(Barcelona, 1797 – Cardedeu, Vallès Oriental, 1865)
Industrial i polític. Soci de la fàbrica de teixits Bonaplata, fou membre de la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona (1835) i alcalde de la ciutat (1836).
(Cardedeu, Vallès Oriental, 25 desembre 1894 – Rennes, França, 1987)
Sindicalista. Milità en la CNT i fou un destacat dirigent del sindicat tèxtil. Actuà especialment a Sant Andreu de Palomar (Barcelona).
Durant la guerra civil fou conseller d’Economia (abril-maig 1937) i president del Consell d’Economia de la Generalitat. S’exilià a Perpinyà el 1939.
Ha donat nombroses conferències i ha col·laborat regularment als periòdics sindicalistes com “Le Combat” de París i “L’Espoir” de Tolosa de Llenguadoc.
(Cardedeu, Vallès Oriental, 24 setembre 1790 – Barcelona, 22 novembre 1852)
Químic i farmacèutic. Descendent d’una família d’apotecaris de Cardedeu.
Membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona i autor de diverses monografies científiques.
La família de Balvey llegà a Cardedeu l’arxiu, la biblioteca i una col·lecció de pots procedents de la farmàcia, amb que s’ha constituït el Museu Municipal Balvey.
(Cardedeu, Vallès Oriental, 25 abril 1949 – Barcelona, 1 agost 1994)
Il·lustrador. De formació autodidacta, començà a treballar a quinze anys col·laborant en la pel·lícula de dibuixos animats El mago de los sueños.
Posteriorment s’especialitzà en llibres infantils i juvenils, entre els quals destaquen El Gil i el paraigua màgic (1982), El presoner del gegant (1982), Història del pollastre que ponia (1983) i Perduts a la cova (1966).
Ha obtingut nombrosos premis, com ara el Serra d’Or (1983 i 1986), l’Otani Memorial (Japó, 1983), el premi del ministeri de Cultura al millor disseny el 1985 i el premi a la millor il·lustració de la Generalitat de Catalunya l’any 1988.
Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 12,10 km2, 193 m alt, 18.158 hab (2016)
Situat al centre de la depressió vallesana, al curs baix de la riera de Cànoves (anomenada també riera de Cardedeu), que travessa el terme. Bona part del terme és ocupat per boscos de pins, alzines i roures.
L’agricultura de secà (cereals, llegums i vinya), la de regadiu gràcies a les sèquies derivades de la riera de Cànoves (hortalisses i farratges), la ramaderia (bestiar boví i porcí) i la cria d’animals de granja fan de complement a la indústria, base de l’economia local, dedicada als teixits, plàstics, alimentària, ceràmica, fabricació de materials de la construcció i altres, com la fabricació de borregos, típics del municipi. També és un tradicional centre d’estiueig. Àrea comercial de Granollers. La població ha augmentat notablement al llarg del segle XX.
La vila és a l’esquerra de la riera de Cànoves; destaquen l’església parroquial de Santa Maria (dels segles XVI-XVII, refeta després de l’incendi de 1897), el Museu Municipal Balbey i el parc municipal dels Pinetons.
Dins el terme hi ha el poble i antic terme de Molnells i l’antiga església de Sant Salvador dels Prats, que actualment ha desaparegut.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 