Arxiu d'etiquetes: carlins/nes

Polo y Peyrolón, Manuel

Deixa un comentari

(Cañete, Castella, 11 juny 1846 – València, 28 març 1918)

Escriptor i polític. Membre del partit carlí, des del 1889 fou representant a corts per València i senador.

Entre les seves obres de caràcter polític destaquen Pepinillos en vinagre (1891), La intervención de la masonería en los desastres de España (1904) i Anarquía fiera mansa (1908).

Com a novel·lista conreà el costumisme i es mostrà contrari al naturalisme. Publicà també les narracions Los mayos (1879) i Sacramento y concubinato (1884).

Ortegada, l’ -1860-

Deixa un comentari

(Sant Carles de la Ràpita, Montsià, 2 abril 1860 – 4 abril 1860)

Pronunciament carlí fracassat. El nom deriva del general Jaime Ortega, capità general de les Balears, que fou el cap de l’alçament. Formaren part d’aquest intent el comte de Montemolín (pretendent Carles VI) i el seu germà Ferran.

Els conjurats desembarcaren a Sant Carles de la Ràpita, però, com que no foren secundats per les tropes que comandava Ortega, van haver de fugir.

Pocs dies després els principals complicats foren empresonats, i Ortega afusellat el 18 d’abril de 1860.

Navarro i Cabanes, Josep

1 Resposta

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 6 abril 1875 – València, 28 setembre 1929)

Periodista i erudit. Carlí, col·laborà a nombrosos periòdics del partit, especialment a “Diario de Valencia”, on fou redactor en cap i es distingí per la crítica municipal i els articles sobre història i folklore valencià.

Publicà un important catàleg de Premsa valenciana (1928), uns Apuntes bibliográficos de la prensa carlista (1917), l’estudi Los carmelitas de Valencia durante la invasión francesa (1921) i reculls d’articles (Oratoria monesipal, Monicepalerías i Bajonazos al idioma), preferentment anti-republicans.

Aplegà una important col·lecció de periòdics, sobretot en català, i de fulls solts, i una notable biblioteca, les quals posteriorment passaren a institucions públiques.

Monarquía Federal, La

Deixa un comentari

(València, 1895 – 1896)

Revista setmanal. Òrgan de la Joventut Carlista. Dirigida per Josep Domènec Corbató. A partir de desembre de 1895, i arran de l’empresonament de Corbató, en fou director Francesc Navarra i Cabanes, fins a la darreria del 1896.

Amb el mateix nom, s’edità una col·lecció de llibres i opuscles divulgadors de l’ideari carlí.

Miralles i Marín, Josep

1 Resposta

(Vilafranca, Ports, 1792 – Benassal, Alt Maestrat, 15 maig 1844)

Guerriller carlí, conegut amb el sobrenom d’El Serrador per raó del seu ofici. Es destacà durant la guerra del Francès (1808-14) al costat del guerriller Ascensi Nebot, amb el qual combaté a la conca del Millars. Acabada la guerra tornà al seu poble on continuà en el seu ofici.

El 1822 formà part de les guerrilles absolutistes de Sempere. Arran de la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís (1823), es retirà amb el grau de tinent de cavalleria. El 1833 tornà a lluitar al bàndol carlí com a comandant de cavalleria i després d’haver rebutjar un indult del capità general de València, féu, un cop refeta la seva partida, incursions a la Plana.

Amb l’afusellament de Ramon Carnicer, Carles Maria Isidre de Borbó el féu comandant general del País Valencià (1835) i l’ascendí a coronel (1836), i, després, a brigadier. Salvà el general Ramon Cabrera de l’emboscada del Rincón de Soto. Morí en campanya.

Marcoval, Josep

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVIII – Rossell, Baix Maestrat, 1834)

Guerriller carlí. Col·laborà amb el baró d’Herbers en l’aixecament carlí al País Valencià (1833).

Afusellat Herbers, fou elegit cap de les partides valencianes, amb l’aprovació de Cabrera. Poc després fou pres i afusellat.

Marcó, Pere

Deixa un comentari

(Fraga, Baix Cinca, segle XVIII – Franja de Ponent, segle XIX)

Guerriller carlí. Participà en la guerra del Francès. Lluità després a la primera guerra carlina.

No accepta la pau de Vergara (1839) i resistí a Castellot contra els generals Espartero, Concha i Dulce, fins que hagué de rendir-se (març 1840).

Izquierdo i Aguilar, Enric

Deixa un comentari

(Suera, Plana Baixa, 1850 – Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1930)

Militar i veterinari. Participà activament a la Tercera Guerra Carlina amb les forces del pretendent carlí.

Resultà ferit en una acció a Sant Mateu del Maestrat.

Espanya, comte d’ *

Deixa un comentari

Veure> Charles d’Espagnac  (militar carlí, 1775-1839).

Cucala i Mir, Pasqual

2 Respostes

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1816 – Portvendres, Rosselló, 31 gener 1892)

Guerriller carlí. De família camperola, s’incorporà a l’exèrcit carlí (1872) quan el govern embargà una de les seves finques.

Organitzà una petita partida (del Requetè) que augmentà molt arran de la proclamació de la República. Operà al Maestrat i després a Alacant, i aconseguí apoderar-se temporalment de poblacions com Tortosa, Alcoi, Xàtiva i Ontinyent. Arribà a assolir el grau de brigadier.

Derrotat a Yecla (1874), fugí a França, on morí.