Arxiu d'etiquetes: castells

Requena (Plana d’Utiel)

57 Respostes

Municipi i capital comarcal de la Plana d’Utiel (País Valencià): 814,20 km2, 692 m alt, 20.621 hab (2015)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al sud-est de la comarca, el seu terme, el més extens del País Valencià, ocupa prop de la meitat del territori comarcal i és regat pels rius Magre, Reatillo i Cabriol, que en forma el límit sud-occidental. Format al sector oriental de l’altiplà de Requena.

Predomini del secà (vinya, cereals, ametllers, oliveres i fruiters) sobre el regadiu (hortalisses i arbres fruiters). Ramaderia porcina, ovina i granges d’aviram. Apicultura. Dins el sector secundari hi sobresurt la indústria alimentària, especialment la producció de vi, que constitueix una de les fonts d’ingressos de l’economia local; altres indústries són la tèxtil, de la fusta i mobles i la metal·lúrgica. És centre d’una àrea comercial dependent de la ciutat de València.

La ciutat és prop de la riba esquerra del Magre, a la sortida dels ports (serra de les Cabrelles); conserva en el nucli antic, anomenat la Villa, el caràcter medieval, i és a redós de l’antic castell de Requena, fortalesa del segle XV. Entre els diversos monuments que conserva cal esmentar l’església arxiprestal del Salvador i l’antiga parròquia de Santa Maria, modificades al segle XVIII, conserven dos magnífics portals gòtics; la parròquia de Sant Nicolau té el seu origen al segle XIII; l’església de Sant Salvador, del segle XIV, té una interessant portada flamígera del segle XV.

Al segle XIX sorgiren 42 agrupacions noves per a l’explotació de les antigues deveses, entre els quals els pobles i caseries de Calderón, El Campo de Arcís, Casas de Cuadra, Casas de Eufemia, Casas del Río, Los Cojos, El Derramador, Los Duques, Hortunas, Los Isidros, Pedrones, El Pontón, La Portera, El Rebollar, Roma, Los Ruices, San Antonio de Requena, Turquía i Villar de Olmos.

.

Relleu (Marina Baixa)

10 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 76,9 km2, 429 m alt, 1.258 hab (2014)

Situat al sistema Pre-bètic valencià, a la riba del riu de Sella. El terme és accidentat per les serres de l’Aguilar, Carcondo i Mecaroves, on hi ha la conca del riu de Relleu. Gran part del territori és cobert de bosc i garrigues.

Economia agrícola amb predomini dels conreus de secà (ametllers, cereals, oliveres i garrofers) sobre els de regadiu, alimentats pel pantà de Relleu (segle XVIII) i el d’Amadòrio. Àrea comercial d’Alacant. El nombre d’habitants s’ha reduït considerablement des de principi del segle XX (3.342 h).

La vila, d’origen islàmic, és al peu de la serra de l’Aguilar, a l’esquerra del riu de Relleu, sota les restes de l’antic castell de Relleu; església parroquial de Sant Jaume.

Enllaç web: Ajuntament

Rebollet (Fenolleda)

5 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 19,21 km2, 658 m alt, 113 hab (2013)

(occ: Rebolhet, fr: Rabouillet) El terme municipal és de llengua occitana. S’estén per la vall de capçalera de l’Adasig, al límit amb el Conflent i la vall de Santa Creu, al Llenguadoc. El sector septentrional del territori és cobert de bosc (part meridional del bosc de Boissavila).

La superfície agrícola ocupa el 18% del municipi, i es dedica al conreu de la vinya, arbres fruiters, hortalisses, cereals i pastures i farratges. Ramaderia de bestiar boví, oví, cabrum i equins. Àrea comercial de Perpinyà. La població ha tingut un descens constant des de mitjans del segle XIX (541 h el 1861) fins a l’actualitat.

El poble és situat en un coster, a l’esquerra de l’Adasig, bastit al voltant de l’antic castell de Rebollet, del qual resten alguns vestigis.

El municipi comprèn, també, l’antic veïnat de Plalhobí.

Boinegro

2 Respostes

(Argeleta, Alt Millars)

Antic castell enrunat, d’origen islàmic, situat en un tossal a la dreta del riu de Vilamalefa.

Boi, el -Alt Maestrat-

2 Respostes

(Vistabella del Maestrat, Alt Maestrat)

Despoblat i antic terme, situat a la dreta del riu de Montlleó.

En resta l’església de Sant Bartomeu del Boi i les restes del castell del Boi, que pertangué a l’orde de Montesa.

Quart de Poblet (Horta)

24 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 19,79 km2, 40 m alt, 24.944 hab (2014)

Situat al pla de Quart, a les ribes del Túria, a l’oest de València.

L’agricultura és molt important; per al regadiu s’aprofiten aigües derivades del Túria i d’altres procedents de pous; els conreus més importants són els tarongers, les hortalisses, les patates, les cebes i els fruiters (albercoquers). La indústria és molt diversificada: alimentàries (licors, farina, pasta de sopa), de materials per a la construcció, de derivats de la fusta, químiques, tèxtils i metal·lúrgiques. Àrea comercial de València.

