, 34.754 hab (2014)

Situat als contraforts del Sit i del Maigmó, a la conca del Vinalopó.

La major part dels terrenys conreats és dedica a l’agricultura de secà (cereals, ametllers, vinya i olivera); el regadiu és possible gràcies a la font de la Puça i a les aigües de pous, i produeix hortalisses i vinya (raïm de taula). Predomina la petita propietat i el règim de tinença majoritari és la propietat directa. Important activitat industrial, sobretot del calçat i de la pell, també la tradicional de gerreria i ceràmica, i finalment la mecànica i l’alimentària. Depèn de l’àrea comercial d’Alacant i de la d’Elda.

Demogràficament, ha experimentat un creixement continu tot al llarg del segle XX, especialment a partir del 1950, és la segona població de la comarca.

La vila, al peu de les ruïnes del castell de Petrer, medieval, es troba pràcticament unida a Elda. Conserva la celebració folklòrica de moros i cristians. Església parroquial de Sant Bartomeu, dels segles XVIII-XIX i refeta després de la guerra civil.

El municipi comprèn, a més, el barri de l’Almafrà, les partides i caseries de Guirnei, Palomaret, Caprala, Santa Bàrbara, Puça, Catí i les Salinetes.

Enllaç web: Ajuntament

Beselga

2 Respostes

(Estivella, Camp de Morvedre)

(o Baselga)  Despoblat (221 m alt) de mitjan segle XIX, a l’oest del poble, al vessant meridional del turó on hi ha l’església (segle XVIII) i les ruïnes del castell de Beselga (segles XV-XVI).

Antic lloc de moriscs, era habitat per 35 famílies el 1609; fou repoblat després de l’expulsió.

Actualment hi han estat construïdes cases d’estiueig.

Peníscola (Baix Maestrat)

34 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 78,97 km2, 46 m alt, 7.457 hab (2014)

(cast: Peñíscola) Situat al litoral, al sector sud de la plana de Vinaròs, accidentat per la serra d’Irta, que forma, dins la mar, el penyal de Peníscola, al sud del terme, ocasionant una costa alta i rocosa, mentre al nord la costa és baixa i sorrenca. De nord a sud hi ha una sèrie de barrancs, com els Pitxells, Sant Antoni, Volant, Moles i Irta, que desemboquen a la mar. La meitat del territori és ocupat per muntanya improductiva.

L’agricultura de secà és formada per conreus de ametllers, vinya, cereals i oliveres; el regadiu és ocupat per hortalisses i arbres fruiters. La pesca és també una activitat important. Les platges i el pintoresquisme del nucli, així com la seva situació, fan de la ciutat un centre turístic i d’estiueig, factors que han fet desenvolupar les indústries hotelera, de la construcció i dels serveis. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La ciutat s’ha eixamplat modernament per l’istme i s’escampa costa endins, prolongada per les urbanitzacions. L’antic nucli urbà bastit sobre el penyal, és voltat de muralles, perfectament conservades, que denoten un ús militar fins a la fi del segle XIX; es conserven diverses cases senyorials, la casa de la ciutat fou reconstruïda al segle XVIII; església parroquial de la Mare de Déu dels Socors (gòtica-barroca); hi ha també l’església de Santa Anna i el santuari de l’Ermitana.

El castell de Peníscola, que ja existia en època islàmica, fou edificat pels templers i fou la residència i estudi papal en l’època que hi residí el papa Benet XIII fins a la seva mort (1422). Esdevingué centre de la governació de Peníscola.

El municipi comprèn, a més, els quarts d’Irta, de Poatx, de la Redonda i la caseria del Port Blau.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Banda de Música

Penàguila (Alcoià)

15 Respostes

Municipi de l’Alcoià (País Valencià): 49,92 km2, 685 m alt, 324 hab (2014)

(trad: Penaila) Situat a la serralada Pre-bètica valenciana, accidentat per la serra d’Aitana i drenat pel riu de Frainos (o riu de Penàguila), afluent esquerre del riu de la Seta, a l’est d’Alcoi. El terme és força accidentat i la superfície conreada només ocupa una petita part del terme.

