(Calella, Maresme, 1598 – Barcelona, 28 abril 1681)
Farmacèutic i botànic. Féu nombrosos viatges per col·leccionar un gran herbari, considerat com el primer del país.
Posà el fonaments del Museu Salvador, part del qual ha arribat als nostres dies i es conserva a l’Institut Botànic de Barcelona.
Fill seu fou Jaume Salvador i Pedrol.
(Sabadell, Vallès Occidental, 13 juliol 1857 – Terrassa, Vallès Occidental, 7 octubre 1934)
Filòleg i botànic. Doctor en farmàcia, exercí a Terrassa, on també fou professor de francès i anglès a l’Escola Industrial. Fou membre corresponent de l’Academia Española.
Col·laborador de Joan Cadevall en la part lexicogràfica de la Flora de Catalunya (1913-23).
Autor de la Flora del Pla de Bages (1905) i d’altres treballs publicats al “Butlletí de Dialectologia Catalana”: Noms dels bolets catalans (1916), Els noms dels ocells de Catalunya (1922) i Els noms de les plantes (1929).
(Barcelona ?, segle XVIII – segle XIX)
Herbolari. Creà un jardí botànic privat i aplegà un herbari considerable.
Fou un dels principals corresponsals d’Antoni Palau i Verdera, a qui envià regularment llavors i plantes vives per al Real Jardín Botánico de Madrid, i amb qui herboritzà pel Principat, la flora del qual arribà a conèixer força bé.
S’enfrontà sovint amb els botànics acadèmics del seu temps.
(Barcelona, 18 juliol 1916 – 3 agost 1992)
Dissenyador de jardins i botànic. Començà a estudiar jardineria l’any 1933 i formà part de la primera promoció de la recentment creada Escola de Jardineria de l’Ajuntament de Barcelona.
El 1950 assumí el càrrec de tècnic botànic del Servei de Parcs i Jardins de Barcelona i des del 1970 fou subdirector i cap d’estudis de l’Escola de Jardineria.
Col·laborà en la realització dels jardins que s’edificaren a Barcelona durant la segona meitat del segle XX. Fou també conservador del Jardí d’Aclimatació Pinya de Rosa de Blanes i dels Jardins S’Avall de Mallorca. Destacà, també, en el camp de la nomenclatura botànica.
Entre les seves principals publicacions cal destacar Las plantas de jardín cultivadas en España (1970) i Árboles de Jardín (1972).
Gran coneixedor de les cactàcies i les suculentes, fou membre fundador de l’Organització Internacional per a l’Estudi de les Plantes Suculentes (IOS).
En honor seu s’ha anomenat l’espècie Opuntia panellana i la varietat de rosa rosa Pañella.
(Blanes, Selva, 23 febrer 1734 – Madrid, 6 maig 1793)
Botànic i farmacèutic. Catedràtic del Jardí Botànic de Madrid, publicà monografies sobre diverses plantes, i fou traductor i comentarista de les obres de Linné.
Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina de Madrid, a la de Ciències i Arts de Barcelona i a d’altres corporacions científiques.
Va escriure Explicación de la filosofía y fundamentos botánicos de Linneo (1778) i Parte práctica de Botánica del caballero Carlos Linneo (1784).
(Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès, 1881 – Palma de Mallorca, 1956)
Botànic i farmacèutic.
Impulsà la fundació de la Societat d’Història Natural de les Balears i centrà els seus estudis en la flora de Mallorca i Cabrera.
Publicà Les plantes medicinals baleàriques (1954) i, pòstumament, Catàleg de la flòrula de Cabrera i dels illots que l’envolten (1976).
(Mataró, Maresme, 8 agost 1918 – Jaca, Osca, 4 febrer 2017)
Botànic. Doctor en ciències naturals, vicedirector del Centre Pirenaic de Biologia Experimental de Jaca.
Fitosociòleg i explorador florístic del litoral català, del Pirineu i de la Serralada Cantàbrica.
És autor, entre altres notables treballs, de Flora de la cordillera litoral catalana (1956-64), Estudio dinámico de las poblaciones de robles de la cordillera litoral catalana (1957) i Los pastizales aragoneses (1966).
(Sant Celoni, Vallès Oriental, 10 juny 1693 – Madrid, 1768)
Botànic i farmacèutic. S’establí com a apotecari, successivament a Sant Cugat del Vallès i a Barcelona.
En 1739 publicà els seus treballs Sobre la cerviana i Sobre el Cotyledon Hispanica. L’any següent fou nomenat farmacèutic major de l’exèrcit espanyol expedicionari a Menorca.
A partir del 1748 residí a Madrid, on fou farmacèutic major de dos hospitals i posteriorment, en 1755, professor del Jardín Botánico.
Recollí un herbari extensíssim, que resultà destruït en gran part per un incendi.
Es relacionà amb Linneu. El seu nom serví per a designar una família de plantes.
(Vic, Osona, 1528 – Barcelona, 1592)
Botànic. Estudià formació a la Universitat de Salamanca.
Es pot afirmar que fou el primer botànic català amb una metodologia científica: estudià la flora de la costa de Llevant, la del massís de Montserrat i la del Guadarrama.
Linné acceptà el nom de Verbascum miconii per batejar científicament l’orella d’ós o herba morena.
Publicà Las vistas de Montserrat i Alivio de sedientos (1576), en la qual tractà de la possibilitat que hi ha de refrescar la beguda amb neu fosa.
Destruí la creença popular del perill que oferia l’aigua de glaç.
El seu germà Josep Micó (Catalunya, segle XVI), fou astrònom i teòleg. Fou catedràtic de teologia a Barcelona. Escriví una memòria sobre el cometa aparegut el 8 de novembre de 1577.
(Barcelona, 1726 – 1788)
Botànic i quart marquès de Ciutadilla.
Féu dessecat l’estany de Bellcaire.
Interessat per la botànica, cedí a la ciutat de Barcelona, en morir, terrenys per a la creació d’un jardí botànic.
Dades dels Països Catalans 