Caseriu, dins l’antic terme de Sant Julià d’Altura, al voltant de l’antiga masia de la torre de Berardo (dita també Castellarnaus), construcció dels segles XIII i XIV, amb una torre de defensa (segle XVI) i una capella (1624).
Caseriu, al voltant del santuari de la Mare de Déu de Berà, situat vora la costa, damunt un turó; prop seu hi ha diverses urbanitzacions i establiments turístics i residencials.
El nom prové possiblement del comte Berà de Barcelona (segle IX), que probablement establí fortificacions en aquesta zona del Gaià; la pèrdua d’aquestes avançades militars podria ésser que haguessin motivat la destitució del comte.
Entre Berà i Roda de Berà, sobre la carretera de Barcelona a València, hi ha l’arc de Berà.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Caseriu, situat al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs, vora el riu de Llevata.
Fins al 1968 pertangué al municipi de Viu de Llevata.
A ponent hi ha les restes de la capella de Sant Roc i el dipòsit arqueològic de Sant Aleix.
Caseriu de l’antic municipi de Toloriu, situat a la confluència del torrent de Barguja amb el Segre, a l’esquerra d’aquest riu.
Illot de la costa, de 100 m de longitud en sentit nord-oest – sud-est i 100 m d’amplada màxima; limita la badia de Cadaqués pel nord.
En dret de l’illa, a la costa, hi ha un caseriu anomenat Arenella i la Cova del Contraban, amagatall sota terra usat en segles anteriors com a magatzem de productes d’estraperlo.
(Avinyonet del Penedès, Alt Penedès)
Caseriu, situat al fons de l’Arboçar, drenat pel torrent de l’Arboçar, afluent, per l’esquerra, del torrent del Sant Sepulcre, a la conca de ribera de Ribes.
És format pels tres nuclis: l’Arboçar de Dalt, a la dreta del torrent, i l’Arboçar de Baix i l’Arboçar de les Roques, a l’esquerra.
(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)
Caseria, situat a la costa (platja de l’Almadrava), al sud de l’Hospitalet de l’Infant, entre el coll de Balaguer i el cap de Terme (límit de l’antic terme de Tortosa i, actualment, del de l’Ametlla de Mar).
Hi era parada antigament d’una almadrava.
Llogaret i antiga quadra. Les seves cases, en part d’estiueig, s’agrupen en dos caserius: Agell de Dalt, al voltant de l’església de Santa Helena (construcció gòtica del segle XVI), i Agell de Baix, al peu de la carretera de Vilassar de Mar a Argentona.
Tots dos són a l’esquerra de la riera d’Agell, que desemboca directament al mar entre les rieres de Cabrera i d’Argentona.
Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 52,37 km2, 73 m alt, 601 hab (2016)
Situat a banda i banda de l’Ebre, a l’aiguabarreig d’aquest amb el riu de Siurana, al sector septentrional de la cubeta de Móra, al nord de Móra d’Ebre. Al nord del terme el relleu és accidentat per la serra del Tormo.
El municipi basa la seva economia en el conreu de la vinya i l’elaboració de vi per la cooperativa agrícola del poble; altres conreus, bàsicament de secà (avellaners, ametllers, oliveres, arbres fruiters i hortalisses), completen l’oferta econòmica. La terra és conreada majoritàriament pels propietaris. La ramaderia, antigament força important, en l’actualitat és reduïda a granges de bestiar porcí i d’aviram. Àrea comercial de Móra d’Ebre.
Amb tot, la població ha experimentat una important davallada a partir de la fi del segle XIX, i part d’aquesta treballa a la veïna central nuclear d’Ascó.
La vila, d’origen islàmic, és en un turó, a l’esquerra de l’Ebre, dominada per l’església parroquial de Santa Maria; hi ha restes del castell de Garcia. A l’altra banda del riu hi ha l’estació de Garcia, al voltant de la qual s’ha format una caseria.
Dins el terme hi ha, a més, la caseria de Masia de Senier i el santuari de Santa Magdalena.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Garcia Digital
Municipi del Baix Camp (Catalunya): 8,24 km2, 238 m alt, 2.070 hab (2016)
Situat a l’extrem nord-occidental del Camp de Tarragona. El relleu és accidentat pels darrers contraforts de la serra de la Mussara.
La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (dedicat principalment a l’avellaner, l’olivera i la vinya). Darrerament, l’avicultura ha adquirit una certa importància. Àrea comercial de Reus.
La vila té el seu origen en la reconquesta; destaca l’església parroquial de l’Assumpció, neoclàssica (1777), que ocupa el lloc on hi havia l’antic castell. Al nord-oest hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Riera, patrona de la vila, destruït el 1939 i reconstruït anys després. Formà part de la Comuna del Camp de Tarragona.
El municipi comprèn també la quadra de Tascals i el petit caseriu de l’estació de les Borges del Camp.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