La principal activitat econòmica és l’agricultura, dominada pel secà, i els conreus més estesos són els cereals, als quals segueixen en importància l’olivera i la vinya. El regadiu, que aprofita les aigües dels barrancs de la Font i de Planes, produeix hortalisses i fruiters. Hi predominen les explotacions agràries petites. La indústria hi és pràcticament inexistent; cal esmentar únicament l’alimentària (farines) i la tèxtil (confecció). Àrea comercial d’Alcoi.

La vila és dominada per l’antic castell de Penàguila, avui arruïnat. Església parroquial de Santa Maria, del segle XVIII.

El municipi també comprèn el despoblat de l’Alqueria de Sanç.

Pego (Marina Alta)

45 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 52,85 km2, 82 m alt, 10.331 hab (2015)

Situat al nord de la comarca, al límit amb la Safor, no gaire lluny de la costa. El terme és accidental pels relleus de les diverses serres, últims contraforts de la serralada Prebètica. El sector nord-est del terme, la zona més propera al litoral, és una zona pantanosa.

La principal activitat econòmica és l’agricultura; malgrat això, una gran part del terme és domini dels boscos de pins i d’alzines. Al regadiu s’hi conreen cítrics i productes d’horta; l’arròs, conreu tradicional, ocupa només una petita part de la zona dels marjals, i està en procés de regressió. Al secà és conreen principalment oliveres, garrofers i ametllers. La indústria és una activitat subsidiària, si bé pren, cada cop més, una major importància: indústries alimentàries (licors, torrons), tèxtils i de materials per a la construcció. Àrea comercial de Gandia.

La vila, d’origen islàmic, aturonada, és dominada per les restes de l’antic castell de Pego; església parroquial de Santa Maria (segle XVII) que conserva un retaule del segle XV; església d’Ecce Homo, bastida el 1759. Pertangué al ducat de Gandia des del segle XIV.

El municipi comprèn gran nombre de despoblats (a causa de l’expulsió dels moriscs el 1609), entre els quals l’Atzúvia de Francesc Miró, Uixola, Massil, Gaià, el Castelló, Cotes, Beniarrupaix, Atzeneta de Pego, Favara de Pego, Benumea, Benigàlip, Benigànim, Ambra, Atzaila, Beniparri, Benissulemà i Benixat.

Enllaç web: Ajuntament

Paterna (Horta)

39 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 35,85 km2, 72 m alt, 67.156 hab (2014)

Situat a l’esquerra del Túria, en un territori pla, al nord-oest de València. El riu Túria, que rega el terme, en constitueix el límit sud, entre els municipis de Manises i Quart de Poblet.

L’economia es basa en l’agricultura i la indústria. Es conrea gran part del terme, encara que es troba en procés de regressió a causa de la pressió urbanística i industrial. Per als conreus de regadiu s’utilitzen les sèquies de Montcada, Tormos i Mestalla, i també aigua de pous. El principal conreu és el de tarongers; també s’hi conreen llimoners, fruiters i hortalisses. Al secà els conreus més estesos són els de garrofers. La propietat de la terra és molt repartida. Hi predominen les petites explotacions agràries. Pel que fa a la ramaderia, hi té certa importància l’ovina, també cal destacar la cria de porcs i l’aviram. La indústria és una activitat tradicional, a la qual es dedica una gran part de la població activa, on destaca l’alimentària, la derivada de la pell, la de la construcció i la fabricació de ganivets i els filats i teixits. És molt cèlebre la ceràmica de Paterna. Àrea comercial de València.

Important creixement demogràfic, especialment en el període 1961-80, a causa de la proximitat de València.

La vila és d’origen romà; església parroquial de Sant Pere (segle XVII), i restes de l’antic castell de Paterna. El 1746 es creà el comtat de Vila-Paterne.

El municipi comprèn, a més, els barris troglodites de les Coves d’Alborgí, les Coves de la Torre i les Coves del Batà, el barri treballador de la Ciutat Jardí i el poble de Sant Antoni de Benaixeve i l’antic hostal i església del Pla de Pou.

Enllaços web: Ajuntament – Junta Local Fallera