Arxiu d'etiquetes: Blanes

Carbonera, la -Selva-

(Blanes, Selva)

Barri de la població, a l’esquerra de la riera de Blanes.

Agulla, punta de s’ -Selva-

(Blanes, Selva)

Cap de la costa, a llevant de la vila, prop del santuari de Santa Cristina.

Ferrer i Puig, Vicenç

(Blanes, Selva, 1721 – Barcelona, 1798)

Frare cartoixà. Entrà a la cartoixa de Montalegre el 1744.

És autor d’obres piadoses de gran difusió al seu temps.

Coma i Soley, Vicenç

(Blanes, Selva, 1893 – Barcelona, 9 juliol 1979)

Escriptor i periodista. Deixeble de Joaquim Ruyra. Publicà novel·les, obres de teatre i diversos estudis sobre Blanes.

Són interessants les seves memòries Blanes, Barcelona i San Remo (1969) i la novel·la El cas insòlit de Marianna Carull (1978).

Bona, cala -Blanes-

(Blanes, Selva)

Cala, anomenada també platja de Sant Francesc. Situada al nord de la ciutat.

El segle XVIII hi hagué una almadrava. L’ermita dedicada a Sant Francesc Xavier (1681), refeta, encara es conserva.

Boades, Bernat

(Salitja, Selva, abans 1370 – Blanes, Selva, 1444)

Rector de Blanes (1410-44). Li fou atribuïda l’autoria del Llibre de feyts d’armes de Catalunya, que havia redactat (vers 1673) Joan Gaspar Roig i Jalpí.

Bedós i Garcia-Ciaño, Maria Teresa

(Sabadell, Vallès Occidental, 16 octubre 1906 – Blanes, Selva, 24 agost 1988)

Pintora. El 1931 s’establí a Blanes.

Destacà pels seus paisatges i les seves marines.

Auguer

(Blanes, Selva)

Barri pescador, a la dreta de la riera de Blanes.

A l’edat mitjana pertanyia al terme de Palafolls.

Ferrer de Blanes, Jaume

(Vidreres, Selva, 1445 – Blanes, Selva, 1523)

Cosmògraf, escriptor i mercader. Es traslladà de molt jove a Nàpols i del 1466 al 1474 visqué a la cort de Ferran I de Nàpols, on estigué al servei de la comtessa Caracciolo. Possiblement va realitzar estudis a la Universitat de Nàpols i a la de Palerm i s’interessà per la mineralogia.

A partir del 1474 realitzà un sèrie de viatges pel Mediterrani oriental, visità diverses ports i comercià amb pedres precioses. Vers el 1480 tornà a Catalunya, d’on solament s’absentà per a un nou viatge a Nàpols (1488) i per a diverses missions a Castella.

En aquesta època gaudia d’un gran prestigi com a cosmògraf; els Reis Catòlics li consultaren el projecte colombí, i després de la firma del tractat de Tordesillas (1494) fou cridat a la cort. El 1495 féu un informe del tractat acompanyat d’un mapa on hi havia traçada la línia de demarcació.

L’any següent fixa la seva residència a Blanes, on visqué fins a la mort.

La seva correspondència amb els Reis Catòlics, amb Cristòfol Colom i amb Ferran I de Nàpols fou publicada a Barcelona el 1544.

Interessat també per la literatura i per la mística, escriví Sentències catòliques del diví poeta Dant.

Fabra i Deàs, Nil Maria

(Blanes, Selva, 20 febrer 1843 – Madrid, 24 abril 1903)

Periodista i escriptor. Fundador de l’agència Fabra de notícies.

Introduí en la transmissió d’informacions, els coloms missatgers quan, el 1872, no funcionava el telègraf a causa de la guerra.

Autor teatral (Amor y astucia, 1860) i novel·lista (Balls-Park, 1870; Presente y futuro, 1897); també deixà escrits polítics, com Por los espacios imaginarios (1885).

Fou col·laborador de diversos diaris barcelonins i corresponsal del “Diari de Barcelona” a Madrid i en diferents fronts bèl·lics.

Fou el pare de Nil Fabra i Herrero  (Madrid, 1882 – 1923)  Periodista i escriptor.