La població s’ha multiplicat per 15 durant el segle XX, amb un notable augment demogràfic a partir del 1950, gràcies a la immigració procedent d’Andalusia, de Conca i d’Albacete.

La vila és a la dreta del Túria, pràcticament unida a Manises; església parroquial de Santa Maria (bastida al segle XIV, reedificada al XVIII i restaurada el 1916). Restes d’un aqüeducte romà.

El municipi també comprèn els barris de Sant Onofre de Quart, de Porta, de Sant Josep i la caseria de Pa i Capellades.

Jaume I donà el lloc (1244) i castell de Quart al monestir i hospital de Sant Vicent de la Roqueta, que pertanyia al de Poblet (d’ací ve el nom).

Enllaços web: Ajuntament – Amics de la Passejà

Puigbalador (Capcir)

8 Respostes

Municipi del Capcir (Catalunya Nord): 19,46 km2, 1.460 m alt, 73 hab (2013)

(pop: Pibaladó; fr: Puyvalador) Estès des de la conca de l’Aude fins al límit amb el Llenguadoc, al nord de la comarca, a la vora del pantà de Puigbalador (entre el pic de Ginebre i el Roc de Madres), que alimenta centrals elèctriques emplaçades aigües avall. Gran part del terme és cobert de bosc i prats.

Agricultura amb conreus de cereals de secà. Ramaderia de bestiar boví i oví, que aprofita les pastures d’alta muntanya. Pedreres d’ònix. Turisme d’hivern (estació d’esquí a Riutort) i d’estiu (pesca i excursionisme). Disseminació total de la població.

El poble és situat a l’esquerra de l’Aude, dominat per les ruïnes del castell de Puigbalador, que esdevingué cap de la sots-vegueria del Capcir.

El municipi comprèn, també, el poble de Riutort.

Puig de Santa Maria, el (Horta)

24 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 26,8 km2, 50 m alt, 8.883 hab (2014)

(ant: de Sebolla o d’Enesa) Situat al nord de la comarca, a la costa, baixa i arenosa, fins a la serra Calderona, on hi ha el barranc del Puig, al nord de València.

Els regatges derivats de la baixa sèquia de Montcada, amb aigües procedents del Túria, fan possible l’agricultura de regadiu, que ocupa la major part del terme. El principal producte són els conreus d’horta, les taronges i els fruiters. Diversificació del sector industrial: metal·lúrgica, alimentària i d’embalatges. Àrea comercial de València. Ha triplicat la població des del 1900 (llavors 1.923 h).

La vila, d’origen islàmic, està situada entre dos turons, en un dels quals hi ha les ruïnes de l’antic castell del Puig, que serví de base d’operacions a Jaume I en la conquesta de València (batalla del Puig de Santa Maria); monestir del Puig.

Dins el terme, on s’han trobat bon nombre de restes romanes, hi ha, a més, el santuari de Sant Jordi del Puig, la cartoixa d’Aracristi, la caseria de la Torre del Puig i el barri de les Pedreres del Puig.

Enllaç web: Ajuntament

Prunyanes (Fenolleda)

1 Resposta

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 13,51 km2, 403 m alt, 100 hab (2013)

(occ: Prunhanas, fr: Prugnanes) De llengua occitana. Situat a l’esquerra de la vall de la Bolzana i accidentat per les Corberes. Gran part del terme és boscat.

El principal conreu és la vinya, principalment dedicada a la producció de vi de taula. Hi ha una cooperativa agrícola. Explotació forestal. Població en descens.

El poble és a l’esquerra del còrrec de Las Ilhas. Hi ha les restes del castell de Prunyanes, testimoniat el 1268, existent probablement el 1142, que és documentada ja la família del mateix nom.

El municipi comprèn, a més, les bordes d’En Belhet i d’En Malet i les ruïnes de les d’En Gasparòt i de L’Alibèrt.

Polop (Marina Baixa)

10 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 22,81 km2, 236 m alt, 4.313 hab (2014)

(o Polop de la Marina) Situat a la cara est del sistema Pre-bètic valencià, a la vall de Callosa, formada pel riu Guadalest, el terme s’estén a banda i banda del riu.

Hi prepondera l’agricultura de secà (ametllers i oliveres), però gràcies a diverses fonts i aigua de pous s’hi conreen cítrics (taronges). Indústria de la construcció i dels serveis, beneficiades per la proximitat dels grans centres turístics de la costa. Àrea comercial d’Alacant. L’any 1981 superà la xifra d’habitants del 1910 (1.630) i des de llavors no ha parat de créixer.

La vila és al peu de l’antic castell de Polop, d’origen islàmic, que esdevingué centre de la baronia de Polop. Església parroquial de Sant Pere.

El municipi també comprèn el llogaret de Xirles i el veïnat d’Almàssera.

Enllaç web: Ajuntament