Caseria, al vessant meridional del Pedraforca, a l’esquerra de l’aigua de Valls, aigua avall de l’Espà, de la qual parròquia depèn.
Al segle XIII pertanyia als Pinós (anteriorment havia rebut una carta de franqueses dels comtes de Cerdanya), que la feren fortificar.
Caseria, al límit amb el terme de Massanes, format al voltant de l’estació de ferrocarril dita actualment de Maçanet-Massanes (popularment, l’Empalme), entroncament ferroviari de les línies de Barcelona–Portbou per Granollers i per Mataró, que forma el límit septentrional del vuit català.
Caseria i antiga quadra, situada al límit oriental de l’altiplà de Calaf.
El segle XIX, juntament amb Puigfarner, havia depès de Solanelles i de Castellar de Segarra.
(les Masies de Voltregà, Osona)
Caseria, a la dreta del Ter, a l’interior d’un pronunciat meandre, davant Torelló, format per una gran masia amb les antigues dependències; l’antiga església de santa Bàrbara és arruïnada.
La finca fou ocupada pel Cos d’Enginyers de Barcelona. L’antiga fàbrica de filats, vora el riu, fou destruïda per l’aiguat del 1940.
(anterior: Mas de Roig, o el Lligallo del Roig) Caseriu, prop de l’antiga torre de la Granadella, al terme de la qual pertany, emplaçat al llarg de la carretera de Tortosa a la Cava.
Caseriu i antiga quadra, a l’antic terme de Tragó de Noguera, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, al sud del congost de Canelles, on hi ha la resclosa del pantà de Canelles.
(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)
Caseriu, vora el torrent de Valldaura, al vessant septentrional de la serra de Collserola, al voltant de l’antiga masia de can Cerdà del Bosc, la qual, el segle XII, formava part del clos del palau reial de Valldaura, en aquest indret hi hagué la primitiva església parroquial de Cerdanyola.
Caseriu, al vessant septentrional dels Motllats, damunt la vall del riu Brugent.
Hostal del terme de la Valldan, vora la carretera de Berga a Solsona.
Era el lloc on es reunia l’ajuntament fins a l’annexió del municipi a Berga el 1963.
Ha agrupat al seu voltant una petita caseria.
Caseriu i cap del municipi, situat a 2 km al nord de l’església parroquial.
La baronia de la Blava fou concedida el 1771 al coronel d’infanteria Bernat de Martí i Prat-Reixac. Passà als Gibert o Prat-Gibert.
