Arxiu d'etiquetes: Castelló d’Empúries

Climent i Vidal, Enric

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1824 – 1878)

Polític. De família benestant, fou home de confiança del general Prim i cap del partit liberal de l’Empordà.

Durant els Bienni Progressista (1854-56) fou diputat a les corts, inspector i cap de la Milícia Nacional de Girona. Formà part de la Junta Revolucionària de Girona (1856), i aquest mateix any participà en el combat de Llers (25 juliol), motius pels quals fou processat; fugí a França i fou pres a la Ciutadella de Perpinyà.

Durant la Revolució del 1868 fou nomenat governador civil de Girona pel govern provisional, i el 1873, diputat a les corts constituents.

Castelló, foc de -1874-

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, nit 3 novembre 1874)

Acció militar de la Tercera Guerra Carlina que tingué lloc prop del poble, entre les forces carlines de Francesc Savalls i les liberals del brigadier Moya que defensava la població.

L’atac fou per sorpresa, i els carlins, fingint una retirada, derrotaren els liberals. Savalls fou felicitat pel bisbe Josep Caixal i pel pretendent Carles VII i féu entrar els seus soldats a Olot coronats de llorer.

Castelló, estany de

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà)

Estany, reduït actualment, per dessecament, a alguns fragments costaners (Aiguamolls de l’Empordà).

Als segles IX i X s’estenia probablement fins al peu de la serra de Rodes (el 945 el comte Gausfred I d’Empúries concedi drets exclusius de pesca al monestir de Sant Pere), voltant tres illes, amb altres estanyols perifèrics als termes de Rodes i Palau-saverdera.

Al començament del segle XIX un dels estanys principals arribava encara a Sant Joan Sescloses; la Mugueta n’enllaçava dos més, actualment aiguamolls, que desguassaven per la riera de les Salines i el grau de la Muga.

Candi i Casanovas, Càndid

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 4 febrer 1844 – Barcelona, 15 agost 1911)

Compositor. Organista a diferents esglésies barcelonines.

Va compondre música religiosa; destaquen els Càntics religiosos del poble, amb text de Jacint Verdaguer. També és autor de música per a piano, de cambra i de sardanes.

Pelagi Briz li edità les harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes amb el títol Cançons de la terra (1866-84).

Buscarons i Pastells, Lluís

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 28 febrer 1913 – Girona, 30 agost 1999)

Flabiolaire, compositor, director i pedagog. Nét de Pere Pastells (l’avi Rau), el qual l’inicià en el conreu de la música.

Ha estat flabiolaire de diverses cobles, entre d’altres, la de Girona i la d’Els Montgrins, i un dels creadors de la cobla Ciutat de Girona (1975).

Autor de bon nombre de sardanes (unes setanta) i de Llegenda del bruel (1975), suite per a cobla.

Bordas i Estragués, Ramon

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 10 novembre 1837 – Barcelona, 14 gener 1906)

Dramaturg. Fou catedràtic de llatí i de retòrica a l’Institut de la Vila d’Eivissa.

De la seva abundant producció dramàtica cal destacar Les dues nobleses (1867), Un agregat de boigs (1868), Coses del dia (1868), La flor de la muntanya (1871), La mà de Déu (1872) i La pagesa d’Eivissa (1877).

Blanch i Reynalt, Josep

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1 setembre 1888 – 13 setembre 1954)

Músic de cobla i compositor de sardanes. Deixeble de fiscorn de Pau Guanter, estudià composició amb Enric Morera.

Fou membre de la cobla Els Rossinyols, de Castelló d’Empúries, i dirigí la cobla La Principal de Peralada (1915-40).

Va compondre 130 sardanes en la línia de Pep Ventura, que combinen la tècnica i la saba popular. Les més difoses foren La molinera i el músic, La deixaflaires, Tardoral, El que veié la lluna, etc.

Aparicio, Agustí

(Catalunya, segle XIX – Castelló d’Empúries ?, Alt Empordà, segle XIX)

Compositor. Fou mestre de capella de Castelló d’Empúries. Compongué diverses obres de música sacra.

Alquer, Ramon

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, segle XIII – Grècia ?, segle XIV)

Cavaller. Fill de Gilabert Alquer. Militava a la companyia de Roger de Flor, amb el qual entrà a Andrinòpolis.

Assassinat el capitost i iniciada la persecució i la matança dels qui l’havien acompanyat (1305), es refugià amb un campanar amb dos companys. Hi resistiren tots els atacs, fins que el co-emperador Miquel, fill de l’emperador Andrònic II, els atorgà salconduit.

Agramont i Quintana, Antoni

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1 maig 1851 – 6 agost 1906)

Músic i compositor.

Compongué 3 misses, diversos motets i moltes sardanes, algunes de les quals aconseguiren molta fama, com La festa de Santa Màxima, El foc de Castelló i Joguines d’una pastora.